dimecres 27 de maig del 2009.
28/5/09
Catalunya és notícia....
dimecres 27 de maig del 2009.
26/5/09
Ressons de premsa...
25/5/09
Circula per internet...
"25.05.2009
Tant de bo realment aconseguim fer-ho, però només posant el nostre granet de sorra.
salutacions"
"Asunto: URGENTISIMO UN BOICOT VERDADERO A CHINA
MEXICO, SE HA CARACTERIZADO POR SER UN PAIS AMIGABLE, CON EL RESTO DEL MUNDO, NO HEMOS QUERIDO TENER CONFLICTOS, Y NOS HEMOS MANTENIDO AL MARGEN DE CONFLICTOS BELICOS, ASI COMO DE EMBARGOS, ETC., HEMOS SIDO UN PAIS SOLIDARIO CUANDO SE REQUIERE, SOMOS UN PAIS QUE HAN CONTADO CON NOSOTROS, PERMITIMOS QUE LLEGUEN CUBANOS, CHILENOS, ESPAÑOLES, ARGENTINOS, CHINOS, TODO AQUEL QUE TENGA LA NECESIDAD DE SER APOYADO NUESTRO PAIS LES ABRIO LAS PUERTAS, ES POR ESO QUE HACIENDO RECUENTO DE TODO ESTO ES SUMAMENTE INDIGNANTE QUE EN ALGUNAS PARTES DEL MUNDO SEAMOS TRATADOS COMO PESTE AMBULANTE.
SABEMOS QUE NUESTRAS TELEVISORAS TIENDEN A EXAGERAR SUS NOTAS, SIN EMBARGO LA NOTA DONDE TUVO QUE IR UN AVION EXCLUSIVO A CHINA A RECOGER A COMPATRIOTAS QUE SE ENCONTRABAN EN CUARENTENA Y VEJADOS POR UN PAIS, EL CUAL LE HEMOS ABIERTO LAS PUERTAS DE DIVERSAS FORMAS, ES UNA VERGÜENZA.
ESTA SITUACION NOS HACE PREGUNTARNOS, ¿NOSOTROS OBLIGAMOS A LOS CHINOS A ESTAR EN CUARENTENA, CUANDO HACE UN PAR DE AÑOS SE DESATO LA GRIPE AVIAR EN SU PAIS?, ¿MEXICO, NO PERMITIO EL LIBRE TRANSITO DE CHINOS EN ESE TIEMPO?, ¿MEXICO, LOS HIZO A UN LADO EN AEREOPUERTOS, AUTOBUSES, CRUCEROS, ETC?, LA RESPUESTA LA SABEMOS, CLARO QUE NO, ESTO HA COMPROBADO UNA CLARA INTOLERANCIA DE ALGUNOS PAISES, COMO CUBA, QUE A PESAR DE LA PRESION QUE ESTADOS UNIDOS EJERCE HACIA NOSOTROS, JAMAS LES HEMOS CERRADO NUESTRAS FRONTERAS, COMO ARGENTINA QUE CUANDO ESTUVO LA DICTADURA MILITAR, JAMAS LES NEGAMOS LA ENTRADA, ESTOS SON ALGUNOS EJEMPLOS, Y QUE A DEMOSTRADO MEXICO, HERMANO DEL MUNDO SI ESTAS EN PROBLEMAS, CON NOSOTROS TENDRAS UN LUGAR SEGURO.
