28/5/09

Catalunya és notícia....

Catalunya és la convidada d'honor a la Fira del Llibre d'Antropologia de Mèxic
Publicat a "EcoDiario"
Publicado en adn.es LLeida
dimecres
27 de maig del 2009.
La cultura catalana serà la convidada d'honor, entre el 17 i el 27 de setembre, de la Fira del Llibre de Antropología e Historia de México (FLAH), organitzada per l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) d'aquest país, i que visiten cada any unes 100.000 persones.
El director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, el doctor de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Maria Figueres i el membre del INAH José María Murià, fill d'exiliats catalans a Mèxic, han estat els encarregats d'explicar avui les diferents activitats que s'estan preparant per aquest esdeveniment, en el qual destacaran les referències a l'historiador Pere Bosch i Gimpera, també un exiliat que va acabar recalant al país americà.
És la primera vegada que la FLAH convida a una cultura sense Estat a les jornades, que també han comptat en altres ocasions amb la presència de països com Colòmbia, Espanya, Argentina, Guatemala, Hondures o El Salvador.

Durant els deu dies que duri la Fira, un important esdeveniment bibliogràfic i cultural adreçat al món acadèmic, s'organitzaran diversos col·loquis relacionats amb l'antropologia, així com exposicions sobre la República espanyola, els cartells en la vida política catalana o es donarà a conèixer tota la bibliografia catalana recent d'Antropologia, Arqueologia i Història.
Josep Bargalló ha recordat que Mèxic és l'únic país del món que ha convidat en anteriors ocasions a Catalunya en els seus principals fires culturals, com la del llibre de Guadalajara el 2004 o la de Guanajuato l'any passat, i ha avançat que l'Institut Ramon Llull dóna suport per a aquesta ocasió la traducció de tres llibres d'historiografia catalana, a la vegada que es farà càrrec de l'estada dels acadèmics catalans que acudeixin al setembre a aquesta cita.
Per la seva banda, José María Murià ha desvetllat que Catalunya serà la convidada d'honor de la mà de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la institució escollida per a que presenti les seves propostes en aquest esdeveniment, i ha mostrat la seva satisfacció de poder exercir de amfitrió de la delegació catalana a la pròxima tardor.
Per Murià, a més, "Catalunya ja no és per a Mèxic aquell racó de món desconegut com passava fa uns anys" i ha afegit que està segur que demà al migdia-hora mexicana-"molts estaran davant del televisor seguint el Barça".
Pel que fa a l'aportació de la UAB a les jornades, Figueres ha dit que es donaran a conèixer els seus fons editorials, les seves activitats científiques, així com els seus programes docents.
Un altre apartat que ha ressaltat de la Fira són les sessions que es dedicaran a la projecció de documentals de la periodista i historiadora Maria Dolors Genovés i del cineasta Josep Maria Forn.

26/5/09

Ressons de premsa...

José Emilio Pacheco: "La poesia dialoga molt bé amb Internet"
L'escriptor mexicà José Emilio Pacheco va obtenir el XVIII premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana.
"M'alegra que al cap es reconegui a Xirau com un dels grans poetes JOAQUIM IBARZ.
Ciutat de Mèxic
Cultura José Emilio Pacheco és una figura central de la literatura mexicana. Poeta, assagista, traductor, novel·lista, periodista i contista, la concessió del XVIII premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana reivindicar la seva figura i la seva obra, extensa i important. Anava a ser l'estrella del certamen Torrent Poesia, on se li esperava aquest dimecres, però la crisi de la grip li ha impedit viatjar.
Qui va ser primer, el poeta o el narrador?
No és fàcil intentar tot al mateix temps. De manera inevitable unes persones coneixen els versos, altres s'interessen per la prosa. Hi ha tant que llegir: a ningú no puc exigir que em siga en tots els llibres. A diferència de gairebé tots, vaig escriure contes des de molt aviat i no vaig tractar de fer versos fins als setze o disset anys.
Quin pes té la narrativa en la seva obra?
Molt gran. Part del meu treball periodístic podria considerar també narratiu. L'any passat vaig intentar no un poema sinó un conte en vers. Al segle XX el vers va ser vehicle gairebé exclusiu de la poesia lírica i va renunciar a dominis com el relat i el drama, que sempre havien estat seus. El vers frena per la seva naturalesa mateixa la nostra tendència natural a la verbs. És veloç i concís. Però mai no imposaria com a obligació de ningú el que potser només funcioni per a mi mateix.
Què reflexió fa de la seva obra en complir 70 anys?
Prefereixo deixar la reflexió als altres. A aquesta edat ja no hi ha esperança i no obstant això voldria creure que encara puc aprendre i escriure millor que abans.
Què significa ser poeta, amb tant de bombardeig d'imatges i informació?
La possibilitat del silenci, un diàleg íntim entre dues persones que no es coneixeran mai.
Què representa la poesia en aquest món tan globalitzat?
Una forma de resistència contra tot.
La poesia pot dialogar avui amb les noves tecnologies?
Dialoga molt bé. És increïble la quantitat de poemes que hi ha a Internet. És una cosa que pertany per naturalesa als joves.
Octavio Paz va eclipsar a la resta dels poetes mexicans? Quina relació va tenir amb ell?
Pau no va eclipsar a ningú. El problema és que som vint països, cadascun amb una poesia pròpia. En aquest moment podria enumerats per almenys deu poetes importants per cada divisió geogràfica. Fora d'Hispanoamèrica ningú pot pensar en 200 poetes de primer ordre que escriuen al mateix temps. No queda sinó triar un, o quan molt dos, per país. En el cas de Mèxic va ser i és Octavio Paz. Amb Octavio vaig tenir una relació que va durar 40 anys. En algun moment va ser inevitablement més que difícil. Per fortuna, va acabar bé i amb una gran proximitat. En l'últim any de la seva vida parlàvem per telèfon totes les nits.
Per què no va publicar en nou anys i ara es disposa a publicar tres llibres?
Guarda silenci en part pel gran canvi que no esperava i per al qual no m'he posat: les conferències, les entrevistes, les reunions internacionals de poesia. Tot és molt agradable i interessant, però es porta el temps i l'energia per escriure. D'altra banda, mai havia treballat tant. Com la pluja, el llibre en vers, consta en realitat de sis llibres d'extensions normals i molt diferents entre si. No podria dir ara si hi haurà més.
Ara publica un poema en prosa, 'L'edat de les tenebres'. Per què en prosa poètica?
Consta de 50 poemes en prosa que intenten explorar totes les possibilitats d'aquest gènere tan fluid: la lírica, la narrativa i fins a la que podria considerar propera a la assagística.
Què té referències de la poesia catalana?
No es tracta de referències sinó d'un genuí interès, producte en part de que tota la meva vida he tingut relació amb catalans: Ramon Xirau, Vicente Rojo, amb qui vaig fer, en el pla més aviat d'un ajudant, una gran quantitat de llibres, revistes i suplements; Neus Espresate, que ha editat a Ediciones Era tots els meus llibres; Agustí Bartra, Martí Soler i diversos altres als quals ingrata deixo d'esmentar. No parlo català ni aspiro a parlar-, però sí que intento llegir amb cert coneixement de causa. Fa molts anys, gràcies a Miquel Riera, em vaig comprar a Barcelona els meus diccionaris i els meus gramàtiques. Per desgràcia, els meus intents de traduir han estat un fracàs. L'única cosa interessant és la meva aproximació a Salvador Espriu.
Com valora l'obra de Ramon Xirau?
Ha estat el meu mestre i el meu amic. Li dec moltes coses, per exemple el d'haver fet no una sinó tres ressenyes del meu primer llibre, l'haver permès editar amb ell la revista 'Diàlegs' en la seva etapa inicial i haver enviat a les universitats d'Anglaterra i Canadà. M'alegra que al cap se li reconegui com un dels grans poetes catalans. La seva obra assagística i filosòfica és fonamental. Com a crític de poesia és un dels que van establir el que podríem anomenar el cànon mexicà. No puc parlar d'ell sinó amb el major afecte.

