Esports

.

Héctor Moreno vol barallar al Reial Madrid i el Barcelona

El nou central de l'Espanyol confia que, malgrat el poder de merengues i culers, els de Mauricio Pochettino lluitaran per aconseguir llocs europeus

Publicat a Récord.com per la seva redacció. Foto Ciro Gutiérrez.
Dijous 23 juny 2011

(Redacció de Rècord). L'Espanyol de Barcelona, conjunt que sempre s'ha caracteritzat per ser dels que lluiten llocs importants dins de la Lliga, té en Héctor Moreno a un jugador amb molt futur, i que a més, ja té experiència europea, tant a la UEFA Champions League com a l'Europa League, de manera que buscarà mantenir la mateixa línia de cara a la temporada 2011-2012.

El defensa central, Campió amb Mèxic a la Copa del Món Sub-17 Perú 2005, arriba per cinc anys al quadre periquito des del Alkmaar Zanstreek (AZ) holandès amb la illusion de fer bé les coses i de col.laborar per aconseguir els llocs europeus que tant anhela l'afició de Cornellà El-Prat, a més de lluitar pam a pam amb el Reial Madrid i el Barcelona.

"S'ha de lluitar per entrar a Europa. Després Madrid i Barça ha d'estar l'Espanyol. Sé que la Lliga la dominen aquests dos equips pel seu poder econòmic, però haurem d'anar a guanyar i ser ambiciosos", va comentar Moreno Herrera, de 23 anys , per al diari espanyol AS.

Els mitjans espanyols esperen que Moreno mostri un bon nivell en la seva primera campanya a Espanya, i fins i tot, seguiu els passos de Rafael Márquez.

El rotatiu AS aprofundeix sobre la contractació i el nomena com el futur líder de la defensa de Pochettino i revela que el mundialista a Sud-àfrica 2010 li va contestar el telèfon després de 18 intents, mentre que el defensa mostra la seva il.lusió per arribar al futbol espanyol.

"Des del primer moment tenia l'esperança i el convenciment que la negociació arribaria a bon port. Cal entendre que no era fàcil que l'AZ em deixés sortir, perquè era un jugador important per a ells i encara em quedaven tres anys de contracte. Ara comença un nou repte ", va afirmar.

Héctor Moreno va debutar amb els Pumas de la UNAM el 2006 i va arribar al Alkmaar Zanstreek l'any següent, amb qui va guanyar una Eredivisie i una Copa holandesa, i es converteix en el tercer mexicà que jugarà amb l'Espanyol, després de l'ex contenció Germán Vila i el davanter Juan Francisco Palencia.

.

La premsa diu que...

.

Saluda Mèxic jornades de cooperació

de la Universitat Ramon Llull




Publicat a SDPnoticias.com
Diumenge 08 de maig del 2011

L'ambaixador de Mèxic a Espanya, Jorge Zermeño, i el rector de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), José Narro, van encapçalar avui la VII Jornada de Cooperació de la Universitat Ramon Llull a Barcelona , dedicada aquest any al seu país.

La VII Jornada de Cooperació, organitzada per la Càtedra UNESCO d'Educació, Desenvolupament i Tecnologia de la Universitat Ramon Llull, coincideix amb que aquest 10 de maig es compleixen 20 anys des que el Parlament de Catalunya va aprovar el 1991 la creació de la institució.

Per celebrar aquest aniversari, la Universitat organitza aquest acte que alhora iniciarà una sèrie d'esdeveniments commemoratius que es perllongaran fins a mitjans de 2012.

En l'acte, l'ambaixador Zermeño va realitzar una presentació sobre la situació política i econòmica de Mèxic i va destacar les oportunitats que en matèria de comerç i inversió hi ha entre el país llatinoamericà i Catalunya (comunitat la qual capital és Barcelona).

Va recordar els vincles que uneixen els mexicans amb els catalans, entre ells alguns episodis històrics com l'acollida d'exiliats catalans a Mèxic durant la Guerra Civil.

Va esmentar importants inversions catalanes a Mèxic en el sector bancari i en infraestructura, el potencial creixement dels fluxos comercials en ambdós sentits, i els nombrosos convenis de col.laboració i intercanvi acadèmic entre institucions educatives de Mèxic i Catalunya.

El rector de la UNAM, José Narro, va inaugurar la jornada amb la conferència "L'educació i la ciència en la integració d'Iberoamèrica", en què va destacar els avenços tecnològics importants en matèria d'educació i salut.

No obstant això, va aclarir que també és cert que el segle XX ha comportat seriosos problemes de desigualtat social a nivell mundial, situació de la qual Mèxic, indubtablement, no està exempt.

"És precisament per la via de major educació, innovació i tecnologia, com poden enfrontar-se els insostenibles nivells de concentració de riquesa i els elevats índexs de pobresa que s'observen a Amèrica Llatina", va recalcar.

Tant Zermeño com Narro van coincidir en la importància de concentrar esforços i recursos en els joves, col.lectiu que pateix més que qualsevol altre sector els efectes de la desacceleració econòmica mundial.

NTX / CMP / SBE /

Xalapa a Barcelona...

.

Primària i Infantil annexes a la “Benemérita Escuela Normal Veracruzana Enrique C. Rébsamen".
Divendres d'aquesta setmana va arribar la Delegació de Mèxic 2011 formada per 15 alumnes i 5 mestres




Diu la web de l’Escola Octavio Paz de Barcelona:

Esperem impacients!

Com a fruit del nostre ja habitual intercanvi cul-tural, aquesta setmana tindrem l’honor de rebre la visita dels nostres companys mexicans de l’Escola Annexa de Xalapa, Veracruz. Quinze alum-nes i cinc mestres formen la delegació. Els nos-tres convidats seran allotjats per alumnes i mes-tres de la nostra escola i conviuran durant deu dies amb les seves famílies. Quina experiència!

El divendres 1 d’abril a les 19h tenen prevista la seva arribada a l’escola. Les famí-lies amfitriones han preparat una recepció per rebre’ls amb els braços oberts. Us hi esperem a tots!

