31/7/09

31.07.2009

La Generalitat commemora el 650è aniversari
Enguany es commemora el 650è aniversari del naixement de la Generalitat de Catalunya.
La celebració oficial es farà el 10 de desembre amb un acte solemne que tindrà lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, a Barcelona.
I el 22 de desembre la reunió habitual del Consell de Govern se celebrarà significativament a Cervera (la Segarra), ciutat on arrenca, el 19 de desembre de 1359, el desenvolupament d’aquesta institució de govern de Catalunya, una de les més antigues d’Europa, sota l’autoritat del que es podria considerar primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona.

El 3 de juliol passat, el vicepresident del Govern de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, ja va presidir un acte previ de commemoració a Toluges, a la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló. Carod va destacar el sentit històric de celebrar l’efemèride al territori de la Catalunya Nord, perquè en aquell temps estava administrat per la Generalitat, i mirant cap a la història ‘traiem tota la nostra força pel futur’ –va dir.

Nord i sud
La Catalunya Nord va deixar de dependre de la Generalitat el 1659, arran del Tractat dels Pirineus. Tanmateix, Carod-Rovira va afirmar que el més important era que el nord i el sud volguessin mantenir vius els valors comuns de civilització que representava la catalanitat i la defensa del sistema democràtic i l’amor al país.

El vicepresident també va assenyalar que anava a Toluges per fer arribar l’orgull de la llengua catalana, tot fent una crida perquè es recuperés el seu ús a la Catalunya Nord. En aquest acte també va intervenir l’historiador Joan Peytaví-Deixona, professor de la Universitat de Perpinyà i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, que va evocar la història comuna dels catalans, i va comptar amb l’acompanyament musical del pianista nord-català Jordi Bitlloc.

La Generalitat a l’exili
D’altra banda, el vicepresident va presidir el 8 de juliol l’acte de descoberta de la placa commemorativa de l’antiga seu del Govern de la Generalitat a l’exili a París, durant el període 1948-1954. Van assistir-hi la primera tinent d’alcalde de París, Anne Hidalgo, la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell, i el delegat del Govern de la Generalitat a França, Apel·les Carod.
El vicepresident del Govern va definir aquest acte com un gest de justícia democràtica que demostrava que tots els esforços dels homes i les dones que havien anat a l’exili durant el franquisme havien donat fruits positius, perquè el franquisme havia passat i Catalunya havia recuperat les seves institucions democràtiques.

Història de la institució
La Generalitat es va crear el 1359 com a òrgan permanent de les Corts catalanes. Poc a poc va anar guanyant pes polític fins que al s.XV es va convertir en la principal institució del govern del país. Tenia la missió que la monarquia i les autoritats reials respectessin les constitucions i els altres drets de Catalunya. Alguns dels presidents de la Generalitat van ser nord-catalans, com el rossellonès Joan Desgarrigues (1419-1422).

El 1716, amb la derrota catalana a la Guerra de Successió espanyola, el rei Felip V d’Espanya va abolir la Generalitat i la resta d’institucions catalanes. La Generalitat es va restaurar com a institució de govern de Catalunya el 1931, amb el president Francesc Macià, però va tornar a ser abolida pel dictador Francisco Franco, que va fer afusellar el president Lluís Companys (1940). Finalment, va ser restablerta el 1977, amb la presidència de Josep Tarradellas.
[Referència d'aquest article: clik aquí]

25/7/09

Ha estat notícia...


El filòsof va dictar la tercera conferència del cicle por el 50 aniversari luctuoso de l'autor

Ramón Xirau va subratllar la universalidad de l'escriptor i humanista Alfonso Reyes
El seu assaig Deslinde es rellevant en el panorama de la crítica literària hispanoamericana, va dir.


Publicat en La Jornada
divendres 24 de juliol del 2009.

Arturo García Hernández
El filòsof Ramón Xirau va tenir al seu càrrec la tercera conferència del cicle organitzat por El Colegio Nacional per a commemorar els 50 anys de la mort d'Alfonso Reyes.

El també poeta -nascut a Barcelona en 1924 i radicat a Mèxic des de 1939- va ser designat per a abordar l'obra ensayística de Reyes.

Més que una conferència, l'acte va ser una xerrada informal en la qual Xirau va llegir alguns poemes i va repassar aspectes generals de la vida i obra de l'humanista regiomontano, autor de llibres com Visión de Anáhuac i Ifigenia cruel.

La intervenció de Xirau va ser complementada amb la projecció d'un video amb una antiga conferència, també sobre Reyes de l'historiador José Luis Martínez (1918-2007).