25/5/09

Circula per internet...

La Isabel, una catalana resident a Xalapa m'ha fet arribar aquest correu que circula per internet. El comparteixo amb els nostres lectors ...

"25.05.2009
Tant de bo realment aconseguim fer-ho, però només posant el nostre granet de sorra.
salutacions"



"Asunto: URGENTISIMO UN BOICOT VERDADERO A CHINA

MEXICO, SE HA CARACTERIZADO POR SER UN PAIS AMIGABLE, CON EL RESTO DEL MUNDO, NO HEMOS QUERIDO TENER CONFLICTOS, Y NOS HEMOS MANTENIDO AL MARGEN DE CONFLICTOS BELICOS, ASI COMO DE EMBARGOS, ETC., HEMOS SIDO UN PAIS SOLIDARIO CUANDO SE REQUIERE, SOMOS UN PAIS QUE HAN CONTADO CON NOSOTROS, PERMITIMOS QUE LLEGUEN CUBANOS, CHILENOS, ESPAÑOLES, ARGENTINOS, CHINOS, TODO AQUEL QUE TENGA LA NECESIDAD DE SER APOYADO NUESTRO PAIS LES ABRIO LAS PUERTAS, ES POR ESO QUE HACIENDO RECUENTO DE TODO ESTO ES SUMAMENTE INDIGNANTE QUE EN ALGUNAS PARTES DEL MUNDO SEAMOS TRATADOS COMO PESTE AMBULANTE.

SABEMOS QUE NUESTRAS TELEVISORAS TIENDEN A EXAGERAR SUS NOTAS, SIN EMBARGO LA NOTA DONDE TUVO QUE IR UN AVION EXCLUSIVO A CHINA A RECOGER A COMPATRIOTAS QUE SE ENCONTRABAN EN CUARENTENA Y VEJADOS POR UN PAIS, EL CUAL LE HEMOS ABIERTO LAS PUERTAS DE DIVERSAS FORMAS, ES UNA VERGÜENZA.

ESTA SITUACION NOS HACE PREGUNTARNOS, ¿NOSOTROS OBLIGAMOS A LOS CHINOS A ESTAR EN CUARENTENA, CUANDO HACE UN PAR DE AÑOS SE DESATO LA GRIPE AVIAR EN SU PAIS?, ¿MEXICO, NO PERMITIO EL LIBRE TRANSITO DE CHINOS EN ESE TIEMPO?, ¿MEXICO, LOS HIZO A UN LADO EN AEREOPUERTOS, AUTOBUSES, CRUCEROS, ETC?, LA RESPUESTA LA SABEMOS, CLARO QUE NO, ESTO HA COMPROBADO UNA CLARA INTOLERANCIA DE ALGUNOS PAISES, COMO CUBA, QUE A PESAR DE LA PRESION QUE ESTADOS UNIDOS EJERCE HACIA NOSOTROS, JAMAS LES HEMOS CERRADO NUESTRAS FRONTERAS, COMO ARGENTINA QUE CUANDO ESTUVO LA DICTADURA MILITAR, JAMAS LES NEGAMOS LA ENTRADA, ESTOS SON ALGUNOS EJEMPLOS, Y QUE A DEMOSTRADO MEXICO, HERMANO DEL MUNDO SI ESTAS EN PROBLEMAS, CON NOSOTROS TENDRAS UN LUGAR SEGURO.