Com sempre, la seva visita ens omple de joia i al llarg de la setmana tindrem la sort de poder compar-tir amb ells mil i una experiències que a tots, segur, ens enriquiran un xic més. Visites cultu-rals, classes conjuntes, intercanvi de coneixe-ments, converses... moments únics que serviran perquè al final d’aquesta estada constatem que hem engrossit la nostra llista d’amistats i que en el moment de la partida, una part del nostre cor viatjarà també amb ells cap a Mèxic.

Esperem gaudeixin de la nostra hospitalitat!

BIENVENIDOS QUERIDOS AMIGOS!!!

La arribada a terres catalanes va estar amb total normalitat.
Dins de la Setmana de Mèxic d’aquesta escola hi ha previst de portar aquest nens a visitar Montserrat, Besalou, Empuries, Cosmocaixa, Caves, etc…



.

Premsa...

.

Oferirà Max Sunyer
vetllada jazzística en aquesta capital

Publicat a SDPnoticias.com
Dimecres 23 de març del 2011

Mèxic, 23 Mar (Notimex) .- El reconegut guitarrista espanyol (català) Max Sunyer, que s'ha presentat a importants fòrums de diversos països, oferirà un concert jazzístic, que inclourà el millor del seu repertori musical, el proper divendres, en un club ubicat al Centre Històric, d'aquesta capital. En conferència de premsa realitzada avui, Sunyer va dir sentir-se molt content de poder tocar per primera vegada en aquest país i oferir la seva música, que des dels 16 anys escrivia, gràcies a la inspiració d'un grup mexicà de principis dels anys 70.

"La majoria dels temes que interpretarem són peces pròpies, que al llarg de la meva carrera he escrit, ja tinc 64 anys d'edat i als 16 ja començava a fer música amb una influència d'una banda mexicana, ja que en aquesta dècada només es escoltava en anglès. Per a 1970 vaig gravar el meu primer disc i estic molt content de ser aquí ", va assegurar el també compositor.

Va manifestar que la seva música surt del context, ja que hi ha una barreja de diverses influències, pel fet que a Catalunya, especialment a Barcelona, ​​és la porta que s'obre a altres països i per tant passen diverses cultures.

"El jazz té això de tenir llibertat, neix d'una melodia harmoniosa i marca el ritme, llavors, la meva música conté aquesta llibertat que es plasma en els temes i que podran escoltar en el concert", va esmentar l'artista.

Va destacar que tocar al costat de músics mexicans com el bateria "Marc" i el baixista "Jaume", és una cosa meravellosa, perquè són virtuosos i fantàstics a l'escenari.

"He de dir que només en uns minuts d'assaig, en tinc prou conèixer el talent d'ells, perquè el jazz és un llenguatge universal que es dóna ràpid, i aquesta rapidesa el tenen els músics mexicans que són excepcionals", ha assenyalat Sunyer.

Nascut el 1947 a la localitat catalana de la Pobla de Massaluca es va iniciar en la música a l'edat de 14 anys estudiant solfeig i prenent la guitarra elèctrica com a instrument de capçalera.

El 1964 va començar professionalment en la música, tocant en orquestres i influenciat per la música de jazz. A finals dels 60 va cursar guitarra clàssica ia principis es va iniciar en formacions de jazz i rock progressiu. Aquesta etapa va revolucionar la música a Barcelona dins de l'estil de "La Música Laietana". El seu primer disc va ser amb el grup Vèrtex, el 1970, dirigit per Josep M. Vilaseca, projecte efímer de rock progressiu.

NTX / LGZ / AQF / NMN

.

Noticies del dia...

.


De Mèxic al "més que un club"

Emilio Marrese va bussejar en la gira de 1937 i va escriure una novel.la de ficció-realitat

Publicat a MundoDeportivo.com
Dimarts 22 de març del 2011

"A Itàlia no hi ha cap club que representi una nació. Només el Cagliari de Gigi Riva ho va fer amb Sardenya amb el 'scudetto' que va guanyar el 1970 però només en un any i no durant més de 100 com el Barça". És una de les conclusions a què ha arribat el periodista italià Emilio Marrese després bussejar en l'època més dramàtica del club blaugrana i plasmar-la en 'Rosa de Foc', una novel.la de ficció-realitat a parts iguals que acaba de publicar Edicions B en castellà i català. A Itàlia ja va per la quarta edició.

Després de cobrir per a La Repubblica tres Mundials, tres Eurocopes, una Copa Àfrica, tres Jocs Olímpics, la Copa Amèrica de vela i campionats de Fórmula Un, el periodista nascut a Nàpols el 1967 va decidir aprofundir en la seva passió pel Barça investigant en la gira blaugrana per Mèxic de 1937 en plena Guerra Civil espanyola. Amb 40 dies sabàtics per davant, Marrese es va traslladar a Barcelona per parlar amb el fill de Domènec Balmanya i el germà menor de Martí Ventolrà. Tots dos es van embarcar rumb a terres asteques per escapar del irrespirable ambient bèl.lic que es vivia a Barcelona mesos després que el president blaugrana Josep Sunyol fora afusellat per les tropes franquistes el 6 d'agost de 1936.

D'aquelles converses i altres indagacions va sorgir una trama en la qual va donar curs a la seva imaginació. "Per exemple, a la casa de Iborra apareix assassinada una noia però no se sap si l'autor de l'homicidi és l'exjugador del Barça o un espia franquista infiltrat entre els anarquistes", assegura Marrese, que demana "excuses als protagonistes reals per haver involucrat en aquestes històries ".

L'autor va triar 'Rosa de Foc' com a títol per ser el sobrenom amb el qual es coneixia a Barcelona en aquell període històric. "Era la capital del comunisme amb marxistes, leninistes, trotskistes, anarquistes. Hi havia de tot i més", evoca Marrese, meravellat per la capacitat de sofriment i superació d'aquells jugadors del Barça: "Molta gent no sap com va ser la gira per Mèxic i realment és bell, commovedor i de gran tendresa mirar enrere i recordar la història amb molt orgull. Les estrelles dels anys 30 venien els seus autògrafs per poder menjar, jugaven sense botes perquè les havien robat i Àngel Mur pare cantava en alguns clubs per guanyar-se uns pesos a Mèxic. Va ser com un infart, un moment crític durant la seva vida ".