En la sessió final de preguntes i respostes, Ramón Xirau va assenyalar la universalidad d'Alfonso Reyes, va admetre que l'assaig Deslinde es important en el panorama de la crítica literària hispanoamericana i, a pregunta expressa, va recordar que les famílies d'ambdós mantenien una estreta relació, la qual cosa li va permetre a l'escriptor català conèixer a un Reyes més íntim.

La quarta i última conferència del cicle Memòria íntima, es durà a cabo avui, en Luis González Obregón 23, Centre Històric (19 hores) amb el tema Alfonso Reiyes i a la Casa d'Espanya. Serà dictada por l'historiador Javier Garciadiego, director del Col·legi de Mèxic (Colmex).

La Casa d'Espanya a Mèxic es l'antecedent i bressol del Colmex. Va ser fundada a instàncies d'Alfonso Reyes per a rebre de manera temporal a un grup de 12 intel·lectuals republicans espanyols mentre concloïa la Guerra Civil.

Al triomfar el franquisme, no només no van tornar els primers, sinó que van arribar por desenes més intel·lectuals, els quals van donar un impuls fonamental a la cultura mexicana del segle XX.

De tot això parlarà l'historiador Garciadiego.


Més informació:
Biografía de Ramon Xirau a la Wikipedia (fes clik aquí)
Biografía de Ramon Xirau a "Biografía y Vidas" (fes clik aquí)
.

22/7/09

Publicat en "La Jornada" 21 de juliol de 2009

Congrés d'americanistas Jordi Tresserras parla en la Uia sobre rutes i itineraris culturals a Iberoamèrica.

Expert català crida a respectar la identitat i la diversitat cultural.

El turisme està canviant i la cultura permet diferenciar i caracteritzar les destinacions, expressa a la Jornada. Fan falta indicadors que garanteixin beneficis a població local i visitants.




Les rutes i itineraris culturals constitueixen un factor clau per a la generació de desenvolupament local i regional, però és necessari respectar la identitat i la diversitat cultural, així com les estratègies per a la reducció de la pobresa, l'equitat de gènere i la sustentabilidad ambiental i cultural, va considerar Jordi Tresserras, professor de turisme cultural de la Universitat de Barcelona.

En la versió 53 del Congrés Internacional d'Americanistas (ICA, per les seves sigles en anglès), Tresserras va participar aquest dilluns amb la ponència Rutes i itineraris culturals a Iberoamèrica: investigació, gestió i desenvolupament turístic, en la Universitat Iberoamericana (Uia), campus Santa Fe.

En entrevista amb La Jornada, l'especialista català va explicar que el turisme està canviant i la cultura permet diferenciar i caracteritzar les destinacions. La identitat i la diversitat cultural s'han transformat en elements determinants per a les destinacions tradicionals com per als emergents.

"De totes formes, cal tenir en compte la fragilitat dels recursos culturals, especialment els intangibles".

“El respeto a la identidad es fundamental porque implica el respeto tanto en el proceso de desarrollo en lo referente a la propia comunidad local, como al proceso turístico que conlleva la relación con visitantes que llegan de otros lugares con valores a veces distintos a los propios del destino.”

Per disminuir la pobresa
El patrimoni arqueològic i arquitectònic, els museus, els festivals, els paisatges culturals, les manifestacions de cultura popular i tradicional, la gastronomia, la música i les danses, que s'inclouen en els itineraris culturals són recursos capaços de generar desenvolupament.
Les rutes i itineraris culturals, va sostenir Tresserras, "no deixen de ser antigues sendes que permeten oferir un fil conductor al visitant que segueix els passos, com succeeix en Camí de Santiago, motivat per la fe, la cultura, el paisatge i la convivència amb la gent de les poblacions per on es passa ".
Respecte dels mecanismes que garanteixen el desenvolupament, Tresserras va destacar que "cal establir indicadors no únicament mediambientals, també socials, econòmics i culturals que garanteixin un creixement sostenible i, alhora, generin beneficis per la població local, mitjançant processos d'inclusió, reducció de la pobresa i redistribució de rendes, que garanteixin l'accés a la cultura a la població local, alhora que els visitants".