POR LO ANTES EXPUESTO, ES QUE DEBEMOS DE CREAR CONCIENCIA, NO QUE CAMBIEMOS Y QUE EMPECEMOS A SER IGUAL DE INTOLERANTES, PERO SI TE INVITO A QUE EN EL CASO DE CHINA, PRINCIPALMENTE CHINA , LES APLIQUEMOS UN CASTIGO, SOLIDARIZATE, INFORMATE, DEJA DE COMPRAR PRODUCTOS HECHOS EN CHINA, POCO A POCO, SE QUE CUESTA TRABAJO PUES LUEGO NOS AHORRAMOS DOS, TRES O DIEZ PESOS, PERO INDEPENDIENTEMENTE DE QUE JUNTOS PUEDE SER UN CASTIGO QUE LES DUELA, POR OTRA PARTE PODRIAMOS REACTIVAR NUESTRA ECONOMIA SIGNIFICATIVAMENTE, NO TE BURLES, TE PONGO UN EJEMPLO SI COMPRASES UNA BOLSA DE ARROZ HECHA EN CHINA TE SALE EN DOCE PESOS Y LA HECHA EN MEXICO TE CUESTA DIECIOCHO PESOS, SE QUE LUEGO NUESTRO BOLSILLO NECESITA ESOS SEIS PESOS, PERO PIENSA QUE SOLO APOYANDO NUESTROS PRODUCTOS, PODREMOS SALVAR DE POCO EN POCO NUESTRA ECONOMIA Y ESE DINERO QUE IBA IR A PARAR A CHINA, PODRA SALVAR EL EMPLEO DE TU HERMANO, TU PRIMO, TU VECINO, TU TIO, TU AMIGO, TU COMPADRE, SEAMOS UNIDOS AHORITA QUE LO NECESITAMOS, AHORITA QUE MEXICO NOS NECESITA.

QUIERO ACLARARTE UNA ULTIMA COSA, ESTA IDEA HA SIDO PRODUCTO DE INDIGNACION POR EL TRATO HACIA NUESTROS COMPATRIOTAS, NO TIENE NINGUN TINTE PARTIDISTA Y ES TOTALMENTE APOLITICO, SOLO ES UN DESEO DE UNION DE UN MEXICO QUE DEBE TENER UNA REACCION ANTE ESTA SITUACION, UN MEXICO QUE DEBE DE OFENDERSE, SIN POR ELLO IR AL DESQUITE DE LA INTOLERANCIA, UN MEXICO QUE DEBE DEMOSTRAR QUE PUEDE PEDIR AYUDA DE SUS CIUDADANOS Y VOLTEAR Y HACER ALGO AL RESPECTO, ACUERDENSE TENEMOS UN GRAN PAIS Y NOSOTROS PODEMOS DEFENDER A ESE PAIS Y SU LIBERTAD Y SOBERANIA.

TAMBIEN TE PIDO, NO AGREDAMOS A LOS CHINOS QUE VIVEN EN MEXICO, ELLOS NO FUERON CULPABLES DE LO QUE HIZO SU PAIS, SI NO ESTAS DE ACUERDO, TOTAL NO TE PARES EN SUS NEGOCIOS, PERO NO INCITES A DESTRUIRLOS O A HECHARLOS, ESA INTOLERANCIA ES LA QUE NO DEBEMOS PERMITIR.

SOLO TE PIDO APOYA DE PARA ESTE BOICOT, NO COMPRES PRODUCTOS HECHOS EN CHINA, TOMA UN TIEMPO EN LEER LAS ETIQUETAS, Y DECIDIR SI QUIERES QUE CHINA SIGA TENIENDO ESA VENTAJA COMERCIAL, POR ULTIMO REENVIA ESTE CORREO, TE ASEGURO QUE NO TENDRAS MALA SUERTE SI NO LO HACES, SOLO TE PIDO QUE COMO MEXICANO TE PREOCUPES Y TE OCUPES, MANDA A TODOS TUS CONTACTOS PARA QUE POCO A POCO SEAMOS UN VERDADERO PAIS UNIDO, NO SE TE OLVIDE ENVIAR LOS CORREOS CON (COPIA OCULTA), ESTA ES UNA CADENA DE CONCIENCIA PARA LA INTOLERANCIA, BOICOT COMERCIAL A CHINOS Y REACTIVACION DE NUESTROS BOLSILLOS, ANALIZA, PIENSA Y DECIDE.

POR TU PACIENCIA POR LEER Y REENVIAR GRACIAS. UNA MEXICANO INDIGNADO"

24/5/09

Ha estat actualitat...

Perfil: Lolita Bosch
És llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona, té un diplomat en escriptura creativa de la Societat General d'Escriptors Mexicans i un postgrau en lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic


Publicat a El Universal Ciutat de Mèxic
Dissabte
23 de maig de 2009

Lolita Bosch va néixer a Barcelona el 1970, però ha viscut a Albons (Baix Empordà), Estats Units i l'Índia i durant 10 anys a Ciutat de Mèxic.

És llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona, té un diplomat en escriptura creativa de la Societat General d'Escriptors Mexicans i un postgrau en lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.

Escriu, a la vegada, en català i castellà. I la seva obra ha estat traduïda al polonès, l'alemany i l'anglès. També ha publicat literatura infantil i juvenil, gèneres amb els que ha obtingut diferents premis.

El 2004 va guanyar el "Òmnium Cultural d'Experimentació Literària", el 2006 va ser elegida Nou Talent FNAC i el 2009 ha estat finalista del Premi "Salambó" a la millor novel la editada en català i el Premi Fundació Lara de Novel la a la millor novel la editada en llengua espanyola.

El 2007, a més, va dirigir a Barcelona el festival literari Fet a Mèxic. Dóna cursos de pensament i creació de novel la contemporània amb un mètode propi, tant a Barcelona com a Mèxic.

Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació, com El País, La Vanguardia, El Periódico, Letras Libres i El Universal.

En els darrers anys ha publicat: Això que veus és un rostre (CCG Edicions, 2005), Elisa Kiseljak, (La Campana, 2005), Tres historias europeas (Caballo de Troya, Debolsillo, 2006), La persona que fuimos (Literatura Mondadori, 2006 / Empúries, 2006), su antología personal de literatura mexicana Hecho en México (Literatura Mondadori, 2007), Insólita ilusión, insólita certeza (Literatura Mondadori, 2007 / Empúries, 2007), Una: la historia de Piiter y Py (Almadía, 2008), La familia de mi padre (Literatura Mondadori, 2008 / Empúries, 2008. ), Japón escrito (autoedición, Barcelona, 2008.) y Esto que ves es un rostro (Sexto Piso, 2009.)

En l'actualitat treballa en una nova novel la que apareixerà el 2010 en Literatura Mondadori en castellà i Empúries en català. I prepara un nou encontre literari.

23/5/09

Ho diuen els diaris...

