26/10/11

EMPRESES CATALANES A MÈXIC



Cimalsa surt a l'exterior a vendre la seva experiència com a planificador de xarxes i centres logístics

Cimalsa, empresa pública de la Generalitat de Catalunya dedicada a la planificació, disseny i construcció de plataformes logístiques, ha obert recentment una nova línia de negoci centrada en vendre a l'exterior la seva experiència com a planificador de xarxes i centres logístics. Les primeres aventures internacionals de Cimalsa tenen com a escenari Tunísia i Mèxic, països on aquesta companyia pública ja ha començat a treballar amb dos projectes, segons ha explicat a aquest Diari Isidre Gavín, director general de Cimalsa.





Publicat per Elena Garcia a Diario del Puerto.com
Dijous 25 d'agost del 2011

Fa unes setmanes, una delegació de Cimalsa va viatjar a Tunísia per participar en una conferència sobre logística organitzada pel Govern tunisià, que va traslladar a la companyia pública el seu interès pel model logístic català.

Arran d'aquest viatge, a més de l'interès del Govern tunisià per comptar amb el know how de Cimalsa per desenvolupar la xarxa logística del país, "hem tingut una altra invitació d'un pull d'empreses catalanes i espanyoles per col · laborar amb elles en el disseny, planificació i promoció d'una plataforma logística en aquest país nord-africà ", avança Isidre Gavín.

Es tracta d'un projecte, que podria adjudicar a mig termini, en el qual aquest grup d'empreses, el nom Gavín prefereix no revelar de moment, ha aconseguit passar la primera prova i ha estat seleccionat per continuar en el procés d'adjudicació. En aquest projecte, "CIMALSA participaria com a assessor extern", afegeix el seu director general.

"Això suposa un canvi qualitatiu per a nosaltres-continua Gavín-perquè passa a ser una nova línia de negoci. Serà la primera vegada en la història en la que podríem obtenir ingressos per aquesta activitat ".

En el cas de Mèxic, CIMALSA participa com a soci minoritari en un projecte impulsat per diferents empreses catalanes que té com a objectiu dissenyar la xarxa logística del país.

A més d'aquests dos països, la idea de CIMALSA és buscar negoci en altres mercats, principalment a Sud-amèrica, el sud-est asiàtic i el Magrib. "Espanya no creix, però altres països si, així que podem captar inversió estrangera per al sector logístic i aprofitar el creixement d'altres mercats oferint els nostres coneixements", subratlla el director general de CIMALSA, que assegura que "molta gent ve a veure el que fem i ens demana que col · laborem amb ells ".

El desenvolupament de plataformes estratègiques
Cimalsa tenia previst que, en un termini breu de temps, es constituís el grup de treball que s'encarregarà de desenvolupar l'acord assolit el passat mes de juny entre el ministeri de Foment i la Generalitat per desenvolupar les quatre grans plataformes intermodals catalanes que preveu l' Pla d'Impuls al Transport Ferroviari de Mercaderies, aprovat pel Govern espanyol a finals del passat any.

Aquest grup, integrat per representants de les administracions central i autonòmica, serà l'encarregat de dur a terme els estudis de viabilitat logística i econòmica de cadascuna de les terminals, així com de definir el model de promoció i gestió de les mateixes.

De les quatre plataformes incloses en el pla, dos són projectes de Cimalsa. Es tracta del Centre Intermodal Empordà (Girona), concebut com a centre logístic amb accés ferroviari d'ample europeu i ibèric, i del Centre Intermodal Penedès, situat entre Barcelona i Tarragona i que serà un centre per a activitats logístiques i de valor afegit.

Les altres dues plataformes intermodals es situen al Port de Barcelona i la seva Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) i en la plataforma intermodal del Vallès, en l'entorn de l'estació de mercaderies d'ADIF a la localitat de la Llagosta.

No obstant això, els terminis per a la constitució d'aquest grup de treball es podrien veure alterats després de l'anunci d'eleccions generals per al proper dia 20 de novembre.