"La sustentabilitat també es presenta amb polítiques de preus que permetin que no únicament els visitants puguin accedir a l'oferta turística, ja que cal generar polítiques d'inclusió amb dies de gratuïtat i preus especials adreçats a la comunitat local."
Segons l'acadèmic, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament (AECID) va recolzar el començament del projecte Rutes i Itineraris Culturals del Mercosur i Iberoamèrica, a través del Programa de Cooperació Interuniversitari 2008 impulsat per les universitats de Buenos Aires i de Barcelona.
Creació d'una xarxa
El projecte es va consolidar com a tal en el context del Seminari-taller sobre rutes i itineraris culturals iberoamericans, organitzat per la Càtedra Cultura, Turisme i Desenvolupament de l'Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) i la Xarxa de Patrimoni, Turisme i Desenvolupament Sostenible, Ibertur, a Barcelona el febrer de 2008.
En el seminari van participar especialistes d'Andorra, Argentina, Cap Verd, Espanya, Uruguai, Espanya, Mèxic i República Dominicana.
Jordi Tresserras va detallar que l'Organització d'Estats Iberoamericans per a la Cultura, la Ciència i l'Educació (OEI) i Ibertur, busquen la creació d'una xarxa amb totes les rutes i itineraris culturals iberoamericans.
Productes transaccionals
La xarxa Ibertur, que es va constituir el 2001, agrupa acadèmics, investigadors i gestors de la cultura i el turisme de l'àmbit iberoamericà, qui amb el projecte Turisme cultural a Europa i Amèrica Llatina van identificar a les rutes i itineraris culturals com un dels principals productes transaccionals associats al desenvolupament cultural, educatiu i turístic.
A Mèxic, s'han desenvolupat itineraris culturals, com el Camí Reial de Terra Adentro entre la ciutat de Mèxic i Santa Fe (Nou Mèxic, EUA), que es troba en la llista indicativa del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Altres iniciatives són la Ruta Maya, el Camí Reial Missioner de les Califòrnia; les Rutes associades al Centenari de la Revolució i al Bicentenari de la Independència; així com la Ruta del Esclau de la UNESCO que es posarà en marxa a Veracruz, la Costa Chica de Guerrero, Oaxaca i Coahuila.

21/7/09

Avui recordem...

Campionat del Món d'Enduro
El triomf d'Oriol Mena a Mèxic li proclama Campió del Món Junior d'Enduro 2009
Una jornada perfecta va servir al d'Husaberg per a rubricar el títol en Junior i sumar la seva desena victòria de dotze possibles.
Publicat a SoyMotero.net
dilluns 20 de juliol del 2009
No va haver-hi dia de tràmit. A pesar que un quart lloc li valia per a assegurar el seu primer títol de Campió del Món d'Enduro, Oriol Mena va començar la segona i definitiva jornada del Gran Premi Maxxis de Mèxic concentrat com mai i disposat a fer el que millor sap, pilotar al màxim i lluitar fins al final com si de qualsevol altra cita es tractés.
I el resultat no va poder ser més positiu, un nou triomf -el desè en dotze jornades de carrera disputades en el que va de temporada- i el títol assegurat quan encara falten dos grans premis per celebrar.
Així és com el pilot d'Husaberg volia que fos i així va ser, amb una nova demostració de poder i confirmant que aquest any el seu pilotaje ha estat un pas per davant de tots i quants aspirants lluitaven per la corona mundial en la categoria Junior.
Una vegada finalitzada la prova, Oriol explicava que «ha estat una carrera super dura, pel llarga i complicada que era realment i perquè encara se m'ho ha fet més arran de tot el que em jugava. He caigut fins a tres vegades, però encara així pot dir-se que ha anat bastant bé, bé, en realitat molt bé, tenint en compte que he guanyat i he pogut aconseguir alguna cosa que era molt més que un somni. Per fi he assolit aquest mundial i això és el que importa. És una passada! Estic en un núvol!»
Després dels primers instants d'emoció, Oriol va voler agrair el suport de tots aquells que han contribuído a fer possible aquest títol, des dels seus familiars als seus mecànics, passant per tot l'equip i per «tota la gent que ha cregut en mi i m'ha apoyado en els bons i, sobretot, els mals moments. A tots, sincerament i més que mai, un milió de gràcies».
Respecte a l'evolució de la carrera d'ahir diumenge, el jove pilot d'Husaberg va començar guanyant la primera especial, encara que una caiguda en el Motocross Test i una altra en l'Enduro Test li van fer perdre alguns segons. Malgrat això, es va recuperar ràpidament i va enllaçar cinc triomfs parcials en les cinc especials cronometradas següents, de manera que a meitat de la carrera ja treia més de 1,2 minuts a Jeremy Joly, el seu rival més directe en la batalla pel primer calaix del podi i pel mundial. No obstrante, Oriol no es va permetre ni un sol respir fins a la recta final del dia, quan l'abandó de Joly en la vuitena especial li va permetre relaxar-se i centrar-se a controlar la situació. El principal beneficiat de tots aquests esdeveniments va ser el malagueño Víctor Guerrero, que es va col·locar segon a 21,2 segons de Mena i va acabar d'aquesta manera per davant del suec Carl Sjoo, company del barceloní en les files de l'Husaberg Factory Racing Team.
Als seus 22 anys, el pilot de Canyamars (Barcelona) completa amb aquest Campionat del Món Junior un palmarès que pot considerar-se exemplar, en el qual destaquen diversos campionats de Catalunya Senior, un campionat d'Espanya Junior, un campionat d'Espanya Senior, així com un subcampeonato del Món Junior.
Després de la celebració que espera realitzar una vegada torni a Barcelona demà dimarts, Oriol va a disposar d'uns dies de vacances per a començar a preparar el que pot considerar-se una nova etapa de la seva vida: el pas a la categoria Senior, ja que els responsables de l'Husaberg Factory Racing Team han confirmat que disputarà els dos últims grans premis d'aquesta temporada (Grècia, l'últim cap de setmana d'agost; i França, el segon de setembre) com pilot d'Enduro 2, en la qual l'any pròxim seguirà defensant els colors blau i groc