POR LO ANTES EXPUESTO, ES QUE DEBEMOS DE CREAR CONCIENCIA, NO QUE CAMBIEMOS Y QUE EMPECEMOS A SER IGUAL DE INTOLERANTES, PERO SI TE INVITO A QUE EN EL CASO DE CHINA, PRINCIPALMENTE CHINA , LES APLIQUEMOS UN CASTIGO, SOLIDARIZATE, INFORMATE, DEJA DE COMPRAR PRODUCTOS HECHOS EN CHINA, POCO A POCO, SE QUE CUESTA TRABAJO PUES LUEGO NOS AHORRAMOS DOS, TRES O DIEZ PESOS, PERO INDEPENDIENTEMENTE DE QUE JUNTOS PUEDE SER UN CASTIGO QUE LES DUELA, POR OTRA PARTE PODRIAMOS REACTIVAR NUESTRA ECONOMIA SIGNIFICATIVAMENTE, NO TE BURLES, TE PONGO UN EJEMPLO SI COMPRASES UNA BOLSA DE ARROZ HECHA EN CHINA TE SALE EN DOCE PESOS Y LA HECHA EN MEXICO TE CUESTA DIECIOCHO PESOS, SE QUE LUEGO NUESTRO BOLSILLO NECESITA ESOS SEIS PESOS, PERO PIENSA QUE SOLO APOYANDO NUESTROS PRODUCTOS, PODREMOS SALVAR DE POCO EN POCO NUESTRA ECONOMIA Y ESE DINERO QUE IBA IR A PARAR A CHINA, PODRA SALVAR EL EMPLEO DE TU HERMANO, TU PRIMO, TU VECINO, TU TIO, TU AMIGO, TU COMPADRE, SEAMOS UNIDOS AHORITA QUE LO NECESITAMOS, AHORITA QUE MEXICO NOS NECESITA.
QUIERO ACLARARTE UNA ULTIMA COSA, ESTA IDEA HA SIDO PRODUCTO DE INDIGNACION POR EL TRATO HACIA NUESTROS COMPATRIOTAS, NO TIENE NINGUN TINTE PARTIDISTA Y ES TOTALMENTE APOLITICO, SOLO ES UN DESEO DE UNION DE UN MEXICO QUE DEBE TENER UNA REACCION ANTE ESTA SITUACION, UN MEXICO QUE DEBE DE OFENDERSE, SIN POR ELLO IR AL DESQUITE DE LA INTOLERANCIA, UN MEXICO QUE DEBE DEMOSTRAR QUE PUEDE PEDIR AYUDA DE SUS CIUDADANOS Y VOLTEAR Y HACER ALGO AL RESPECTO, ACUERDENSE TENEMOS UN GRAN PAIS Y NOSOTROS PODEMOS DEFENDER A ESE PAIS Y SU LIBERTAD Y SOBERANIA.
TAMBIEN TE PIDO, NO AGREDAMOS A LOS CHINOS QUE VIVEN EN MEXICO, ELLOS NO FUERON CULPABLES DE LO QUE HIZO SU PAIS, SI NO ESTAS DE ACUERDO, TOTAL NO TE PARES EN SUS NEGOCIOS, PERO NO INCITES A DESTRUIRLOS O A HECHARLOS, ESA INTOLERANCIA ES LA QUE NO DEBEMOS PERMITIR.
SOLO TE PIDO APOYA DE PARA ESTE BOICOT, NO COMPRES PRODUCTOS HECHOS EN CHINA, TOMA UN TIEMPO EN LEER LAS ETIQUETAS, Y DECIDIR SI QUIERES QUE CHINA SIGA TENIENDO ESA VENTAJA COMERCIAL, POR ULTIMO REENVIA ESTE CORREO, TE ASEGURO QUE NO TENDRAS MALA SUERTE SI NO LO HACES, SOLO TE PIDO QUE COMO MEXICANO TE PREOCUPES Y TE OCUPES, MANDA A TODOS TUS CONTACTOS PARA QUE POCO A POCO SEAMOS UN VERDADERO PAIS UNIDO, NO SE TE OLVIDE ENVIAR LOS CORREOS CON (COPIA OCULTA), ESTA ES UNA CADENA DE CONCIENCIA PARA LA INTOLERANCIA, BOICOT COMERCIAL A CHINOS Y REACTIVACION DE NUESTROS BOLSILLOS, ANALIZA, PIENSA Y DECIDE.
