27/11/09

Important reconeixement...

Les Autoritats culturals de Mèxic feliciten a Ramon Xirau per Premi Octavio Paz


Publicat a el Pueblo en línia
Dimarts 26 novembre 2009

Les Autoritats culturals de Mèxic van felicitar el dia 25 a l'escriptor mexicà d'origen català Ramon Xirau per haver obtingut el IX Premi Internacional Octavio Paz de Poesia i Assaig.

En un comunicat, el Consell Nacional per a la Cultura i les Arts (CONACULTA) mexicà va informar avui que el guardó reconeix la trajectòria d'un autor consagrat a l'ofici del pensament i de l'escriptura.

El Premi de Poesia i Assaig Octavio Paz s'atorga des de 1988 a una figura rellevant de les lletres en català, castellà i portuguès. El reconeixement, conferit per la Fundació Amics de Octavio Paz, està dotat amb 100.000 dòlars i és considerat un dels més importants de la llengua espanyola.

El CONACULTA va assenyalar que el jurat va estar integrat pel poeta Pere Gimferrer, guanyador de l'edició anterior, l'escriptor Adolfo Castañón i els poetes Malva Flores, Sergio Mondragón i Enrico Santi.

Ramon Xirau va arribar exiliat a Mèxic el 1939, tres anys després va ingressar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), on va obtenir el mestratge i el doctorat en Filosofia.

Des de 1973 és membre del Colegio Nacional de Mèxic, així com a investigador emèrit de la UNAM i membre de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua. Entre les seves obres figuren "Durada i existències", "Sentit de la presència", "El pèndol i les espiral", "Paraula i silenci" i "Mite i Poesia".


+INFORMACIÓ:
Cataluña desde los trópicos. Las letras catalanas del exilio en México. Ramon Xirau. [Clik aquí]
Ramón Xirau (Catalunya, 1924) [Clik aquí]


22/11/09

Segons la premsa local...

Xalapa
Protestes marquen la desfilada Xalapa, Veracruz .


Publicat al "Diario de Xalapa"
Dissabte 21 de novembre de 2009.
Autor: Raymundo León.



Desfilada de la Revolució Mexicana a Xalapa
Divendres 20 de novembre de 2009. Vídeo de "NoticiasAVC"



L'absència de les escoles secundàries, una protesta per l'augment al passatge del servei urbà i una altra més d'estudiants normalistes va caracteritzar la desfilada commemoratiu del nonagésimo novè aniversari de l'inici de la Revolució Mexicana.

La desfilada, en què varen participar 6.366 persones, va estar presidit pel governador Fidel Herrera Beltrán i funcionaris del gabinet estatal, que van ser testimonis de l'algaravia estudiantil, dels "quadres d'època", de l'abundància en música, confetti i serpentines multicolors així com de les acrobàcies dels grups extraescolars participants.

De 10 a 12 hores, els presents sobre el carrer Juan de la Luz Enríquez d'aquesta capital van ser testimonis del pas de 5 .091 joves de batxillerat i 1.275 integrants de grups extraescolars, a més de diversos vehicles d'Autotransport.

La descoberta de l'Institut Veracruzana de l'Esport amb diverses atractives joves al capdavant va donar inici al festeig revolucionari. Els qui van aconseguir infinitat d'aplaudiments van ser els atletes de la tercera edat i els de capacitats diferents, els quals orgullosos mostrar la seva múltiples medalles a l'executiu estatal.

Com sempre, la desfilada va ser una oportunitat perquè les jovenetes de les diferents institucions educatives participants lluïssin les seves minifaldilles i els seus gràcils moviments acompanyats de panderetes i llistons.

Les noies es mostraven encantades en ser admirades i multifotografiadas pels reporters gràfics dels diferents mitjans de comunicació. Aquest va ser el motiu pel qual algunes van perdre el pas de les seves companyes.

Els joves d'advertir bé condicionats pels xiulets. A l'escoltar una xiulad, saludaven o es reunien per fer un cercle primer, després un grup compacte i després aixecar a diversos dels seus companys per fer piràmides humanes que van ser molt aplaudides pels presents.

La desfilada també fuie l'ocasió ideal perquè els familiars dels participants poguessin prendre la "fotografia del record" o els vídeos que després seran vistos en família una i altra vegada. Fins i tot davant d'una juvenil piràmide humana una senyora va cridar emocionada: "el de fins a dalt és el meu fill ...!".

