8/4/10

Enamorats de Mèxic...

.

La Maria Rosa Ferré
"Hi tinc molts bons amics

que son mes que familia y que
ens estimem com a germans"





Malgrat no fagin gaire soroll són moltissimes les persones que a casa nostra senten un especial apreci per Mèxic, la seva gent i la seva cultura.
Avui obrim un apartat per tal de donar a coneixer -de mica en mica- aquests catalans i catalanes que tan bé i amb tanta sinceritat senten com a seu tot allò que parla de Mèxic.
Dues cultures diferents i semblants. Encisadores i captivadores. Obertes a l'altre. Admirades i també volgudes.

Aquest primer article us parlarà d'una catalana de nom Maria Rosa Ferré. Resident a les boniques terres del Penedès. A la popular ciutat del bon ví i del bon cava: Vilafranca del Penedès.
Es també una persona especial, d'uns ulls i sensibilitat uniques, que a mes a mes fa fotografía i escriu esgarrapant hores d'allà on pot. Publica en una web que es una delicia i que Ella ha batejat "la vinya vermella" fent-se ressò del mon que l'envolta.

Dona emprenedora, la seva vinculació amb Mèxic ve de lluny. Va estat una de les persones que van impulsar l'Associació Catalunya-Mèxic fundada a Barcelona i que va dirigir l'escriptor Avelí Artís-Gener [conegut per Tisner]. Va col·laborar durant els terribles terratremols de Mèxic del 1985 en la localització de persones entre Barcelona i Mèxic mitjançà el consolat. Ha col·laborat en exposicions i llibres. I com no, ha treballat per donar a conèixer encara més el nostre cava a Mèxic.

La Maria Rosa Ferré ens diu "He estat a Méxic unes 26 vegades i estimo la seva gent, la seva gastronomia, el seu paisatge, la seva música, el folklore, la seva diversitat i tot allò que envolta un país tant i tant especial que el fa diferent de tots, sense excepció."

Dona certament molt de gust sentir-la parlar amb el cor a la mà. Mes endavant ens diu: "Be, no hem cansaria de parlar d'un país que vaig visitar l'any 1976 per primer cop i mai hagués cregut que al llarg del temps, seria el meu país d'adopció, la meva segona casa i on hi trobaria una altre família."
Es cert, els mexicans captiven. Només ens arribena als nostres mitjans de comunicació lesnotícies tristes. Mai les bones. I n'hi han moltes, moltes, moltes de bones...

Com seria d'esperar, la boca -en el nostre cas la ploma- diu alló que porta el cor. I a la web que escriu la Maria Rosa Ferré tampoc podia faltar les referencies que parlin de Mèxic. I per això, comptant amb la seva gentilessa, publicarem a la nostra senzilla wueb alguns dels seus treballs. Perque tothom disfruti de la seva bellessa...




MÉXICO, MI MEXICO


De ti olvidarme no quiero
cuantas ilusiones por volverte a ver,
en sueños siempre estoy cerca de ti
te soy fiel desde el dia en que te conocí.
---
Lloro en silencio tu ausencia
pero tengo muy tranquila mi conciencia,
porque se que sobre tu cielo volveré a volar
con la emoción de una paloma mensajera.
---
Quiero volver a escuchar mis rancheras preferidas
como tantas veces tus mariachis me cantaron,
tomarme unos tacos, limón y tequila
y sentirme como siempre parte de tu vida.
---
Quiero abrazar a mi gente querida
donde cada noche las estrellas se visten de fiesta,
oler las jacarandas de mi calle preferida
y así dejará de sangrar mi herida.




Poesia de Maria Rosa Ferré
Publicada a La Vinya Vermella el 22 de febrer del 2010

.