POR TU PACIENCIA POR LEER Y REENVIAR GRACIAS. UNA MEXICANO INDIGNADO"
24/5/09
Ha estat actualitat...
Dissabte 23 de maig de 2009
És llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona, té un diplomat en escriptura creativa de la Societat General d'Escriptors Mexicans i un postgrau en lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
Escriu, a la vegada, en català i castellà. I la seva obra ha estat traduïda al polonès, l'alemany i l'anglès. També ha publicat literatura infantil i juvenil, gèneres amb els que ha obtingut diferents premis.
El 2004 va guanyar el "Òmnium Cultural d'Experimentació Literària", el 2006 va ser elegida Nou Talent FNAC i el 2009 ha estat finalista del Premi "Salambó" a la millor novel la editada en català i el Premi Fundació Lara de Novel la a la millor novel la editada en llengua espanyola.
El 2007, a més, va dirigir a Barcelona el festival literari Fet a Mèxic. Dóna cursos de pensament i creació de novel la contemporània amb un mètode propi, tant a Barcelona com a Mèxic.
Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació, com El País, La Vanguardia, El Periódico, Letras Libres i El Universal.
En els darrers anys ha publicat: Això que veus és un rostre (CCG Edicions, 2005), Elisa Kiseljak, (La Campana, 2005), Tres historias europeas (Caballo de Troya, Debolsillo, 2006), La persona que fuimos (Literatura Mondadori, 2006 / Empúries, 2006), su antología personal de literatura mexicana Hecho en México (Literatura Mondadori, 2007), Insólita ilusión, insólita certeza (Literatura Mondadori, 2007 / Empúries, 2007), Una: la historia de Piiter y Py (Almadía, 2008), La familia de mi padre (Literatura Mondadori, 2008 / Empúries, 2008. ), Japón escrito (autoedición, Barcelona, 2008.) y Esto que ves es un rostro (Sexto Piso, 2009.)
En l'actualitat treballa en una nova novel la que apareixerà el 2010 en Literatura Mondadori en castellà i Empúries en català. I prepara un nou encontre literari.
23/5/09
Ho diuen els diaris...
22/5/09
Ha estat notícia a la premsa...
19/5/09
Publicat a la premsa....
Escrit per Salvador Camacho Sandoval
Publicat a “La Jornada Aguascalientes”
dimarts 19 de Maig de 2009
El dissabte 16 de maig, al Museu Guadalupe Posada, es va fer un homenatge a la poeta "catalana-aguascalentense" Aurora Correa. En l'esdeveniment, el Consolat Espanyol va donar un reconeixement a la família i es va realitzar un pannell per parlar de la seva obra i la seva vida. En ell es va comptar amb la intervenció de Salvador Camacho Sandoval, el text es presenta a continuació.
És un honor recordar amb vostès des d'aquest fòrum i en tan bell lloc a la nostra amiga Aurora Correa. Vull compartir amb vostès part d'un text que vaig escriure en Barcelona, Espanya, just el dia quan vaig saber de la seva mort, exactament el que fa sis mesos. La notícia em va impactar perquè havia vist Aurora a casa d'Araceli Suárez i Fernando Camacho un parell de dies abans de marxar a la ciutat comtal, precisament a la terra de Aurora, la de l'arbre de cireres de la seva infància que recordava constantment. Però, és veritat, la mort sempre aguaita i no hi ha com contenir: "aquí aquesta la poesia: dreta contra la mort".
El dia que vaig rebre la notícia vaig recordar quan li vaig demanar a Araceli, al seu "Cap", com ella li deia, que me la presentés, ja que tenia moltíssimes ganes de conèixer-la. Sabia que Aurora era una integrant del grup dels 456 nens espanyols que van enviar a Mèxic el 1937, durant el govern de Lázaro Cárdenas, amb la intenció de protegir-lo de les atrocitats de la guerra civil al seu país. Per llibres i converses amb vells catalans, jo coneixia aquesta etapa de la història de Mèxic i Espanya i desitjava parlar llargament amb ella. Vaig ser afortunat perquè no només va ser atenta, sinó que, amb el temps, afectuosa com pocs, em va obrir els seus braços i em va oferir la seva amistat.