QUAN MÈXIC PARLA CATALÀ I BABLE.
Publicat a el porta(L)voz autorrelato de la cultura iberoamericana
Dilluns 22 de maig del 2009.
Autor: Marco Fabrizio Ramírez, Mèxic D.F.,
[MARC FABRIZIO RAMÍREZ Mèxic és historiador per la UNAM, i membre de l'Associació d'Historiadors Mexicans Paraula de Clío.]
Quan es pensa en llibres mexicans impresos en una llengua diferent a l'espanyol, immediatament suposem que es tracten de llibres en alguna de les moltes llengües indígenes que enriqueixen el nostre país, de no ser així, l'anglès o el francès serien les nostres següents respostes. Tal raonament no variaria, a menys que ens diguessin que es tracta de llibres impresos en les dècades dels quaranta i els cinquanta del segle passat, aleshores les possibilitats s'amplien de manera sorprenent.
Avui vull compartir dos llibres que són producte i testimoni d'aquell moment històric.
El primer és: Jocs Florals de la llengua catalana.
És un llibre en el qual es recuperen les memòries dels Jocs Florals celebrats a la ciutat de Mèxic el 1957. El prefaci és un recorregut històric des de l'inici dels jocs fins a la seva actualitat, compleix àmpliament amb la finalitat d'introduir els llecs en el significat i importància dels Jocs, a més té la particularitat d'estar escrit en català, castellà, anglès i francès .
Una dada que em sembla molt significatiu és que per als organitzadors, la pertinença a la comunitat catalana no es dóna en funció del lloc de naixement, s'adquireix en funció a l'idioma que les persones utilitzen. D'aquesta manera, el que parla català és català. Un altre fet aporta el llibre, en aquest sentit i és que en lloc d'esmentar l'origen dels participants es parla de residents. Així les coses, en la llista dels treballs premiats, als escriptors se'ls anomena com a residents de Mèxic, Barcelona, Caracas, Sardenya, Mallorca, Tarrragona, Washington València entre altres ciutats, aconseguint amb tan intel ligent mesura, atorgar-li una dimensió universal al esdeveniment.
Es diu una mica en broma, una mica de debò, que cada català que va emigrar en aquests dies a Mèxic va fundar la seva pròpia revista, comentari que ens dóna una idea de la quantitat de publicacions en català que van sortir de les premses mexicanes. Tanmateix molt comptades tenien com a destinatari al públic nacional, fins i tot no poques, van col locar a Barcelona com a ciutat d'origen en el peu d'impremta, ja que la totalitat del tiratge estava destinat cap a Europa, degut a la natura tan especialitzada de les publicacions, molt pocs exemplars van romandre a Mèxic.
Al llarg del llibre és possible percebre com es fonen l'esperança i la incertesa, la nostàlgia i la satisfacció del deure complert. Sentiments trobats que aconsegueix condensar molt bé Nicolau D 'Olwer al final del prefaci amb la següent sentència: "Algun dia dels Jocs Florals tornaran a Barcelona"
Sobre el tema s'ha escrit molt per veritables coneixedors, jo només em limito a presentar un llibre que em vaig trobar (millor dit em va trobar) fa uns quinze anys en un lloc envoltat de velles revistes a l'orient de la ciutat de Mèxic. Existeix una edició digital del llibre a la biblioteca virtual Cervantes, juntament amb un excel lent estudi dedicat al singular esdeveniment: Férriz, Teresa. L'Edició catalana a Mèxic.
L'altre llibre que acompanya la nota és el que porta per títol: Sol en els pomares (Poemes d'Astúries).
En contrast amb l'abundant edició catalana a Mèxic, dels llibres mexicans a bable o asturià es poden comptar amb els dits d'una mà.
La nostàlgia com a raó inicial de llibre, va produir els versos, que alguns coneixedors han qualificat com les millors composicions en bable del seu temps, l'autor va tenir l'encert d'il·lustrar el llibre amb gravats de Germán Horacio que encara que, d'una senzillesa extrema en els seus traços, proporcionen l'ambient adequat per a cada una de les creacions. El 20 d'agost de 1948 es va acabar d'imprimir l'últim dels 1.500 exemplars que va elaborar l'Editorial Malvis.
Sol en els Pomares va arribar a mi, com molts altres llibres, gràcies a la generositat d'un amic, per desgràcia té algunes marques del descuit i abandonament que va patir per anys.
Es va realitzar una nova edició a Espanya. José Vasconcelos qui es va encarregar d'escriure el pròleg de l'obra, el finalitza amb la següent reflexió: "L'autor allà pels 930, era un jove llibreter culte que conversar amb els rars mexicans que passaven per Gijón, inquire amb l'interès de la simpatia, curiós de tots els assumptes del món. Lluny estava llavors d'imaginar, que un dia tindria a Mèxic pàtria i llar. Però hi ha una cosa que ja sabia, i ara confirma; i és que avui com ahir, on està la nostra llengua està la nostra pàtria. Per sobre totes les nacionalitats, flota la imatge d'una pàtria de la cultura que és propietat comú dels que parlem el Castella i les seves variants ".
Bibliografia. Jocs Florals de la Llengua Catalana. Méxic. Patronat dels Jocs Florals. Mèxic. Editorial Fournier. 1958. 143 pp. Conde, Matías. Sol en els pomares. Mèxic. Editorial Malvis. 1948. 195 pp.

22/5/09

Ha estat notícia a la premsa...

Spanair analitza l'oferta d'Air Comet per a llarga distància Barcelona.


Publicat a el Preferente.com. 21/05/09.-
Spanair es troba analitzant en detall una possible aliança en el llarg recorregut amb l'aerolínia Air Comet, davant el desig dels seus nous propietaris de créixer no només en el mercat local i europeu sinó anar més enllà. Segons ha sabut preferente.com, des de fa unes setmanes, l'aerolínia catalana de referència ve estudiant la proposta d'Air Comet de col laborar en els vols transoceànics on la companyia del Grup Marsans es troba molt ben posicionada.