Els estudis sobre cadascuna d'aquestes quatre plataformes logístiques intermodals havien d'estar conclosos abans de finalitzar l'actual exercici.



9/10/11

Artistes Catalans Universals


Josep Pérez i Abuyé.
Una Veu gironina

A l’actuació homenatge a Gloria Lasso:
Conquistaria Cuernavaca




Concert Homenatge a Gloria Lasso a Cuernavaca (Morelos, Mèxic)
Fotografía: Diari de Girona

El dissabte 08 d’octubre del 2011 ales 20:00 hores va tenir lloc a la coneguda Sala Manuel M. Ponce del Centre Cultural “Jardín Borda” depenent de l’Instituto de Cultura de Morelos (Av. José María Morelos 271, Cuernavaca, Morelos, Mèxic) l’espera’t concert homenatge a la internacional figura de l’artista catalano-mexicana Gloria Lasso. Dins dels actes programats com a cloenda de la Setmana Cultural Catalana de Cuernavaca, Estat de Morelos, Mèxic.


Una Gran veu per un gran homenatge
El dia va estar carregat d’activitats. La projecció de la pel·lícula “Margarida” d’Albert Pons, seguida de la conferencia “Els mexicans de Barcelona. El cas de Manuel I. Altamirano”, va estar seguida per l’actuació del gran cantant català de música mexicana Josep Pérez i Abuyé acompanyat del Mariachi Universal de Tetelcingo.

Una veu gironina que destaca dins el mon musical del moment per la seva qualitat i especialització. En Josep Pérez, es molt conegut arreu de Catalunya i Europa.
Fa poc, el 12 de setembre passat, en Josep Pérez i Abuyé -conegut també per el nom de El Charro Catalán- va triomfar al Casinet de Hostafrancs en una actuació que també comptaria amb el conegut cantant Roberto Aguilar i el Mariachi Semblanza sota direcció de Simao Hernández, en la presentació del Concert de “Rancheras” en idioma català.

Aquest cop, aquesta talentosa veu gironina ha participat en el homenatge organitzat en memòria de la artista catalana-mexicana Gloria Lasso. Persona considerada per mèrits propis com la darrer diva de la cançó internacional.


Petita semblança biogràfica
Gloria Lasso, nom artístic de Rosa María Coscolin i Figueras, va néixer a la ciutat de Vilafranca del Penedès un 22 de novembre del 1922. Als 15 anys va començar a cantar simultaniejant aquesta activitat amb el seu treball com a infermera. Del seu primer marit el músic Guillermo Lasso, n'adoptà el cognom com a nom artístic.

De Barcelona va anar a Madrid on treballaria com a locutora de ràdio i com a cantant aconseguiria els seus primers èxits.

L’any 1954 aniria a viure a França on aconseguiria rellevància com a cantant de music-hall, aconseguint a mes a mes un èxit discogràfic sense precedent a tota Europa.
El seu primer èxit va venir l’any 1955 amb "Amour, castagnettes et tango". El 1956 triomfa amb "Étranger au paradis". En aquesta versió francesa de "Stranger in paradise", de Tony Bennett, seria el primer disc en vendre’n un milió d’exemplars a França. En 1957 popularitza "Buenas noches mi amor", i l’any 1958 "Bon voyage".

Gloria inclouria en Europa cançons mexicanes en totes les seves gravacions, com "El Soldado de Levita", "La Cigarra", "Guadalajara", "Dos arbolitos", "Veracruz", etc. D’aquesta manera els autors mexicans s’internacionalitzen fins i tot fins el punt de traduint-se en altres idiomes.

El 1963 va a viure a Mèxic consagrant vint anys de la seva vida i tot el seu talent al seu públic mexica. Oferint tota mena de recital i cantant amb totes les grans Orquestres del moment. Com la de Paul Mauriat i Franck Pourcel. Una època en la que el President de Mèxic li donaria la nacionalitat mexicana.

El 1985 encara feu un retorn artístic a França, cantant a la sala Olympia de París, i a Nova York.