16/7/09

Notícies publicades...

La Generalitat ajorna l'obertura de la delegació a Mèxic per la crisi.
Aquest any es limitaran a reforçar la capacitat de la nord-americana i a obrir la d'Argentina, possiblement després d'estiu



Publicat en La Vantguardia.es
dijous 16 de juliol del 2009
(EUROPA PRESS).- El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, va anunciar avui que la crisi econòmica comportarà ajornar l'obertura de la Delegació a Mèxic, que estava prevista per a aquest any, i va prioritzar per a 2010 obrir una a Rabat (El Marroc) i, si es possible, a Xina.

Ho va avançar en la Comissió d'Acció Exterior i de la UE del Parlament, en la qual va respondre únicament a preguntes del líder del grup popular, Daniel Sirera, i no va intervenir cap altre grup. "Aquest any, les limitacions pressupostàries no ens permeten obrir a Mèxic, pes al fet que era nostra voluntat", va explicar Carod, por el que aquest any es limitaran a reforçar la capacitat de la nord-americana i a obrir la d'Argentina, possiblement després d'estiu.

El delegat es nomenarà en quinze dies. Carod va justificar també l'obertura de la delegació a Rabat, tenint en compte fonamentalment els 300.000 marroquins que viuen a Catalunya i la presència d'empreses catalanes en aquest país.

Aquesta oficina no tindrà funciones estrictament econòmiques, sinó de caràcter culturals i polític-institucionals. Davant l'acusació d'inauguracions "immorals" i de preguntes de Sirera sobre si són necessàries tantes delegacions, Carod va defensar que s'ara quan més necessària la internacionalización, perquè facilita contactes i iniciatives empresarials.

En relació al personal, el vicepresident va dir que, quan les possibilitats pressupostàries ho permetin, reforçaran la presència de personal de les oficines obertes amb almenys un administratiu i un altre amb funciones més tècniques i de premsa.

Va dir també que els delegats cobren, a més del sou que correspon a un director general, un plus de 1.800 euros de mitjana -que varia segons el país on viuen- i la despesa del qual no han de justificar. Els 1.800 euros corresponen al 25 por cent del sou, quantitat que el Govern va fixar basant-se en el que cobren els representants de l'Executiu central en l'exterior.

Es va mostrar visiblement molest quan Sirera va criticar el criteri del Govern per a triar als delegats i li va preguntar por el fet que el seu germà, Apel.les Carod, ocupo aquest càrrec a París (França). Carod va replicar irónicamente: "Ahir vam donar el vist bé al tram final de la llei de llenguatges de signes que serà molt important per a la part de població sorda de Catalunya que ho utilitza per a comunicar-se. Si vulgues, es pot acollir a aquesta, perquè ha fet ostentación d'una sordera infinita. Ha fet una manipulació demagógica del que he dit".

.

15/7/09

Música popular...

Habanera mes Coneguda: EL MEU AVI

El meu avi va anar a Cuba
a bordo del "Català"
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.

El timoner i el nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella
de Palafrugell.

Quan el "Català" sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra solien cantar:
Visca Catalunya. Visca el "Català!

Arribaren temps de guerres
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.

I els mariners de Calella
-el meu avi enmig de tots-
varen morir a coberta,
al peu del canó.

Quan el "Català" sortia a la mar
cridava el meu avi:
Apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo
no varen tornar,
tingueren la culpa els americans

Quan el "Català" sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra solien cantar:
Visca Catalunya. Visca el "Català!


Dues versions "Havanera El Meu Avi" :