Cal tenir en compte que Spanair no disposa de 'slots' per volar confiteries mar, avantatge de la que sí disposa Air Comet, i que resulta un problema per a la catalana ja que el seu objectiu no són només els vols domèstics i de mig recorregut sinó fer operacions a destins més llunyans.
.

Llocs on vola Air Comet, companyia que té avions preparats no només per a volar a Costa Rica sinó per anar a Àsia ia altres destinacions on els impulsors de la companyia han posat el punt de mira. Actualment, la companyia del Grup Marsans vola des de la terminal 1 de Barajas cap a Bogotà, Buenos Aires, Cancún, Guayaquil, L'Havana, Lima, Quito i Santa Cruz de la Sierra (Bolívia). Així mateix tenia previst iniciar la ruta Madrid-Mèxic DF aquest proper mes de juny, però la grip A ha fet que es retardi fins al 31 de juliol.

19/5/09

Publicat a la premsa....

Més cireres per Aurora
Homenatge in memoriam per la poeta catalana d'Aguascalientes

Escrit per Salvador Camacho Sandoval
Publicat a “La Jornada Aguascalientes”
dimarts 19 de Maig de 2009

El dissabte 16 de maig, al Museu Guadalupe Posada, es va fer un homenatge a la poeta "catalana-aguascalentense" Aurora Correa. En l'esdeveniment, el Consolat Espanyol va donar un reconeixement a la família i es va realitzar un pannell per parlar de la seva obra i la seva vida. En ell es va comptar amb la intervenció de Salvador Camacho Sandoval, el text es presenta a continuació.

És un honor recordar amb vostès des d'aquest fòrum i en tan bell lloc a la nostra amiga Aurora Correa. Vull compartir amb vostès part d'un text que vaig escriure en Barcelona, Espanya, just el dia quan vaig saber de la seva mort, exactament el que fa sis mesos. La notícia em va impactar perquè havia vist Aurora a casa d'Araceli Suárez i Fernando Camacho un parell de dies abans de marxar a la ciutat comtal, precisament a la terra de Aurora, la de l'arbre de cireres de la seva infància que recordava constantment. Però, és veritat, la mort sempre aguaita i no hi ha com contenir: "aquí aquesta la poesia: dreta contra la mort".

El dia que vaig rebre la notícia vaig recordar quan li vaig demanar a Araceli, al seu "Cap", com ella li deia, que me la presentés, ja que tenia moltíssimes ganes de conèixer-la. Sabia que Aurora era una integrant del grup dels 456 nens espanyols que van enviar a Mèxic el 1937, durant el govern de Lázaro Cárdenas, amb la intenció de protegir-lo de les atrocitats de la guerra civil al seu país. Per llibres i converses amb vells catalans, jo coneixia aquesta etapa de la història de Mèxic i Espanya i desitjava parlar llargament amb ella. Vaig ser afortunat perquè no només va ser atenta, sinó que, amb el temps, afectuosa com pocs, em va obrir els seus braços i em va oferir la seva amistat.

Ens vam entendre bé, tan va ser així que després compartim treball, quan publiquem La tornada a Aguascalientes a vuitanta textos, un llibre de cròniques que ella ens va ajudar a corregir i en el qual també va escriure. Durant el disseny i cura d'aquest conjunt de textos, vaig tenir l'oportunitat d'estar a casa seva diverses vegades i la impressió que em vaig formar d'ella va ser la d'una dona independent i generosa, la d'una persona de cor jove, intensa i inesgotable. A casa seva, polida, amb detalls i plena de llibres, em va parlar de poesia i de les aus que arribaven al seu jardí, i vaig saber de l'amor infinit al seu fill i als seus néts, i a la vida.

Una reunió amb ella i els amics mutus estava pendent, perquè jo em anava a Barcelona i perquè calia parlar de tantes inquietuds amb els amics mutus. L'espai va ser una altra vegada la casa acollidora d'Ara i Fernando; per descomptat, amb una carn rostida. Com sempre, ella tenia la paraula erudita i la inquietud d'adolescent per estar opinant de gairebé tot. Només ens va faltar cantar, perquè segurament hi hauria també cançons per compartir.

Barcelona sempre va estar present sense enyorances de llàstima, sinó amb l'aplom de qui coneix les seves arrels i segueix endavant. Després de passar per Morelia en la seva infància i després en altres ciutats, va arribar al Districte Federal, on va aconseguir tenir aquesta visió cosmopolita que li vaig conèixer i admira. Allà va aprendre literatura i periodisme, i es va envoltar de cultura i amics que la van voler sempre.

Aurora va arribar a Aguascalientes a invitació del seu fill, però quan anys després, aquest es va traslladar a una altra ciutat, ella va dir "jo ja sóc aguascalentense i d'aquí no em mouen". Em consta l'afecte que el va tenir a Aguascalientes, en especial a l'Alameda, a la qual li va dedicar més d'un poema. Araceli em parlar que Aurora gairebé no dormia i que llegia bastant, per la qual cosa d'història i cultura de l'estat sabia molt més que els que vam néixer. No va passar molt de temps per comprovar-ho. Però a més de llegir escrivia literatura i em consta que ho feia amb certa obsessió amorosa, era la seva passió. No em sorprèn que ara Juan Carlos, el seu fill, ens digui que té quatre caixes completes de llibres de poemes no publicats. Sé també que va deixar pendent una novel•la com un espai en blanc que ningú no podrà omplir.

Recordo el seu últim llibre publicat, Cireres, una novel•la autobiogràfica extraordinària i commovedora. En ella està escrita la vida d'aquesta nena que van dur a Mèxic, sota la idea que aviat acabaria la guerra perquè immediatament pogués tornar al costat dels seus pares. Però la guerra va acabar en una llarga dictadura i ella mai va tornar. El llibre és la història de vicissituds i d'esperances, però lluny d'assumir l'actitud de tristesa i lamentació, l'autora ens fa magistralment una oda intensa a la vida.

Al llegir el seu llibre, i al conèixer-la, em va provocar sentiments extrems, em va fer plorar i riure. A la meitat de la seva lectura, vaig estar a punt de cridar, d'anar a buscar-la, d'abraçar. Em va donar tendresa, em va fer enuig i em vaig sentir orgullós de tractar, però, com un drap, el seu llibre em saltejà l'ànima. Ella ara no està entre nosaltres, però vam ser privilegiats al conèixer-la, sempre ho vaig saber i li estaré immensament agraït.