Ens vam entendre bé, tan va ser així que després compartim treball, quan publiquem La tornada a Aguascalientes a vuitanta textos, un llibre de cròniques que ella ens va ajudar a corregir i en el qual també va escriure. Durant el disseny i cura d'aquest conjunt de textos, vaig tenir l'oportunitat d'estar a casa seva diverses vegades i la impressió que em vaig formar d'ella va ser la d'una dona independent i generosa, la d'una persona de cor jove, intensa i inesgotable. A casa seva, polida, amb detalls i plena de llibres, em va parlar de poesia i de les aus que arribaven al seu jardí, i vaig saber de l'amor infinit al seu fill i als seus néts, i a la vida.
Una reunió amb ella i els amics mutus estava pendent, perquè jo em anava a Barcelona i perquè calia parlar de tantes inquietuds amb els amics mutus. L'espai va ser una altra vegada la casa acollidora d'Ara i Fernando; per descomptat, amb una carn rostida. Com sempre, ella tenia la paraula erudita i la inquietud d'adolescent per estar opinant de gairebé tot. Només ens va faltar cantar, perquè segurament hi hauria també cançons per compartir.
Barcelona sempre va estar present sense enyorances de llàstima, sinó amb l'aplom de qui coneix les seves arrels i segueix endavant. Després de passar per Morelia en la seva infància i després en altres ciutats, va arribar al Districte Federal, on va aconseguir tenir aquesta visió cosmopolita que li vaig conèixer i admira. Allà va aprendre literatura i periodisme, i es va envoltar de cultura i amics que la van voler sempre.
Aurora va arribar a Aguascalientes a invitació del seu fill, però quan anys després, aquest es va traslladar a una altra ciutat, ella va dir "jo ja sóc aguascalentense i d'aquí no em mouen". Em consta l'afecte que el va tenir a Aguascalientes, en especial a l'Alameda, a la qual li va dedicar més d'un poema. Araceli em parlar que Aurora gairebé no dormia i que llegia bastant, per la qual cosa d'història i cultura de l'estat sabia molt més que els que vam néixer. No va passar molt de temps per comprovar-ho. Però a més de llegir escrivia literatura i em consta que ho feia amb certa obsessió amorosa, era la seva passió. No em sorprèn que ara Juan Carlos, el seu fill, ens digui que té quatre caixes completes de llibres de poemes no publicats. Sé també que va deixar pendent una novel•la com un espai en blanc que ningú no podrà omplir.
Recordo el seu últim llibre publicat, Cireres, una novel•la autobiogràfica extraordinària i commovedora. En ella està escrita la vida d'aquesta nena que van dur a Mèxic, sota la idea que aviat acabaria la guerra perquè immediatament pogués tornar al costat dels seus pares. Però la guerra va acabar en una llarga dictadura i ella mai va tornar. El llibre és la història de vicissituds i d'esperances, però lluny d'assumir l'actitud de tristesa i lamentació, l'autora ens fa magistralment una oda intensa a la vida.
Al llegir el seu llibre, i al conèixer-la, em va provocar sentiments extrems, em va fer plorar i riure. A la meitat de la seva lectura, vaig estar a punt de cridar, d'anar a buscar-la, d'abraçar. Em va donar tendresa, em va fer enuig i em vaig sentir orgullós de tractar, però, com un drap, el seu llibre em saltejà l'ànima. Ella ara no està entre nosaltres, però vam ser privilegiats al conèixer-la, sempre ho vaig saber i li estaré immensament agraït.
Em va commoure el seu activisme, aquell que m'agrada d'alguns espanyols d'esquerra, que encara mantenen la dignitat i el compromís amb la justícia i l'humanisme. Va ser ella, juntament amb un grup, qui va tenir la iniciativa per demanar, exigir, al govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que molts espanyols que es van veure forçats a viure a Mèxic mereixien suport, i la seva petició va ser escoltada per a benefici de centenars dels seus companys.