Torino, ManU i Liverpool

El periodista incideix en la singularitat del Barça i el compara amb altres clubs que han superat tràngols molt durs. "El passat dóna força i el sofriment és una qüestió d'honor. El mateix passa amb el Torino i la tragèdia aèria de Superga, el Manchester United i l'accident d'avió a Munic, així com el Liverpool i la mort de desenes de seguidors a Heysel i Hillsborough ", argumenta Marrese, que traça a més un paral.lelisme entre la idiosincràsia de Barcelona i l'ADN futbolístic del Barça:" Sense perdre les arrels, Barcelona és una ciutat que va a l'atac amb una obsessió de ser diferent a la resta d'Espanya. El Barça és similar. Tant Primo de Rivera com Franco perseguir els seus símbols però el club va resistir i va tornar a ser gran defensant amb orgull una part de la història i la seva identitat catalanista ". En aquest sentit, "la filosofia de Pep Guardiola busca i aconsegueix un futbol diferent a tots mantenint els gens i la sang catalana amb la seva decidida aposta pel planter"


.

Publicat a la premsa ...

Amb un parell de cerveses o cafès
és possible parlar-aprendre català

Raúl Venegas que apenas ha terminado el nivel básico.

Publicat al Periódico Latino.com.es
Dijous 24 febrer 2011
Per: Malinalli García
Especial per a El Periódico Llatí

Barcelona. -Per a alguns viatgers, estudiants i homes de negocis el català els va agafar de sorpresa. Potser no ho difonguin molt les guies de viatges o ens aturem poc en l'apartat de llengües perquè assumim que es parla espanyol, però a Barcelona hi ha dues llengües oficials: català i espanyol.

El català és una llengua romànica que prové del llatí vulgar, alguns estudiosos fins i tot diuen que és més antic que l'espanyol. El parlen habitualment 4.400.000 de persones i gairebé 8 milions de persones són capaces de parlar-ja que guarda una semblança amb l'espanyol.

Molts dels nouvinguts parlen espanyol, així que a menys que ho necessitin per treball o estudis no parlen català, i això comença a preocupar al govern. Hi ha cursos bàsics gratuïts que proporciona el govern a través del Consorci per a la Normalització Lingüística, però és important la part oral, així que algú se li va ocórrer crear un programa per apropar el català als nouvinguts o als que estan interessats en practicar en un ambient relaxat.

Bon dia,-bon dia- Si Us Plau- si us plau-adéu-adéu-"A la gent li fa il.lusió que parli català" Rodrigo Creu aprofita qualsevol racó de Barcelona, el supermercat, la parada de l'autobús o el lloc de diaris per dir algunes frases.

Aquest defensa se sent més segur de parlar des que participa al programa Voluntariat per la llengua-Voluntariat per la Llengua-

Voluntariat per la llengua busca que les persones que tenen un coneixement bàsic de català incorporin fluïdesa, perdin la vergonya i el parlin de forma natural en un context real, - no és un curs d'idiomes-és simplement reunir-se en cafeteries o bars com a mínim una hora a la setmana amb una persona que parla sovint en català. D'aquesta manera es formen parelles lingüístiques que a través de la conversa coneixen la cultura i llengua de Catalunya, comunitat autònoma amb capital a Barcelona.

Rodrigo va arribar a Barcelona el 2002 per fer un màster en direcció d'empreses de construcció, després una empresa madrilenya ho va contractar per a supervisar obres de construcció de la cadena de supermercats Mercadona. No necessita parlar català en la seva feina però ell ha volgut aprendre perquè és una forma d'integrar, a més que amb la seva parella lingüística Roser amb la que porta dos mesos en el programa coneix llocs típics, costums i el més important se sent segur amb ella perquè deixa que la conversa flueixi sense tenir la pressió d'un professor que avalua constantment.

Per a ser part del programa cal donar-se d'alta a la pàgina del voluntariat
http://www10.gencat.net/pres_volull/AppJava/ i omplir un formulari sobre els teus interessos, edat i el lloc on de vius de manera que trobis una parella lingüística en funció de les teves aficions, horaris i domicili.

Raúl Venegas és un altre noi mexicà que està en el programa, realitza una especialitat en medicina del treball i fa pràctiques a l'hospital de Bellvitge. Compte a manera d'anècdota seu primer ensopegada amb el català, va ser en una consulta mèdica, li preguntava al seu pacient en espanyol i ella li responia en català, així que a base d'especulacions va aconseguir desxifrar el que li deia pel que es va veure forçat a entrar a classes que l'ha portat a acabar el bàsic.

Raúl comparteix el seu vocabulari català amb Sara, la seva parella lingüística. Explica que es veuen poc perquè no té molt de temps i per aquest motiu no el practica molt, però ha perdut la pena, així que va traient el català segons el que va escoltant.

Raúl va arribar el 2009 perquè el seu cosí vivia aquí, no tenia ni idea que es parlava català, la qual cosa li va sorprendre. Com mexicà estranya el menjar, encara no aconsegueix acostumar-se. Cursa seva especialitat aquí perquè la medicina del treball té un millor nivell que a Mèxic. En un futur li agradaria anar a Anglaterra o Alemanya.

En el cas de Rodrigo combina el voluntariat amb les classes formals. Està cursant el nivell intermedi, el que significa que domina la part oral però necessita reforçar l'àrea de gramàtica per expressar-se correctament per escrit. Aquest nivell és l'avantsala per al nivell de suficiència que ho acreditarà com un catalanoparlant.

.

Segon Tallulah a Tanaka Music

.

Joan Manuel Serrat

serà doctor honoris causa per defensar el català

Publicat a Tanaka Music per Tallulah
Dimarts 04 de gener del 2011

El cantautor Joan Manuel Serrat rebrà aquest títol de mans de Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona en un acte que se celebrarà a la primavera. Serà la cinquena vegada que rebi aquest honor, però la primera que l'hi doni una universitat catalana.