Em va commoure el seu activisme, aquell que m'agrada d'alguns espanyols d'esquerra, que encara mantenen la dignitat i el compromís amb la justícia i l'humanisme. Va ser ella, juntament amb un grup, qui va tenir la iniciativa per demanar, exigir, al govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que molts espanyols que es van veure forçats a viure a Mèxic mereixien suport, i la seva petició va ser escoltada per a benefici de centenars dels seus companys.

Aguascalientes i Barcelona van perdre a una gran dona i nosaltres vam perdre a una extraordinària amiga. Un gran abraçada per Juan Carlos. Ens queda el seu exemple: la seva vitalitat, alegria, optimisme i, sobretot, la seva rebel•lia indòmita, aquesta que el món necessita en aquests temps en els que sembla predominar l'apatia, la incertesa i la desil•lusió.

Moltes gràcies.


Un text àntic recordant la seva mort:

21 de noviembre de 2008
Boletín no. 330
MORT AURORA CORREA, DESTACADA escriptors i intel·lectuals, HISPANO MEXICANA radica en Aguascalientes Aurora Correa va néixer a Barcelona, Espanya, el 1930 i va ser part del contingent de cinc cents nens als que la història va anomenar "els Nens de Morelia" que van sortir del seu país natal obligats per una guerra fratricida i que van trobar a Mèxic i en la regió Michoacán una segona casa que en el cas d'Aurora es va fer realitat legal el 1963 quan va obtenir la seva carta de naturalització mexicana.
La cursa de Aurora Correa sempre va tenir a veure amb les lletres. Va ser mestra d'espanyol, actriu, redactora i correctora d'importants cases editores mexicanes, entre moltes altres activitats relacionades sempre amb el món de la paraula.
Correa va ser una incansable escriptora des Agustina Ramírez, heroïna del poble, història publicada per la Secretaria de Educación Pública, en els quaderns de lectura popular, publicat el 1966, passant per La Mort de James Dean, 1990, HA, 1992, Et petó bones nits, 1997. El seu últim llibre, Cireres, va ser publicat l'any passat per l'Institut Cultural de Aguascalientes i relata la seva vida com a nena de Morelia, una cosa que novel·la ja figurava en Et petó bona nit, i des de la seva presentació, va destacar dins de les publicacions com un els llibres més llegits. "Al perdre la guerra, les vacances dels nens de Morelia es van prolongar sense fi. Jo vull que vostè sàpiga que alguns d'aquests nens van tornar a Espanya, però la majoria van romandre a Mèxic, i que els que encara viuen són com ferides velles del dolor recent d'Espanya ", va escriure en una carta a José Luis Rodríguez Zapatero, president del govern d'Espanya, resumint tot el sentiment i la realitat que travessa com una ferida la seva obra. Salvador Camacho Sandoval ha descrit perfectament en un article recent el sentiment que aclapara a tots: "Aguascalientes i Barcelona van perdre a una gran dona i nosaltres vam perdre a una extraordinària amiga."

16/5/09

Ho han dit els mitjans d'informació...

Idom dissenya des de Barcelona el futur dels mercats de Mèxic

Publicat el 11.05.2009, per Sergi Saborit. Barcelona
Expansión.com Catalunya

L'oficina catalana del grup d'enginyeria implantarà al país un sistema per millorar l'eficiència de la xarxa de venda majorista per encàrrec del Govern.
Iztapalapa. Aquest és el nom del mercat central de proveïments de Mèxic DF, considerat com el més gran del món i on amb major preocupació pot haver viscut en les últimes setmanes l'epidèmia de grip A que s'ha estès pel món.
Es tracta d'una espècie de ciutat sense llei de 304 hectàrees on conviuen més de dos mil empreses d'alimentació i venda d'articles de gran consum (abarrotes) que combinen tant el comerç al detall com la venda al major. El mercat abasteix un radi de 25 milions de persones i per ell passen diàriament 30.000 tones de productes alimentaris, a més del 40% de la producció hortofructícola nacional.
Aquestes colossals dimensions provoquen "greus ineficiències i col lapses permanents de trànsit", segons el diagnòstic elaborat per un equip de consultors de l'oficina barcelonina de l'enginyeria Idom. Aquesta companyia ha estat seleccionada pel Govern de Mèxic per a desenvolupar i implantar un nou model descentralitzat de mercats d'abast al país, similar al que existeix en els països europeus.
En aquesta línia, Mercabarna i l'empresa pública espanyola Mercasa han servit de font d'inspiració. Així, l'ex director general de Mercabarna, Jordi Maymó, ha assessorat també el projecte. "Volem adaptar el model europeu a Mèxic creant un nou concepte de mercat amb participació estatal que pugui replicar en altres punts del país", explica Jaume Mas, consultor d'Idom.
El projecte desenvolupat a Barcelona consisteix en construir un nou mercat de proveïments pilot a Valle Bravo, una població situada a l'extraradi de DF. Idom s'ha encarregat de buscar els terrenys, dissenyar el recinte, desenvolupar el model de gestió i elaborar el pla de viabilitat, a més d'ocupar-se de la direcció de les obres.
Pilot
Es preveu que els primers edificis del nou mercat de proveïments estiguin llestos en el primer trimestre del 2010. El mercat pilot serà finançat amb fons públics però part de les accions es vendran als operadors que s'instal lin en ell. Un cop provat el funcionament del nou model de mercat, l'Estat mexicà promourà la construcció de diverses rèpliques al país per aconseguir alleugerir el pes que avui suporta Iztapalapa.
Obertura d'una nova oficina a Polònia
Des de Barcelona Idom gestiona les oficines de Tarragona i Palma, amb un total de 420 professionals. Malgrat la crisi, la delegació, que creix anualment un 25%, ha incorporat ja a quinze professionals aquest any. L'oficina catalana, dirigida per José Ribera, ha estat també l'encarregada d'obrir recentment una oficina a Polònia, on Idom treballen per Celsa, encara que ja està licitant per diversos projectes d'enginyeria industrial i civil, com la nova estació ferroviària de Varsòvia.
Barcelona és la tercera delegació més important de Idom-per darrere de Bilbao i Madrid-, en generar el 20% de la xifra de negoci del grup, que el 2008 va arribar als 300 milions d'euros. L'empresa presidida per Fernando Querejeta, propietària de la firma d'arquitectura ACXT, pertany a 300 socis (tots ells professionals del grup), dels quals 20 són a Barcelona. L'objectiu és que el 2010 el 50% de les vendes siguin internacionals.
[Oficina permanent a Mèxic:
06500 México D.F.
Av. Paseo de la Reforma 404, 5º. Colonia Juarez. Delegación Cuauhtémoc
Tlf. +52 55 5208 4649
Fax. +52 55 5208 4358
www.idom.com.mx]

