Entrevista a Lolita Bosch
Escriptora, difusora de la lectura i preocupada per la violència que afecta, sobretot, a Mèxic, Lolita Bosch ve a presentar a la FIL un recopilador de literatura catalana, per fer-li un homenatge a les seves arrels.
Publicat a Milenio.com [Mèxic]
Dissabte 27 de noviembre del 2010
Al teu pròleg a “Veus. Antologia de narrativa catalana contemporània”, parles amb molt d'afecte de la llengua catalana. Si també aquesta compilació pot ser un tribut a l'idioma, per què no fer una edició bilingüe?
Crec que no se'ns va ocórrer, per ser-te sincera. Però tampoc té sentit fer una bilingüe, ja que aquests escriptors tenen un mercat ben definit i hi ha moltes edicions de les seves obres. A més, hi ha una edició catalana allà.
Quina funció realitzes amb més freqüència, la d'escriptora o la de promotora de la lectura?
Jo tinc una part de creadora. Faig tantes coses, que de vegades no ho sembla. Tinc un vessant entre acadèmica i escriptora, doncs faig assaig, pròleg, organitzar festivals literaris. Tinc el Col.lectiu fu, en el qual desenvolupem tres coses, principalment: llibres de pensament, reclutaments de voluntaris per a promoció de la lectura i creació de biblioteques on no havia, i un bloc, el tema és la violència. Aquest no ho escric, només ho edito, i tenim col.laboracions d'escriptors i periodistes de tot el món,
http://nuestraaparenterendicion.blogspot.com.
Com a escriptora tinc oportunitat de demanar molts favors, que sí que concedeixen. Gràcies a l'exposició pública podeu utilitzar el teu nom per fer coses. Quan vaig començar a publicar i van començar les entrevistes, les fotos, em vaig adonar que és possible aprofitar per a alguna cosa que valgui la pena.
¿Com va ser el procés de triar als escriptors de Veus?
Jo vaig tornar a Barcelona en una situació rara. Jo vaig viure a Mèxic molts anys i quan vaig tornar a Barcelona em vaig adonar que no coneixia Espanya, però sí els codis i l'idioma. Els textos que vaig recopilar no pots llegir-los si no ets català, i va ser una cosa nova i desconegut per a mi. Vaig començar a llegir amb molta curiositat. I és que a Catalunya hi ha molta tradició lectora i les llibreries petites tenen bons llibres, que promouen de manera constant. Així que vaig visitar aquests llocs i vaig buscar noms frescos, inèdits. Vaig llegir com 110 autors, dels que vaig triar als 41 que integren el llibre, vaig estar llegint durant any i mig, i va ser una experiència fascinant.
Quina és la diferència entre la narrativa catalana i la llatinoamericana?
Una cosa que és molt catalana (i no és que sigui molt experta en el tema. La veritat és que, primer, sé de literatura mexicana, després llatinoamericana i l'últim de l'espanyola) que he trobat és que manegen un surrealisme en la quotidianitat , pel petit, a la barra de pa. És molt evident amb artistes com Dalí. Però en la literatura és una constant. No és com Cortázar, que fa que algú vomiti conills, sinó de una forma més subtil.
Catalunya és una societat molt petita, que s'ha barrejat entre ella durant molts anys, així que som molt iguals. És un lloc on et sents segur.
En editar aquest llibre i el bloc de La nostra aparent rendició, no et vas sentir rara, en anar de la màgia diminuta de la literatura a la crua violència?
Jo sóc bicultural. Entre Mèxic i Catalunya hi ha moltes diferències, no existeix la violència com aquí. Si maten a algú a Barcelona, és notícia durant tres dies. Per desgràcia, a Mèxic és més quotidià ja. Però de totes maneres puc moure'm d'un costat a un altre, entre les dues cultures, encara que el que passa a Mèxic m'afecta molt més que l'espanyol, per a ser sincera.
Veus. Antologia de narrativa catalana contemporània. Autora: Lolita Bosch. Presenta: Ariel González, Eugènia Broggi. Editorial: Anagrama. Diumenge 28 de novembre, 17:30-18:20 hores. Saló Mariano Azuela, planta alta, Expo Guadalajara
.