La notícia l'ha fet molt feliç

Els motius que han portat a aquesta universitat a prendre aquesta decisió van ser "la defensa i difusió del català, la força de la paraula i la dignitat" que han caracteritzat a Serrat durant tota la seva carrera. El cantautor barceloní ha defensat la llengua catalana fins i tot durant la dictadura franquista, arriscant amb això la seva pròpia vida, i ha ajudat a portar el català fora de les fronteres de Catalunya com pocs ho han fet. Per això i per la seva productiva carrera es porta aquest reconeixement més que merescut, que ja pot afegir a la seva llista de premis, entre els quals s'inclouen els següents:


• Fotogrames de Plata a la millor activitat musical (1970 i 1972)
• Premi Ones especial de l'Organització per la seva trajectòria professional en la història de la música popular espanyola el 1995.
• Doctorat honoris causa per la Universitat Nacional del Comahue (Neuquén, Argentina) el 1999.
• Doctorat honoris causa per la Universitat Autònoma de l'Estat de Morelos de Cuernavaca (Morelos, Mèxic), el 16 de maig de 2003.
• Doctorat honoris causa per la Universitat Nacional de Còrdova (Argentina), el 25 de novembre de 2005.
• Doctorat honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid, el 15 de març de 2006.
• Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona, el 24 de març de 2006.
• Medalla d'Or al Mèrit en el Treball per tota la seva trajectòria professional, el 25 de març de 2006.
• Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, el 2007.
• Premi Nacional de Músiques Actuals, el 2010.
• Ordre de l'Àguila Asteca en grau de insígnia, pel govern federal de Mèxic el 2010.

Des d'aquí enviem una felicitació molt gran a aquest bon home amb les cançons servidora es va criar.

.

Antoni Bellver..

.

Antoni Bellver,
un perruquer català a Mèxic

Publicat a MundoMujer [Cos de Redacció]
Dissabte 04 de desembre del 2010
Publicat a Buena Salud [Cos de Redacció]
Dissabte 04 de desembre del 2010

Mèxic sempre m'ha portat sorpreses. L'última redescubir a Antoni Bellver, un dels grans estilistes de moda amb seu a Barcelona, i que ha fet història a aquest i l'altre costat de l'Atlàntic. Aquí se li vol i se li recorda per haver donat grans col.leccions de pentinats de moda a la professió. I allà, amb el seu soci Joss Claude segueix donant guerra i posant alegria al panorama de la perruqueria d'aquest país. Amb seu a Mèxic D.F. Joss Claude & Bellver tenen diverses sales d'alt nivell, tres escoles de formació, i tant ell com Marien, la seva dona, maquilladora essencial que sap posar l'accent i el to exacte de color a qualsevol look. Tots dos fan un matrimoni real i professional incombustible, amb una feliç trajectòria per davant i per darrere. La parella d'estilistes ha sacsejat la capital mexicana amb idees i dosis ingents de treball ben dirigit. Potser per això, mouen tot el sector de la perruqueria mexicana amb unes ganes tremendes d'absorbir noves tècniques, idees i tendències en cap.

Antoni Bellver és un dels grans noms i homes de la perruqueria catalana. Se'm ocorren alguns noms com Marcel Montlleó, Lluis i Enric LLongueras o Cebado, Raffel Pagès, New Look o Albert Cerdán. Tots ells són destacats perruqueries i totes, signatures amb solera i una gran reputació, reactualitzada temporada a temporada a través de les seves col.leccions de tendències de moda. Els perruquers són artistes del cabell i del color, treballen amb una matèria viva, homes i dones que interpreten com a models errants les seves creacions realitzades de forma totalment personalitzada i a la mida de l'estil i la personalitat de cadascú. Independentment de si el seu cabell natural és llis, arrissat o està ple de cabells blancs.

Trajectòria: Des de 1970, any en què obre el seu primer saló a Barcelona, Antoni Bellver ha estat en constant moviment i actualització. Els seus talls de cabells són famosos, ha creat escola. És soci fundador de "Intercoifure" a Espanya i Meteorologia, ha estat Director Artístic de la Revista Tocado a Espanya, Director Artístic de Collection i també de Revlon a Mèxic. A més ha escrit tres llibres professionals sobre estilisme, editat diversos cd's i vídeos de les seves col.leccions, i ha realitzat infinitat d'editorials per a les més importants revistes de moda: Vogue, Elle, Marie Claire, Hola, etc.

Actualment segueix en actiu i té una important presència a Mèxic. El seu somni americà s'ha complert. En temps de crisi està encantat i viu al cim de la perruqueria del DF amb 3 salons de perruqueria d'alt nivell i ara també el quart que ha obert a Monterrey.


Antoni Bellver
Joss Claude & Bellver
Tel: (55) 5536 4493 - Mèxic D.F.
Tel: (81) 8315 1380 - Monterrey
Més informació: jcbell@prodigy.net.mx

.

Un treball de Marta Noguer i Ferrer

Màrius Torres retorna a Mèxic

Publicat a “El Occidental” [Mèxic]
Dimecres 01 de desembre del 2010

Per superficial que sigui, qualsevol apropament a la història de la literatura i la poesia catalanes del segle XX llança, almenys, una conclusió: els esdeveniments històrics transcorreguts a l'Espanya contemporània han marcat profundament el seu desenvolupament i han traçat, almenys en part, els camins pels que aquestes han transitat fins als nostres dies.

Un bon exemple d'això és la poesia de Màrius Torres, poeta català nascut a Lleida el 1910 i mort a Sant Quirze de Safaja (Barcelona), en 1942. La seva vida va quedar trastornada el 1935 per una tuberculosi que el duria a una estada obligatòria en el sanatori de Puig d'Olena i, poc després, a la mort. Metge de professió, com el seu pare -el polític catalanista Humbert Torres-, Màrius va escriure, durant el seu internament, bona part de la seva obra creativa: gairebé un centenar de poemes, algunes narracions breus i una obra teatral, a més de traduir al català poemes d' autors francesos, com Alfred de Musset i Paul Valéry, i anglesos com John Keats i William Wordsworth. Al costat d'aquesta tasca creativa, cal destacar el seu compromís polític reflectit en les col.laboracions que va firmar en el periòdic de la Joventut Republicana de Lleida. El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), i la instauració del règim del general Franco, abaten el seu ànim catalanista i republicà en uns moments crítics que coincideixen amb un empitjorament de la seva salut física. Poc després mor, als 32 anys, lluny de la seva família, exiliada a causa de la persecució franquista de tots aquells implicats en el projecte de la Catalunya i l'Espanya republicana.