Un moment ple de sonoritat de la desfilada commemoratiu de la Revolució Mexicana va ser quan els integrants de la banda "Panteres" de l'Cobaev 35 es van reunir davant del governador Fidel Herrera i van tocar una moguda melodia davant la qual cosa el mandatari estatal els va premiar amb un somriure i aplaudiments . Hi va haver novetats com la participació dels tele-batxillerats d'Tonayán i de la colònia Guadalupe Victoria a San Andrés Tlalnehuayocan. També es va fer present una universitat particular com l'Hernán Cortés i l'Institut d'Educació Superior.

La desfilada del nonagésimo novè aniversari de l'inici de la Revolució Mexicana va ser nodrit i ple de colors i música. No van faltar els joves vestits a la manera de l'època i tampoc les gimnastes, ni els samberos, ni els joves que van fer piruetes amb els seus companys.

No van faltar també dues protestes. Una, d'estudiants que amb cartells i des de la Plaça Lerdo exigien la reducció del preu del passatge del servei d'autobussos urbà. Els joves van cridar ràpidament l'atenció de tots i van amenaçar amb realitzar diverses accions, que no van especificar, en cas de no haver resposta positiva a les seves peticions. Una altra manifestació va ser la dels estudiants de quatre escoles normals públiques a l'Estat. El seu pas per la llotja i davant del mandatari estatal va ser silenciós, però van detenir la seva marxa per diversos minuts per cridar tots junts i diverses vegades: "les normals unides mai seran vençudes". Després van continuar el seu pas per col.locar-se posteriorment en les escalinates de la Catedral de Xalapa. No van faltar a la desfilada les acrobàcies de genets i cavalls de la Secretaria de Seguretat Pública, que va ser una de les coses més admirades.

Altres elements de la mateixa secretaria desfilar amb diversos gossos entrenats que van fer una demostració d'alguna cosa del que saben fer per al combat efectiu de la delinqüència.

Present va estar també el Heroic Cos de Bombers de Xalapa i el Pentatló Esportiu militaritzat Universitari, AC, que també es van lluir fent piruetes i tota mena d'exercicis.

Va ser una desfilada que va recordar que fa 99 anys, el 1910, es va iniciar la lluita per canviar la situació política, econòmica i social imperant en el país i que anava en contra de la majoria de la població.
.

21/11/09

Ressons dels diaris...

Dos espanyols es disputen els fills amb els avis mexicans
La cunyada d'Alfredo Márquez es va dur a la seva filla mentre la mare agonitzava
Rafael Uriol ha trobat el seu fill en un centre d'acollida a Mèxic


JOAQUIM IBARZ Mèxic 18/11/2009 Actualitzada a les 01:28 h Successos
L'Almeria Alfredo Márquez i el barceloní Rafael Uriol són protagonistes d'una doble història de dolor, amor i impotència. Els dos han patit la mort per malaltia de la seva dona mexicana i els dos volen recuperar els seus fills, segrestats pels familiars mexicans de les seves dones. Alfredo vol rescatar la seva filla Ximena, que ara té tres anys, raptada per la seva tia a Sant Joan Despí mentre la seva mare era a la fase final de la seva lluita contra la leucèmia a l'hospital Clínic de Barcelona. Rafael pretén tornar al seu poble, Riells i Viabrea, amb el seu fill Pau, de quatre anys, segrestat per la seva sogra mexicana després de la mort de la seva esposa Clàudia en una població propera a aquesta capital.

Alfredo i Rafael s'enfronten a un embull d'embolics legals i corrupcions que propicia un sistema jurídic podrit. Aquests dos pares van interposar denúncia davant els Mossos d'Esquadra: Alfredo a Sant Feliu i Rafael a Sant Celoni, per la retenció il legal dels seus fills per les seves sogres mexicans. Alfredo Márquez viu un infern. No ha tornat a veure la seva filla des que a primers de gener va ser segrestada a Barcelona. Cristina Cavazos, germana de la seva dona, es va portar a la nena amb enganys a Mèxic sense autorització d'Alfredo ni de la seva dona, Migdalia, que va morir a Barcelona el 30 de gener. El rapte de la seva filla va accelerar el fatal desenllaç. La víctima no va arribar a assabentar-se que els seus pares havien presentat a Mèxic una demanda per treure la pàtria potestat de la seva filla.

Enginyer tècnic agrícola, Márquez, de 35 anys, comenta a La Vanguardia que des del 6 de març es troba en Torreón (Coahuila, Mèxic) per recuperar Ximena. Ha estat amenaçat pels parents de la seva dona perquè deixi el cas, per el que canvia de domicili amb freqüència. Márquez es desespera al topar amb una burocràcia corrupta que facilita que els expedients es perdin dues vegades, que un jutge incompetent concedeixi la custòdia provisional de Ximena als avis, que es qüestioni la pàtria potestat de la seva filla i que experts cal · lígrafs determinin que la seva signatura no és la seva signatura.