14/5/09

Recollint la notícia...

Denúncia del sindicat policial Manca de protecció en els aeroports de Reus i Girona
BARCELONA, 14 May. (EUROPA PRESS)
-- La Confederació Espanyola de Policia (CEP) va denunciar avui la manca de material de protecció, principalment màscares i guants de làtex, que pateixen els funcionaris de la Policia Nacional en els aeroports de Reus i Girona front al virus H1N1. "Per poc més d'un euro per funcionari es podria evitar un possible contagi d'una malaltia que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) no dubta a qualificar com a futura pandèmia", va assegurar la CEP en un comunicat. Els comitès provincials de Girona i Tarragona del sindicat van recordar que la Direcció General de la Policia va establir un protocol de seguretat per a l'Aeroport del Prat (Barcelona), però no va incloure a la resta d'aeroports catalans, segons va argumentar, perquè el Prat era l'únic que rebia vols procedents de fora de la Unió Europea. La CEP no entén aquesta argumentació ja que "Girona també rep vols no procedents de la UE", i perquè el contagi "s'ha anat estenent i ja no és només exclusiu de Mèxic". Per aquest motiu demanen que, a més dels guants de làtex i les màscares, es faciliti als funcionaris policials d'aquests dos aeròdroms catalans directrius elaborades per "personal mèdic especialitzat sobre la manera de detectar i actuar davant de possibles casos infecciosos". Aena va declinar fer declaracions al respecte ja que, com va assenyalar a Europa Press, les mesures de prevenció instaurades segueixen criteris del Ministeri de Sanitat i Política Social, i per tant "no és una qüestió de l'aeroport".

11/5/09

Ho han dit els mitjans d'informació...

Un empresari català viatja a Mèxic en plena epidèmia per aconseguir contractes de parquímetres

JOAQUIM IBARZ Mèxic D.F. Corresponsal 09.05.2009
Publicat a LaVanguardia.es
Actualitzada a les 14:10 h Ciutadans

No ho va dubtar ni un moment. Quan Josep Maria Rull va saber que a Mèxic havia aparegut un virus desconegut va decidir seguir endavant amb el seu viatge a aquesta capital. Encara que els telenotícies insistien en la perillositat de l'epidèmia, va considerar que precisament en aquells moments no podia abandonar els seus clients mexicans.

Fabricant de parquímetres i maquinària per estacionaments, Josep María Rull té a Amèrica Llatina seu millor mercat per vendre els productes de Meypar, marca de la seva empresa. Amb la finalitat de poder competir amb les empreses estrangeres que han envaït el mercat espanyol, va invertir tres milions d'euros en naus industrials i equipament, i altres quatre milions en recerca i desenvolupament. Insisteix en que els seus productes guanyen mercats per oferir tecnologia d'avantguarda.

El viatge a Mèxic era important per tancar contractes que assegurarien treball per a la seva empresa. Per això va prendre l'avió d'Aeroméxico que des de Barcelona arriba en vol directe al Districte Federal. Volia arribar com més aviat a aquesta capital, on la seva empresa té una delegació permanent; igual que molts mexicans que van viatjar en la mateixa aeronau, els dies previs al viatge temia que la Unió Europea, atenent la petició francesa, decidís suspendre tots els viatges a aquest país.

"Els meus clients mexicans -ens diu Rull a 'La Vanguardia'- es van sorprendre quan, en arribar a aquesta capital, els vaig trucar per confirmar les cites concertades." Com t'has atrevit? ", Em deien. Més d'un em va agrair que hagués desafiat el repte de la grip i compartís amb ells aquests moments difícils ".


Rull admet que la seva presència a Mèxic li ha ajudat a signar diversos contractes. "Donar la cara en aquesta situació m'ha obert portes. No m'han comprat material només per haver vingut, pro sí que ha ajudat. Agraeixen el detall quan en molts països tracten als mexicans com apestats. La meva família em va recolzar. La meva filla Miriam, de 14 anys, em va dir: 'Papa, has de seguir endavant per aconseguir comandes per a la fàbrica, més de 80 famílies depenen de tu'. Com que el mercat europeu és molt difícil per als espanyols, he hagut de buscar clients en tota l'Amèrica Llatina , on els nostres productes són molt apreciats ".

L'empresari català va venir a Mèxic amb certa prevenció, però sense por. Després de signar contractes amb clients de la capital per un valor de 2.300.000 euros, ara viatjarà a Puebla i l'estat de Quintana Roo. Els seus principals compradors són centres comercials i operadors de estacionaments privats.

"El govern de Felipe Calderón ha actuat bé. Amb les mesures adoptades s'ha aconseguit confinar l'epidèmia i s'han salvat moltes vides. Aquí la gent pobre-més del 40% de la població-no té accés al metge ni a les medicines. I ara qualsevol que pateix símptomes de l'epidèmia és atès amb promptitud ".