Sens dubte, aquesta complexa trajectòria vital marca tant els temes i interessos de la seva obra poètica com les vicissituds de la publicació d'aquesta, així com la difusió, el reconeixement i la ubicació de Màrius Torres en el context de la poesia catalana del segle passat . Malgrat les circumstàncies en què va ser escrita, la seva no és una poesia "tenebrosa ni pessimista, sinó lluminosa com una alba d'abril i clara com un capvespre d'octubre", en paraules de Margarida Pons, estudiosa de l'obra de Torres . Tal com podem intuir per la selecció dels poetes als que tradueix, l'obra de Màrius Torres beu de les fonts romàntiques i simbolistes, així com de la millor tradició metafísica provinent de la poesia europea de la primera meitat de segle. Els seus poemes ens conviden a la reflexió sobre la condició humana, sobre la relació amb la divinitat, la por a la mort i al dolor, però també sobre l'esperança i la ferma voluntat de seguir lluitant per la supervivència física i moral, individual i col.lectiva. Per explorar els plecs de l'ànima humana, Torres es serveix, en repetides ocasions, d'elements de la natura utilitzats, metafòricament, com portes d'entrada al món metafísic ia la reflexió sobre el sentit de la vida humana.

Sembla obvi que una poesia d'aquestes característiques i aquesta solidesa hauria d'ocupar un lloc fonamental en l'àmbit literari i poètic català i peninsular. No obstant això, Torres ha estat un poeta oblidat en aquests àmbits fins fa molt poc temps. Bona part d'aquest oblit és degut a les dificultats per publicar durant les gairebé quatre dècades de dictadura franquista. De fet, el poeta va morir sense veure la seva obra publicada, encara que va deixar instruccions sobre què publicar en cas de poder fer-ho pòstumament. Aquestes indicacions, juntament amb les especificades en la correspondència mantinguda amb el seu bon amic i editor Joan Sales, van ser respectades per aquest en la primera edició catalana de la poesia de Màrius Torres: la apareguda a Mèxic, a Coyoacán, el 1947.

Li devem, doncs, el mèrit de la primera edició a Joan Sales, escriptor i editor català exiliat a Mèxic després de la guerra civil. Sales, juntament amb el grup d'escriptors al voltant de la revista-i grup editorial -Quaderns de l'Exili, va tenir l'ocasió- i la vocació i confiança-de publicar el poemari en un context molt particular: a deu mil quilòmetres de la seva terra i en un context cultural i lingüístic totalment aliè al que envoltava l'obra de Torres. Sales ho va publicar a Mèxic no només com un acte de, diguem, "justícia literària" -ja que el llibre no podria veure la llum a Catalunya a causa de la repressió franquista-, sinó a més com un acte de reivindicació de la llengua catalana perseguida, per aquell temps, en la seva pròpia terra.

Ara, seixanta-tres anys després d'aquesta publicació, Màrius Torres torna a Mèxic. Arran de la commemoració del centenari

del seu naixement, aquest any 2010 ha estat declarat, des de l'àmbit institucional català, l '"Any Màrius Torres". És en aquest marc on cal situar les presentacions, a Mèxic, del volum Poemes (Lleida, Pagès Editors, 2010), una edició en espanyol de gairebé tota l'obra de Torres elaborada per Margarida Prats i traduïda per Alfonso Alegre i Victoria Pradilla. A més de presentar-se en el context de la Fira Internacional del Llibre, el volum serà el centre d'un homenatge a Màrius Torres que tindrà lloc a les instal.lacions de la Càtedra Julio Cortázar (Lerdo de Tejada número 2121, colònia Americana) el dijous 2 de desembre a les 12 del migdia. L'esdeveniment comptarà amb la presència de Xavier Macià, professor de la Universitat de Lleida, i Pere Perelló, poeta català.

La nova presència de l'obra de Màrius Torres a Mèxic -aquesta vegada, afortunadament, en un context del tot diferent al de fa mig segle- forma part d'una sèrie d'activitats que han de contribuir al merescut reconeixement i difusió de la seva obra tant per part del sector institucional com per part de l'àmbit acadèmic, editorial i crític. I no només en la seva Catalunya natal, sinó també aquí, de nou, a Mèxic. Si bé en la seva primera aparició en aquest país l'obra de Torres difícilment podia haver arribat al públic mexicà -ja que va ser una edició reduïda i en català-, en aquesta ocasió el lector autòcton té, per fi, a la seva disposició, pràcticament l'obra completa de Torres traduïda a l'espanyol. El retorn del poeta català a Mèxic és, alhora, simbòlic i literal, ja que aquesta vegada ha vingut per quedar-se sempre que nosaltres, com a lectors, li obrim les portes.

.

Un treball d'Abril Posas:

.



Entrevista a Lolita Bosch
Escriptora, difusora de la lectura i preocupada per la violència que afecta, sobretot, a Mèxic, Lolita Bosch ve a presentar a la FIL un recopilador de literatura catalana, per fer-li un homenatge a les seves arrels.

Publicat a Milenio.com [Mèxic]
Dissabte 27 de noviembre del 2010

Al teu pròleg a “Veus. Antologia de narrativa catalana contemporània”, parles amb molt d'afecte de la llengua catalana. Si també aquesta compilació pot ser un tribut a l'idioma, per què no fer una edició bilingüe?

Crec que no se'ns va ocórrer, per ser-te sincera. Però tampoc té sentit fer una bilingüe, ja que aquests escriptors tenen un mercat ben definit i hi ha moltes edicions de les seves obres. A més, hi ha una edició catalana allà.

Quina funció realitzes amb més freqüència, la d'escriptora o la de promotora de la lectura?

Jo tinc una part de creadora. Faig tantes coses, que de vegades no ho sembla. Tinc un vessant entre acadèmica i escriptora, doncs faig assaig, pròleg, organitzar festivals literaris. Tinc el Col.lectiu fu, en el qual desenvolupem tres coses, principalment: llibres de pensament, reclutaments de voluntaris per a promoció de la lectura i creació de biblioteques on no havia, i un bloc, el tema és la violència. Aquest no ho escric, només ho edito, i tenim col.laboracions d'escriptors i periodistes de tot el món,
http://nuestraaparenterendicion.blogspot.com.