"La família de la meva dona va pretendre despullar de la pàtria potestat de Ximena", assenyala Márquez. Els sogres al.legar que els pares havien abandonat la menor. Sense tenir competències, un jutge de Matamoros, amb el qual la família de la seva dona mantenia una amistat interessada, va concedir la custòdia provisional de Ximena als seus avis. Van donar domicilis falsos per que Márquez no pogués localitzar-los.

Gràcies a l'actuació del cònsol d'Espanya a Torreón, Carlos González, i del cònsol general a Monterrey, Francisco Aguilera, es va forçar al jutge de Matamoros a abandonar el cas. El 18 de juny, el jutjat va tornar a Márquez la custòdia de la seva filla. Quan va anar a recollir-la a casa dels seus oncles la nena no hi era. Per retenir a la nena, l'àvia va interposar un recurs d'empara davant un Tribunal Federal, el que va paralitzar el procediment.

El cas de Rafael Uriol és semblant al de Márquez. Com carter de Sant Celoni, el segrest de Pau xoc per als seus veïns. El calvari de Rafael va començar quan la seva dona mexicana, Claudia Pérez, amb la qual vivia a Riells i Viabrea, va ser diagnosticada d'un càncer durant una visita als seus familiars a Mèxic el novembre del 2007. Com li van dir que era arriscat viatjar, es va quedar amb els seus parents per seguir el tractament. El seu fill Pau, que aleshores tenia tres anys, tampoc va tornar a Catalunya. Rafael cridava cada dia per mantenir el contacte amb dona i fill. Va veure alguna cosa estranya quan des de l'abril del 2008 no li posaven a Pau al telèfon. A l'agost, en preguntar per la seva dona li deien que descansava. Al setembre va viatjar a Mèxic i es va trobar que la casa dels seus sogres estava buida. Una cunyada li va dir que la seva dona havia mort feia uns dies. En preguntar per Pau, es va escapolir. En l-acta de defunciço de la seva dona van posar que era soltera.


La policia federal va poder localitzar Pau, que està en un centre de menors. Uriol el veu dos dies a la setmana. "En la primera trobada gairebé no em va reconèixer, no em deia el pare. Aviat ens vam entendre. Li vaig ensenyar fotos del seu quart, les seves joguines, la seva samarreta del Barça. Hi havia oblidat el català, a poc a poc es ho recordo", explica aquest home .

La jutge va dictaminar que el nen havia de ser lliurat al seu pare. Però, com va passar amb Ximena, la família mexicana va interposar un recurs d'empara que va aturar el lliurament.



+INFORMACIÓ:
LaVanguardia.es, 18/11/2009
[
Dos españoles se disputan los hijos con los abuelos mexicanos]
Custodia Paterna. Asociación Española de Padres con la custodia de los hijos.18/11/2009
[
Dos españoles se disputan los hijos con los abuelos mexicanos]
LaVanguardia.es 18/11/2009
[
Diario de América Latina. Niños secuestrados por sus abuelos]

3/11/09

En el Palau del Govern


Mostra d'altars del Dia de Morts


Amb motiu de les festivitats del Dia de Morts, la Secretaria d'Educació de Veracruz (SEV), a través de la Coordinació per a la Difusió i Optimització dels Serveis Educatius, en coordinació amb la Direcció General d'Acció Social del Govern de l'Estat i l'Ajuntament de Xalapa, va organitzar la mostra d'altars en el marc de la festivitat "Veracruz fidel a les tradicions", en què van participar diversos planters educatius d'aquesta ciutat capital.

Els alumnes que van contribuir en la col.locació d'aquesta mostra en els baixos de Palau de Govern van donar als presents una explicació de les tradicions amb les quals es recorda la celebració dels difunts i detallar les ofrenes que es van posar en cada un dels altars tals com calaveres, carbassa, pa, dolços, xocolata, menjar tradicional.


Mostra d'Altars de Morts a Xalapa.
Documental de "Noticias AVC"

També els alumnes dels tallers de dansa de les diferents escoles van lluir vestuaris i maquillatges relatius a les Catrina i diferents personatges relacionats amb el Dia de Morts, i es va oferir als assistents tamales i xocolata.

Van estar presents Andrés Valdivia Zúñiga, coordinador per a la Difusió i Optimització dels Serveis Educatius de la SEV; Marcos Guifré Instal Martínez, rector de la Universitat Pedagògica Veracruzana, i Julieta Ballesteros Grayeb, secretaria tècnica del Consell Interinstitucional Veracruzana d'Educació.


Font:
Publicat a LaPolítica desde Veracruz, dilluns 02 de novembre de 2009