1/12/10

Un treball de Marta Noguer i Ferrer

Màrius Torres retorna a Mèxic







Publicat a “El Occidental” [Mèxic]
Dimecres 01 de desembre del 2010

Per superficial que sigui, qualsevol apropament a la història de la literatura i la poesia catalanes del segle XX llança, almenys, una conclusió: els esdeveniments històrics transcorreguts a l'Espanya contemporània han marcat profundament el seu desenvolupament i han traçat, almenys en part, els camins pels que aquestes han transitat fins als nostres dies.

Un bon exemple d'això és la poesia de Màrius Torres, poeta català nascut a Lleida el 1910 i mort a Sant Quirze de Safaja (Barcelona), en 1942. La seva vida va quedar trastornada el 1935 per una tuberculosi que el duria a una estada obligatòria en el sanatori de Puig d'Olena i, poc després, a la mort. Metge de professió, com el seu pare -el polític catalanista Humbert Torres-, Màrius va escriure, durant el seu internament, bona part de la seva obra creativa: gairebé un centenar de poemes, algunes narracions breus i una obra teatral, a més de traduir al català poemes d' autors francesos, com Alfred de Musset i Paul Valéry, i anglesos com John Keats i William Wordsworth. Al costat d'aquesta tasca creativa, cal destacar el seu compromís polític reflectit en les col.laboracions que va firmar en el periòdic de la Joventut Republicana de Lleida. El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), i la instauració del règim del general Franco, abaten el seu ànim catalanista i republicà en uns moments crítics que coincideixen amb un empitjorament de la seva salut física. Poc després mor, als 32 anys, lluny de la seva família, exiliada a causa de la persecució franquista de tots aquells implicats en el projecte de la Catalunya i l'Espanya republicana.

Sens dubte, aquesta complexa trajectòria vital marca tant els temes i interessos de la seva obra poètica com les vicissituds de la publicació d'aquesta, així com la difusió, el reconeixement i la ubicació de Màrius Torres en el context de la poesia catalana del segle passat . Malgrat les circumstàncies en què va ser escrita, la seva no és una poesia "tenebrosa ni pessimista, sinó lluminosa com una alba d'abril i clara com un capvespre d'octubre", en paraules de Margarida Pons, estudiosa de l'obra de Torres . Tal com podem intuir per la selecció dels poetes als que tradueix, l'obra de Màrius Torres beu de les fonts romàntiques i simbolistes, així com de la millor tradició metafísica provinent de la poesia europea de la primera meitat de segle. Els seus poemes ens conviden a la reflexió sobre la condició humana, sobre la relació amb la divinitat, la por a la mort i al dolor, però també sobre l'esperança i la ferma voluntat de seguir lluitant per la supervivència física i moral, individual i col.lectiva. Per explorar els plecs de l'ànima humana, Torres es serveix, en repetides ocasions, d'elements de la natura utilitzats, metafòricament, com portes d'entrada al món metafísic ia la reflexió sobre el sentit de la vida humana.

Sembla obvi que una poesia d'aquestes característiques i aquesta solidesa hauria d'ocupar un lloc fonamental en l'àmbit literari i poètic català i peninsular. No obstant això, Torres ha estat un poeta oblidat en aquests àmbits fins fa molt poc temps. Bona part d'aquest oblit és degut a les dificultats per publicar durant les gairebé quatre dècades de dictadura franquista. De fet, el poeta va morir sense veure la seva obra publicada, encara que va deixar instruccions sobre què publicar en cas de poder fer-ho pòstumament. Aquestes indicacions, juntament amb les especificades en la correspondència mantinguda amb el seu bon amic i editor Joan Sales, van ser respectades per aquest en la primera edició catalana de la poesia de Màrius Torres: la apareguda a Mèxic, a Coyoacán, el 1947.

Li devem, doncs, el mèrit de la primera edició a Joan Sales, escriptor i editor català exiliat a Mèxic després de la guerra civil. Sales, juntament amb el grup d'escriptors al voltant de la revista-i grup editorial -Quaderns de l'Exili, va tenir l'ocasió- i la vocació i confiança-de publicar el poemari en un context molt particular: a deu mil quilòmetres de la seva terra i en un context cultural i lingüístic totalment aliè al que envoltava l'obra de Torres. Sales ho va publicar a Mèxic no només com un acte de, diguem, "justícia literària" -ja que el llibre no podria veure la llum a Catalunya a causa de la repressió franquista-, sinó a més com un acte de reivindicació de la llengua catalana perseguida, per aquell temps, en la seva pròpia terra.

Ara, seixanta-tres anys després d'aquesta publicació, Màrius Torres torna a Mèxic. Arran de la commemoració del centenari

del seu naixement, aquest any 2010 ha estat declarat, des de l'àmbit institucional català, l '"Any Màrius Torres". És en aquest marc on cal situar les presentacions, a Mèxic, del volum Poemes (Lleida, Pagès Editors, 2010), una edició en espanyol de gairebé tota l'obra de Torres elaborada per Margarida Prats i traduïda per Alfonso Alegre i Victoria Pradilla. A més de presentar-se en el context de la Fira Internacional del Llibre, el volum serà el centre d'un homenatge a Màrius Torres que tindrà lloc a les instal.lacions de la Càtedra Julio Cortázar (Lerdo de Tejada número 2121, colònia Americana) el dijous 2 de desembre a les 12 del migdia. L'esdeveniment comptarà amb la presència de Xavier Macià, professor de la Universitat de Lleida, i Pere Perelló, poeta català.

La nova presència de l'obra de Màrius Torres a Mèxic -aquesta vegada, afortunadament, en un context del tot diferent al de fa mig segle- forma part d'una sèrie d'activitats que han de contribuir al merescut reconeixement i difusió de la seva obra tant per part del sector institucional com per part de l'àmbit acadèmic, editorial i crític. I no només en la seva Catalunya natal, sinó també aquí, de nou, a Mèxic. Si bé en la seva primera aparició en aquest país l'obra de Torres difícilment podia haver arribat al públic mexicà -ja que va ser una edició reduïda i en català-, en aquesta ocasió el lector autòcton té, per fi, a la seva disposició, pràcticament l'obra completa de Torres traduïda a l'espanyol. El retorn del poeta català a Mèxic és, alhora, simbòlic i literal, ja que aquesta vegada ha vingut per quedar-se sempre que nosaltres, com a lectors, li obrim les portes.

.