Com a escriptora tinc oportunitat de demanar molts favors, que sí que concedeixen. Gràcies a l'exposició pública podeu utilitzar el teu nom per fer coses. Quan vaig començar a publicar i van començar les entrevistes, les fotos, em vaig adonar que és possible aprofitar per a alguna cosa que valgui la pena.

¿Com va ser el procés de triar als escriptors de Veus?

Jo vaig tornar a Barcelona en una situació rara. Jo vaig viure a Mèxic molts anys i quan vaig tornar a Barcelona em vaig adonar que no coneixia Espanya, però sí els codis i l'idioma. Els textos que vaig recopilar no pots llegir-los si no ets català, i va ser una cosa nova i desconegut per a mi. Vaig començar a llegir amb molta curiositat. I és que a Catalunya hi ha molta tradició lectora i les llibreries petites tenen bons llibres, que promouen de manera constant. Així que vaig visitar aquests llocs i vaig buscar noms frescos, inèdits. Vaig llegir com 110 autors, dels que vaig triar als 41 que integren el llibre, vaig estar llegint durant any i mig, i va ser una experiència fascinant.

Quina és la diferència entre la narrativa catalana i la llatinoamericana?

Una cosa que és molt catalana (i no és que sigui molt experta en el tema. La veritat és que, primer, sé de literatura mexicana, després llatinoamericana i l'últim de l'espanyola) que he trobat és que manegen un surrealisme en la quotidianitat , pel petit, a la barra de pa. És molt evident amb artistes com Dalí. Però en la literatura és una constant. No és com Cortázar, que fa que algú vomiti conills, sinó de una forma més subtil.

Catalunya és una societat molt petita, que s'ha barrejat entre ella durant molts anys, així que som molt iguals. És un lloc on et sents segur.

En editar aquest llibre i el bloc de La nostra aparent rendició, no et vas sentir rara, en anar de la màgia diminuta de la literatura a la crua violència?

Jo sóc bicultural. Entre Mèxic i Catalunya hi ha moltes diferències, no existeix la violència com aquí. Si maten a algú a Barcelona, és notícia durant tres dies. Per desgràcia, a Mèxic és més quotidià ja. Però de totes maneres puc moure'm d'un costat a un altre, entre les dues cultures, encara que el que passa a Mèxic m'afecta molt més que l'espanyol, per a ser sincera.

Veus. Antologia de narrativa catalana contemporània. Autora: Lolita Bosch. Presenta: Ariel González, Eugènia Broggi. Editorial: Anagrama. Diumenge 28 de novembre, 17:30-18:20 hores. Saló Mariano Azuela, planta alta, Expo Guadalajara

.

Una fita històrica

.

El Parlament aprova la Llei de l'occità, aranès a l'Aran
Catalunya esdevé l’únic país de la Unió Europea amb tres idiomes oficials en un mateix territori







Font: Butlletí de la Secretaria de Politica Lingüística
Número 59, dilluns 04 d’octubre del 2010

El 22 de setembre el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de l’occità, aranès a l’Aran. La Llei regula l’ús oficial de la llengua occitana a Catalunya i l’Aran, fet que, en paraules del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, converteix Catalunya “en l’únic país de la Unió Europea amb tres idiomes oficials en un mateix territori”.

La Llei de l’occità, aranès a Catalunya, en compliment d’allò que estableix l’Estatut d’autonomia de Catalunya, garanteix els drets lingüístics generals davant de totes les administracions al territori de l’Aran i de la Generalitat arreu de Catalunya. En l’àmbit institucional, estableix que les administracions i les institucions araneses han d’emprar de manera general l’aranès i que els serveis i els organisme que depenen de la Generalitat a l’Aran han d’utilitzar-lo normalment en les seves relacions administratives i en la difusió d’informació a la ciutadania, sens perjudici del dret dels ciutadans a escollir una altra llengua oficial. Les lleis del Parlament de Catalunya han de ser publicades també en aranès i aquesta versió tindrà caràcter oficial. Proclama també la plena validesa de tota la documentació pública i privada redactada en aranès.

A la resta de Catalunya es reconeix el dret dels occitanoparlants a utilitzar-lo en les relacions escrites amb la Generalitat i a rebre atenció en aquesta llengua en les relacions orals. En l’ensenyament, es regula l’ús de l’aranès com a vehicle d’expressió normal de les activitats docents i administratives dels centres de l’Aran. A Catalunya, s’inclouran en l’ensenyament no universitari continguts sobre la realitat lingüística de l’Aran i la seva relació amb la llengua i la cultura occitanes, mentre que el Govern fomentarà també la incorporació d’estudis filològics de llengua occitana. La futura legislació també regula l’ús de l’aranès en els mitjans de comunicació.

El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, destaca el fet que “l’impacte de la llei ultrapassa de molt el territori de la Val d’Aran: constitueix també una fita clau per a Catalunya, perquè dóna compte de la voluntat de la nació catalana de mantenir i projectar cap al futur la pròpia pluralitat lingüística”.

Més informació:

• Lei der occitan, aranés en aran [PDF, 402,78 KB.]

• El Parlament aprova la Llei de l'occità, aranès a l'Aran, que converteix Catalunya en l'únic país de la UE amb tres idiomes oficials en un mateix territori



.

S.O.S Solidari

.
Desaparició a Xalapa de Enríquez
La ciutat i el món sencer es mobilitzen a la seva recerca

Fòrums de motoristes, d'esportista, de tota mena..., Twitter, Facebook, webs, associacions del món sencer es fan ressò d'aquesta angoixant crida per la desaparició d'aquesta persona.

Rocío Alejandra Ceballos Ochoa, té 28 anys, i és germana del síndic Salomó Ceballos i va desaparèixer des del 15 d'agost a Xalapa, Veracruz, ciutat on vivia.

Aquí treballava com a funcionària de la Judicatura, però, des d'aquest esmentat dia ja no es va presentar a treballar.

Familiars i amics han emprès una campanya per tal de localitzar-la, mentre que el seu germà està a Veracruz per tal de pressionar les autoritats i donar suport a la recerca.

Per a això, els familiars posen a disposició de la població els telèfons 045-464-100-8192 i / o 01 (464) 641-7581 per tal de rebre qualsevol informació que porti a la seva localització.