Retorna a Mèxic l’any 1995 amb un èxit sense precedents. Son els temps de rebre homenatges, presentacions i noves gravacions…


Una imatge per a la nostàlgia.
Disc amb cançons de Gloria Lasso

El 11 de novembre del 2005 va fer el seu darrer concert el teatre cinema de Morelos, a Cuernavaca, Mèxic, lloc que va adoptar per a viure i on va morir d’un atac cardíac, quinze dies després d’aquest darrer concert. Havia passat la darrer etapa de la seva vida entre França i Cuernavaca, amb la seva filla María José Lasso.

Va morir a Mèxic, Cuernavaca un diumenge 04 de novembre del 2005. L’extraordinària veu de Gloria Lasso, la gran estrella als anys 50 i 60, callava a la edat de 83 anys.
Les seves despulles serien incinerades el dilluns i les seves cendres dipositades a la Catedral de Cuernavaca.

La cantant originaria de Vilafranca del Penedès deixava tres filles María José, Maribel i Rosa, las dues darreres a França, així com un net de nom David Pastrana.

Val a dir també que als anys 50 va gravar en català la Sardana de la rosa, amb música de Jaume Torrents i lletra del poeta Miquel Saperas.
A l'any 2006, l'ajuntament de Vilafranca dedicà un carrer a la cantant


Un concert per la historia Sala Manuel M. Ponce
Els grans projectes necessariament tenen que reunir grans persones. I a la Sala Manuel M. Ponce es tenia tot allò que es necessita per aconseguir un concert d’aquells que només se’n fan cada Mil·lenni.

Estava allí present la filla de la homenatjada, la Maria José Lasso. Tot l’ambient respirava transcendència. Emoció. Màgia…

Només un artista convençut pot comprendre la talla d’altra artista. Les dificultats hagudes. La lluita per donar el millor d’allò que un porta dins.

Només un artista pot valorar i comprendre fins la perfecció el lliurament que un fa vers el seu públic. La fidelitat a l’art. El professionalisme total i fins la darrera conseqüència.

I allí teníem el Home adequat en el moment adequat. Perquè en Josep Pérez i Abuyé, un gironí de veu impossible de confondre -especialitzat en la música mexicana- té a més de la seva talla artística, aquell Amor i compromís amb Mèxic i la seva Cultura dels artistes de hueso colorado.

Com la Gloria, han nascut a Catalunya. I com a Ella, Mèxic els ha encisat. D’aquí que quant pujaven a l’escenari, els dos es lliuren seu públic i també a tots allò que pot significar Mèxic.



Fotografía de familia. Al centre: Josep Pérez i Abuyé amb Maria José Lasso
Fotografía: Portal Gobierno del Estado de Morelos

En Josep Pérez i Abuyé amb la seva veu va fer historia a la ciutat de Cuernavaca. Va cantar en català, en mexica, en el idioma que tothom entén: el de la música.

Peces com L’Immigrant (en català) i México Lindo y Querido serien les primeres peces repartides com a ramet de fors a un públic que l’acollia admirat.

Peces tant exquisits com A cara o Cruz, o també Amor de los Dos cantades en català, o La Media Vuelta, conviurien amb altres tan conegudes com Solamente una vez, o Granada. Aquesta darrera cantada com especial homenatge de Josep Pérez ja que sabia que Gloria Lasso la havia cantat i es trobava entre les seves preferides.

Albur de Amor seria altre de les memorables peces oferides en aquest especial concert homenatge. Cançó que va ser donada tant en català com en mexicà per el Josep Pérez i Abuyé, qui, amb un públic ficat a la butxaca, interpretaria dalt de l’escenari i també a baix el pati del públic assistent.

Per si fos tot això poc, l’artista va tenir altre finesa per el seu auditori en tancar el seu repertori oferint el popular Corrido de Emiliano Zapata. Un homenatge personal d’aquest genial artista amb aquestes terres mexicanes que tant estima. Donat que el general Emiliano Zapata Salazar era fill de San Miguel Anenecuilco, Morelos.