Aguascalientes i Barcelona van perdre a una gran dona i nosaltres vam perdre a una extraordinària amiga. Un gran abraçada per Juan Carlos. Ens queda el seu exemple: la seva vitalitat, alegria, optimisme i, sobretot, la seva rebel•lia indòmita, aquesta que el món necessita en aquests temps en els que sembla predominar l'apatia, la incertesa i la desil•lusió.
Moltes gràcies.
Un text àntic recordant la seva mort:
18/5/09
16/5/09
Ho han dit els mitjans d'informació...
Publicat el 11.05.2009, per Sergi Saborit. Barcelona
Expansión.com Catalunya
Av. Paseo de la Reforma 404, 5º. Colonia Juarez. Delegación Cuauhtémoc
Tlf. +52 55 5208 4649
Fax. +52 55 5208 4358
www.idom.com.mx]
14/5/09
Recollint la notícia...
11/5/09
Ho han dit els mitjans d'informació...
Ressons culturals
Surt a la llum un interessant diccionari català - purèpecha.
Catalunya ha obert un nou llaç a les ja per si mateix, bones relacions de catalans i mexicans.
La noticia que portem a la nostra pagina ens parlarà d’un nou treball cultural que agermana aquestes dues terres tan allunyades geogràficament, però tant properes en el cor.
Un català de nom Lluís Artigas Jorba, fill de la petita ciutat d’Esparreguera de la Comarca del Baix Llobregat, -ciutat propera de la muntanya de Montserrat- a tret a la llum un curiós treball. Es tracta d’un diccionari Català-Purèpecha, Purèpecha-Català.
No deixa d’ésser curiós també la coincidència de que aquest català autor d’aquest diccionari, tingui també te els seus lligams particulars amb la ciutat de Xalapa de Enríquez. Donat que va ésser aquí, a la nostra ciutat, on es va casar.
Recordarem, per tal de comprendre aquest treball, que l’Imperi Purèpecha va estar el segon Estat mes gran i poderós d’allò que actualment acull les actuals fronteres mexicanes.
Aquest diccionari Català-Purèpecha Purèpecha-Català ha estat confeccionat per el seu autor bàsicament en tres blocs ben diferenciats. Un primer que ens presenta la historia d’aquest poble mexica, un segon bloc que acull el diccionari pròpiament dit, i finalment un tercer bloc d’annexes.
L’índex d’aquest treball de 153 pagines es el següent:
Pròleg. La petita història d’una nació.
-Com s’organitzaven en el regne o l’Imperi.
-De què vivien. L’economia.
-Religiositat. Deus i deesses.
-Construccions úniques, d’una nació única.
-Artesans, escultors, ceramistes, treballadors del metall.
-Les etiquetes. De purèpeches a tarascos.
-Els Purèpeches, el segon Estat més gran d’allò que és actualment Mèxic.
-Per les pagines d’una història. Un petit intent d’explicar allò que varen ser.
-Els espanyols avancen vers el regne Purèpecha. El principi de la fi.
-La fi del darrer rei-emperador Purèpecha: Tangaxoan II.
-Erendida, una noia símbol de la resistència contra la injustícia estrangera.
-L’Estat lliure i sobirà de Michoacàn entra a formar part de la Federació d’Estats Mexicans.
-Metodologia i criteris d’aquest modest treball.
-Quadre de reis purèpeches.
-Purèpecha-Català
L’alfabet purèpecha.
Abecedari purèpecha. Llistat de verbs purèpeches.
La Senyera Purèpecha.
Les Festes purèpeches.
Ciutats, poblacions, localitats on es parla l’ idioma purèpecha.
Alguns documents antics escrits en purèpecha.
Textos moderns en purèpecha, amb traducció al català.