Si tens familiars o contactes a Veracruz, si us plau comparteix aquesta crida d'auxili. T'agraïm qualsevol informació que es pugui aportar.

Persona desapareguda: Alejandra Rocío CEBALLOS OCHOA
Data desaparició: diumenge 15 agost 2010
Lloc: Xalapa de Enríquez (Estat de Veracruz) - La seva ciutat de residència
Edat: 28 anys
Dades físiques: Ulls color cafè fosc, pell blanca, complexió prima i mesura 1.65 metres.
Telèfon per aportar alguna informació:
Cel lular 044 22 81 81 57 98 (si truques fora de la ciutat de Xalapa recorda marcar 045). 045.464.100.81.92 i / o 01 (464) 641.75.81. ID. 62 * 12 * 49828.
Es publiquen dues fotografies de la desapareguda [Font: publiaciones a internet]


+INFORMACIÓ:

Reporteros Policiacos (dimarts 24 d'agosto 2010)
Correo de Salamanca (dissabte 28 d'Agosto del 2010)
Policiaco Veraz (dissabte 28 d'agosto de 2010)

La premsa a dit que...

Productes catalans amb compromís

.

.

Publicat a elPeriódico.cat

Dimecres, 2 de juny del 2010

J.M.Terricabras

Això ens ve de molt lluny: som un país de fires i mercats, de trobades de feina i de negoci, que no exclouen pas la gresca ni el bon menjar. De fet, moltes fires, molts mercats coincideixen sovint amb les festes majors. Algunes poblacions tenen recintes firals permanents. Fins i tot hi ha algun més solemne palau de fires. És el cas de Girona que, divendres, dissabte i diumenge, acollirà en el seu palau una fira molt singular: s'anomena De Tot Cat i vol promoure els productes i serveis que incorporen la llengua catalana. L'objectiu principal de la fira és conscienciar institucions, empreses i consumidors del valor que representa la implantació de la llengua catalana en l'àmbit quotidià. Per això seran a la festa la majoria de productes que es poden consumir en català i totes aquelles empreses i institucions que s'hi han volgut adherir.

Una de les gràcies d'aquesta fira és que no solament ensenyarà –i vendrà– productes, sinó que també formalitzarà el compromís que prenen tots els participants –i molts ajuntaments i institucions– envers els productes en català. No es tracta d'anar-se omplint la boca amb declaracions i bones paraules, sinó que –segons el text del Compromís de Girona– es vol fer «un pas endavant en la plena normalització de la nostra llengua, que durant tants i tants anys ha estat prohibida, perseguida i maltractada».

La normalització del nostre país no depèn solament de lleis i normes, sinó, en gran part, de nosaltres mateixos. Perquè, només que els adherits a la fira –i els visitants– prenguessin el compromís d'usar productes etiquetats també en català –no cal que sigui exclusivament–, les empreses que encara marginen la nostra llengua dels seus productes s'ho haurien de replantejar.

De fet, la fira vol contribuir a fer que els catalans visquin amb normalitat a casa seva, que també puguin comprar aigua, llet i vi en la seva llengua, tal com ho fa senzillament la resta dels humans. No és demanar molt. És demanar un consum natural i coherent. La fira del compromís de Girona és, certament, la fira de la coherència.

A la premsa és notícia ..

L'actriu catalana Mireia Gubianas triomfa
a Mèxic amb "Gorda"






Publicat a ABC.es i Noticias.com
Dimarts 25 de maig de 2010

Mèxic, 22 abr (EFE) .- En un país preocupat pels alts índexs d'obesitat, que situen a Mèxic en el primer lloc mundial d'aquest mal, l'obra de teatre "Gorda", amb l'actriu catalana Mireia Gubianas, és a punt d'arribar als seus cent representacions al "Manolo Fábregas" de la capital.

"Gorda", adaptació de la peça del dramaturg nord-americà Neil Labute "Fat Pig", té com a protagonista a Helena, una dona que en comptes de plorar la seva grossor decideix riure amb ella.

Helena és interpretada per l'actriu espanyola Mireia Gubianas (Sabadell, 1975), que per tercera vegada encarna el paper de la "Gorda", després de l'èxit que va aconseguir a Espanya i Argentina.

El proper dijous, aquesta peça teatral complirà les cent presentacions a Mèxic.

"L'èxit de l'obra l'hi atribueixo sens dubte el gran elenc que m'acompanya, però sobretot a que aborda exquisidament un tema de caràcter molt actual, que per a ningú és aliè i que es viu en qualsevol societat", va dir avui a Efe en entrevista Mireia Gubianas.

La història parla de Tomi, un professional exitós que s'enamora d'Helena-una dona molt alegre, segura, amb moltíssimes virtuts però un gran "defecte", estar gras-, que se sent incapaç de defensar el seu amor per por al que diu la societat.

En la posada participen més Héctor Suárez Gomis (Tomi), Juan Carlos Barreto (Dani) i Lourdes Reyes (Joana).

"L'obra manté per dues hores un ritme trepidant que genera un voyeurisme al públic, que li dóna la sensació d'estar veient una situació per la mira d'una porta, és a dir, d'estar molt molt a prop d'ella, d'un Tomi, un dani, una Joana i una Helena ", va afirmar Gubianas.

Els dijous després de cada funció, els actors mantenen un diàleg amb el públic que és moderat per un periodista.

Això, segons Gubianas, "és perquè la gent ens comparteixi el que sent, i no es vaig quedar només amb un debat intern, ens interessa saber què despertem en ells".

La posada en escena està dirigida per l'argentí Daniel Veronese i produïda per Morris Gilbert, Federico González Compás, Pau Kompel i Sebastián Blutrach.

"Gorda" va tenir molt d'èxit a Barcelona ia l'Argentina i va aconseguir reunir 250.000 persones en 600 presentacions, segons l'actriu catalana.

L'obra romandrà a Mèxic un parell de mesos més i és possible que sigui muntada en algun altre país de Llatinoamèrica. EFE hl / gt / JD / eat / IBR

A la premsa és notícia ..