Un concert homenatge a la figura de una gran artista com va ser Gloria Lasso. Homenatge a la música mexicana. Homenatge a l’Estat de Morelos.

Nomes el artistes de gran finesa de cor cuiden tant els detalls d’aquesta mena.
Aquest va ser un concert per a la historia.



Retalls de premsa...




Els paleontòlegs més prestigiosos d'Espanya
mostren el seu interès per Hostalets de Pierola
Els assistents a les 'Jornades de la Societat Espanyola de Paleontologia' han pogut conèixer l'entorn en què es va descobrir el hominoides 'Pau' el 2002




Publicat a La Vanguardia.com
Dissabte 08 d'octubre del 2011


Barcelona. (Redacció) .- Les 'Jornades de la Societat Espanyola de Paleontologia' han visitat Hostalets de Pierola en què han realitzat una excursió a diferents jaciments de la Conca del Vallès-Penedès, de gran riquesa ja que són referents a nivell internacional per al estudi de fòssils de vertebrats de fa entre 15 i 9 milions d'anys.

Les 'XXVII Jornades de la Societat Espanyola de Paleontologia' organitzades per l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, acull a 130 paleontòlegs de tot l'Estat, així com també de Portugal, França, Itàlia, Anglaterra, Argentina i Mèxic.

La visita a Hostalets de Pierola ha permès als participants de la SEP2011 conèixer l'entorn en què es va descobrir el hominoides Pau (Pierolapithecus) el desembre del 2002. Aquesta troballa va representar un punt d'inflexió molt important en la recerca d'homínids fòssils catalans i situa aquest espècimen juntament amb els trobats en altres jaciments de Catalunya com un punt clau per entendre l'evolució dels grans simis antropomorfs i els humans.

Des de l'Ajuntament, que sempre ha estat "molt sensible" a la importància de Pau i de la resta del patrimoni del municipi, s'està treballant en la creació d'un centre paleontològic. Així ho ha fet saber l'alcalde de la localitat, Daniel Vendrell, que ha comentat que el futur museu i centre d'interpretació "ha de ser l'eix vertebrador que generi economia i turisme al municipi, portant d'aquesta manera un valor afegit a l'oferta que pot oferir Hostalets de Pierola ".

Per la seva banda, la regidora de cultura, Marta Casas, ha afirmat que "Hostalets ha d'ocupar el lloc que li correspon a nivell mundial i en el món de la paleontologia. Tenim plans molt ambiciosos per no només difondre les troballes del jaciment, sinó també el tractament dels fòssils descoberts que es realitzaria en el futur Centre Paleontològic ". El principal escull és el finançament i, per això, "s'està treballant i demanant la col·laboració i implicació d'altres administracions i així poder oferir al conjunt de la ciutadania una oferta atractiva i única en el món de la paleontologia".

Els paleontòlegs assistents a les jornades també van visitar els jaciments dels Casots (Subirats) i Sant Sadurní d'Anoia a l'Alt Penedès, l'Abocador de Can Mata a Hostalets de Pierola, a l'Anoia, i el jaciment de Can Llobateres a Sabadell.

8/10/11

Denúncia segons la premsa...


Reial Madrid, acusat de racisme anticatalà
El orgasme rector del futbol europeu va acceptar la denúncia de l'associació Amics de la Llengua Catalana sobre suposat racisme del Reial Madrid en no permetre l'ús normal del català en l'Estadi Santiago Bernabéu




Publicat a La Afición.com
Divendres 07 d'octubre del 2011

CIUTAT DE MÈXIC (Divendres 7 d'octubre) .- La UEFA va acceptar la denúncia de suposat racisme en contra del Barcelona per part del Reial Madrid, queixa interposada per l'associació Amics de la Llengua Catalana, que va assenyalar els esdeveniments en la passada edició de la Champiosn League, duel corresponent a les semifinals entre els dos equips.