Rull diu que la capital mexicana és una plaça molt difícil per a instal lar zona blava. La cultura contra el parquímetre és molt fort. "Als carrers de Ciutat de Mèxic es van instal lar parquímetres individuals, però van fracassar. Els anomenats franeleros-gent que es guanya la vida estacionat cotxes a qualsevol part-els inutilitzat. La gent està acostumada a l'anomenat valet parking: en arribar a un local, tu deixes el cotxe a una persona que s'encarrega de estacionar on sigui. Cal crear consciència sobre les bondats de la zona blava, però els intents que s'han fet van resultar fallits. Els automobilistes estan acostumats a deixar el cotxe sobre la vorera, en un xamfrà, on els plaga ... En una ciutat de més de 20 milions només hi ha cinc estacionaments subterranis. Però no poden estar sempre d'esquena a la tecnologia ".

Ressons culturals

Les llengües mexicanes disposen d’una nova eina cultural.
Surt a la llum un interessant diccionari català - purèpecha.


Catalunya ha obert un nou llaç a les ja per si mateix, bones relacions de catalans i mexicans.
La noticia que portem a la nostra pagina ens parlarà d’un nou treball cultural que agermana aquestes dues terres tan allunyades geogràficament, però tant properes en el cor.

Un català de nom Lluís Artigas Jorba, fill de la petita ciutat d’Esparreguera de la Comarca del Baix Llobregat, -ciutat propera de la muntanya de Montserrat- a tret a la llum un curiós treball. Es tracta d’un diccionari Català-Purèpecha, Purèpecha-Català.


No deixa d’ésser curiós també la coincidència de que aquest català autor d’aquest diccionari, tingui també te els seus lligams particulars amb la ciutat de Xalapa de Enríquez. Donat que va ésser aquí, a la nostra ciutat, on es va casar.

Recordarem, per tal de comprendre aquest treball, que l’Imperi Purèpecha va estar el segon Estat mes gran i poderós d’allò que actualment acull les actuals fronteres mexicanes.

L’Imperi Purèpecha, que el podríem situar geogràficament en allò que actualment son els Estats de Michoacán de Ocampo, Nayarit, part de Guanajuato, Mèxic, part de Guerrero, Sinaloa, Jalisco i Colima, va tenir en allò que avui s’anomena la Mesomèrica, una personalitat jurídica, política i cultural ben pròpia. Encara avui, malgrat les anades i vingudes dels segles, i llurs problemes, es conserva el seu idioma propi, si be en un tram molt més reduït geogràficament.

Aquest diccionari Català-Purèpecha Purèpecha-Català ha estat confeccionat per el seu autor bàsicament en tres blocs ben diferenciats. Un primer que ens presenta la historia d’aquest poble mexica, un segon bloc que acull el diccionari pròpiament dit, i finalment un tercer bloc d’annexes.


L’índex d’aquest treball de 153 pagines es el següent:

Pròleg. La petita història d’una nació.
-Quatre ratlles per saber-ne un bocí d’Ells. A mena de pròleg d’aquest treball.
-Com s’organitzaven en el regne o l’Imperi.
-De què vivien. L’economia.
-Religiositat. Deus i deesses.
-Construccions úniques, d’una nació única.
-Artesans, escultors, ceramistes, treballadors del metall.
-Les etiquetes. De purèpeches a tarascos.
-Els Purèpeches, el segon Estat més gran d’allò que és actualment Mèxic.
-Per les pagines d’una història. Un petit intent d’explicar allò que varen ser.
-Els espanyols avancen vers el regne Purèpecha. El principi de la fi.
-La fi del darrer rei-emperador Purèpecha: Tangaxoan II.
-Erendida, una noia símbol de la resistència contra la injustícia estrangera.
-L’Estat lliure i sobirà de Michoacàn entra a formar part de la Federació d’Estats Mexicans.
-Metodologia i criteris d’aquest modest treball.
-Quadre de reis purèpeches.
.
Diccionari:
-Català-Purèpecha
-Purèpecha-Català


Annexes:
Unes breus nocions de l’ idioma purèpecha. Exemple verb purèpecha.
L’alfabet purèpecha.
Abecedari purèpecha. Llistat de verbs purèpeches.
La Senyera Purèpecha.
Les Festes purèpeches.
Ciutats, poblacions, localitats on es parla l’ idioma purèpecha.
Alguns documents antics escrits en purèpecha.
Textos moderns en purèpecha, amb traducció al català.
Bibliografia.


3/5/09

Retalls de premsa...

EXPOSICIÓ DE PINTURA ALBERT RÀFOLS CASAMANDA
Guadalajara, 2 de maig, Instituto Cultural Cabañas
Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923) és un dels artistes catalans contemporanis més significatius i polifacètics. Un clàssic dels nostres dies de qüestionada presència internacional, no només per la seva àmplia trajectòria pictòrica, iniciada de manera professional el 1946, sinó també pel seu treball literari i poètic.
El seu Dietari i la seva Poesia completa són dues obres fonamentals per comprendre la modernitat estètica catalana, de forta presència en les lletres hispanes. Després d'abandonar la carrera d'arquitectura en 1948, Albert Ràfols-Casamada va ser alumne de l'Acadèmia Baixas, on va conèixer la que seria la seva dona, la pintora Maria Girona. Anteriorment havia format part del grup Els Vuit, amb el qual va exposar per primera vegada a Barcelona el 1946.
La seva primera mostra individual es va presentar a la Galeria Pictòrica de Barcelona el 1947. Becat més tard a París, on va residir tres anys, va viatjar pels Països Baixos, Holanda i Anglaterra, en un procés de formació visual que ho va aproximar a les estètiques del informalisme i l'abstracció.
Al marge de la seva activitat pictòrica, des de 1961 Ràfols-Casamada ha desenvolupat una important activitat docent com a professor de les escoles de disseny Elisava i EINA, a Barcelona, dedicades especialment a la projecció gràfica. És membre del patronat de la Fundació Joan Miró i Medalla de les Belles Arts entre altres nombrosos reconeixements.
Ràfols-Casamada va iniciar la seva trajectòria artística amb la figuració, evolucionant cap a l'abstracció, caracteritzada pel joc de color i la creació d'una certa estructura geomètrica, fins a finals dels anys cinquanta i inicis dels seixanta, època en què va introduir una certa austeritat cromàtica amb predomini dels blancs, coincidint amb l'aparició dels seus primers collages. Posteriorment, va tornar a incorporar en ignos cromàtics, de caràcter simbòlic i estètic