"La UEFA va admetre la nostra denúncia contra el que considerem racisme anticatalà del Reial Madrid pels fets extraesportius ocorreguts en el partit d'anada de la Champions del 27 d'abril".

El cas va ser alternat a raó de la consideració de la Amics que "entenem que hi ha racisme no només pel color de la pell sinó quan s'insulten clubs i pobles ia més impedeix l'ús normal del català en l'àudio local del Bernabéu (Estadi ). "




4/10/11

Catalans Universals


Interpreten obres inèdites de Jaume Nunó en "Bellas Artes"





Vetllada. La pianista Sílvia Navarrete i el tenor Christian Adam
interpretar les peces de Jaume Nunó i es va tocar la transcripció per a piano
del "Himne Nacional", de Ricardo Castro.


Publicat per Adrián Figeroa a La Crónica de Hoy
Dilluns 03 d'octubre del 2011

Jaume Nunó va escriure 521 obres i només es coneixen 20, algunes d'aquestes recentment trobades a Buffalo, Estats Units. El 2012 s'editarà un CD doble que integrarà aquestes 20 peces i més portarà un petit llibre amb les partitures de cadascuna.

Durant la presentació dels llibres biogràfics de Luis G. Jordà i del compositor del nostre "Himne Nacional", es van revelar aspectes poc coneguts de Jaume Nunó, un dels quals és que el seu cognom original era Nonó, però ho va canviar perquè a Espanya, en el seu temps, s'havia recel als qui eren descendents de francesos, assenyala la investigadora Raquel Tovar.

Dissabte passat a la sala Manuel M. Ponce es va oferir la conferència-concert "El llegat dels compositors catalans a Mèxic", per presentar els llibres Luis G. Jordà: un músic català al Porfiriato i Jaume Nunó, un sanjuanense a Amèrica. A més, la pianista Sílvia Navarrete va donar un concert on es van tocar dues obres inèdites de Nunó, que són la musicalització als poemes "The days that are no more" ("Els dies que ja no hi són"), d'Alfred Tennyson, i " Ah! How sweet it is to love "(" Ah! Com és dolça l'estimar "), de John Dryden.

Per finalitzar el concert, es va tocar la transcripció per a piano del "Himne Nacional", de Ricardo Castro, l'última presentació va ser en 1885.

Sobre la primera edició del CD amb l'obra que es coneix fins ara de Jaume Nunó, l'investigador i autor Cristian Canton va assenyalar que la producció la farà Mozaic Editions i s'espera que estigui a punt a finals de l'any.

De moment, afegeix, s'està preparant la conformació de l'orquestra, així com de l'organista. "El Cor de Belles Arts seria un dels que participarien i la mestra Silvia Navarrete estaria al piano".

BIOGRAFIES. Un altre dels aspectes interessants de la vida de Jaume Nunó és que temps després de compondre el "Himne Nacional" mexicà va arribar a Buffalo, on va ser mestre de cant i es va casar amb Catalina Cecilia Remington. "És la biografia completa de Nunó i aquesta conté dades, fotos, correspondència i objectes personals que trobem a Buffalo, a la casa d'un dels seus descendents".

Explica que narra la seva vida des de 1824, quan va néixer i arriba fins a 1908, amb la seva mort. "Enmig hi ha els homenatges que va rebre de 1901 a 1904 per haver compost la música del 'Himne Nacional', així com una descripció detallada de la seva vida".

Sobre Luis G. Jordà, assenyala que el llibre conté una sistemàtica i detallada biografia sobre el compositor de la "Cantata d'Independència", que se li va encomanar per celebrar el Centenari de Mèxic com a país independent.

Una dada interessant, afegeix, és que quan va tornar a Barcelona, ​​la seva casa va ser refugi per a republicans que eren buscats per tropes franquistes.

Pel que fa al concert, la mestra Silvia Navarrete i el tenor Christian Adam interpretar peces d'en Jordà i Nunó. Entre aquestes, van destacar les dues inèdites i la transcripció del "Himne Nacional".