El català Pep Duran
exposa la seva obra per primera vegada a Mèxic

Publicat a Noticias.com
Dimecres 19 de maig de 2010

L'escenògraf i artista català Pep Durán s'exposa per primera vegada a Ciutat de Mèxic part de la seva obra a l'exposició "No Escenari", que conté objectes, fotografia, escrits i vestuari que heu utilitzat en els últims dos anys per elaborar les seves produccions escèniques.

"Aquí podran veure un a un els elements que componen tot el que veuen a l'escenari, ia més podran a partir d'ells fer els seus propis guions", va dir avui Pep Duran en entrevista amb Efe.

"Sense Escenari", oberta des d'ahir al Centre Cultural d'Espanya a Mèxic i fins al proper 30 de juny, està composta per esbossos d'escenografies, dibuixos, fragments de maniquís, vestuari, sabates, apunts, fotografies, maletes i telons, entre altres objectes.

Tots aquests són elements que Duran va utilitzar per a les obres de teatre en les que va elaborar l'escenografia i estan exposades de manera cronològica per explicar el procés creatiu i el moment en què els actors estan en escena.

"La idea d'això és que la gent elabori visualment el seu propi procés de creació d'una posada en escena i creu la seva pròpia història i final", va dir l'artista.

La peça central de l'exposició, segons Pep Duran, és "La Suite de Marburg", un fotocollage integrat per 23 fotografies que mostren actors, el seu vestuari, el procés d'elaboració de l'escenografia i el director donant instruccions.

"En petits fragments es representa tota la feina que suposa una posada en escena", va dir Duran [...]

Retalls dels diaris...

Serrat rep l'Ordre del Águila Azteca

Publicat a El País edició impresa
Dimarts 18 maig, 2010

El 1975, Joan Manuel Serrat va fer des de Mèxic unes declaracions que li van costar l'ostracisme i l'exili. Allà, en els mesos en què va viure sense passaport de tornada, va ser acollit amb una generositat que l'artista va evocar ahir, emocionat, quan el president de Mèxic, Felipe Calderón, li va entregar a l'Ambaixada del seu país a Espanya la principal distinció mexicana, l'àguila Azteca. En aquell temps fosc, com va dir Calderón, Mèxic va estar pendent d'Espanya, i Serrat va ser una metàfora de la preocupació mexicana per l'esdevenir de la història de l'oposició a Franco des del final de la Guerra Civil.

Per al cantautor català, "aquella experiència dolorosa de l'exili em va permetre trobar a Mèxic la llar perdut". "Oblidar", va afegir, "seria com oblidar a mi mateix". Segons el músic, els amics que va trobar allà (des Luis Buñuel a Juan Rulfo, Paco Ignacio Taibo i Luis Alcoriza) van ser la prolongació d'una cultura i un país que ja el 1976 va començar a reviure l'esperit que havia interromput la Guerra Civil i que Mèxic havia ajudat a mantenir alerta.

Correspondència rebuda...

NOTES DE LA COMUNUNITAT:

M'agradaría contactar amb catalans que viuen a Xalapa o a l'Estat de Veracruz. El meu nom es José Antonio Roldán, sóc català i estic vivint fa poc a Xalapa de Veracruz.

hipernorm@hotmail.com


Ens fa arribar aquest link:

Casas Tu Mejor Opción
.

Enamorats de Mèxic...

.

La Maria Rosa Ferré
"Hi tinc molts bons amics
que son mes que familia y que
ens estimem com a germans"

Malgrat no fagin gaire soroll són moltissimes les persones que a casa nostra senten un especial apreci per Mèxic, la seva gent i la seva cultura.

Avui obrim un apartat per tal de donar a coneixer -de mica en mica- aquests catalans i catalanes que tan bé i amb tanta sinceritat senten com a seu tot allò que parla de Mèxic.

Dues cultures diferents i semblants. Encisadores i captivadores. Obertes a l'altre. Admirades i també volgudes.

Aquest primer article us parlarà d'una catalana de nom Maria Rosa Ferré. Resident a les boniques terres del Penedès. A la popular ciutat del bon ví i del bon cava: Vilafranca del Penedès.

Es també una persona especial, d'uns ulls i sensibilitat uniques, que a mes a mes fa fotografía i escriu esgarrapant hores d'allà on pot. Publica en una web que es una delicia i que Ella ha batejat "la vinya vermella" fent-se ressò del mon que l'envolta.

Dona emprenedora, la seva vinculació amb Mèxic ve de lluny. Va estat una de les persones que van impulsar l'Associació Catalunya-Mèxic fundada a Barcelona i que va dirigir l'escriptor Avelí Artís-Gener [conegut per Tisner]. Va col·laborar durant els terribles terratremols de Mèxic del 1985 en la localització de persones entre Barcelona i Mèxic mitjançà el consolat. Ha col·laborat en exposicions i llibres. I com no, ha treballat per donar a conèixer encara més el nostre cava a Mèxic.

La Maria Rosa Ferré ens diu "He estat a Méxic unes 26 vegades i estimo la seva gent, la seva gastronomia, el seu paisatge, la seva música, el folklore, la seva diversitat i tot allò que envolta un país tant i tant especial que el fa diferent de tots, sense excepció."

Dona certament molt de gust sentir-la parlar amb el cor a la mà. Mes endavant ens diu: "Be, no hem cansaria de parlar d'un país que vaig visitar l'any 1976 per primer cop i mai hagués cregut que al llarg del temps, seria el meu país d'adopció, la meva segona casa i on hi trobaria una altre família."
Es cert, els mexicans captiven. Només ens arribena als nostres mitjans de comunicació lesnotícies tristes. Mai les bones. I n'hi han moltes, moltes, moltes de bones...

Com seria d'esperar, la boca -en el nostre cas la ploma- diu alló que porta el cor. I a la web que escriu la Maria Rosa Ferré tampoc podia faltar les referencies que parlin de Mèxic. I per això, comptant amb la seva gentilessa, publicarem a la nostra senzilla wueb alguns dels seus treballs. Perque tothom disfruti de la seva bellessa...

MÉXICO, MI MEXICO


De ti olvidarme no quiero
cuantas ilusiones por volverte a ver,
en sueños siempre estoy cerca de ti
te soy fiel desde el dia en que te conocí.
---
Lloro en silencio tu ausencia
pero tengo muy tranquila mi conciencia,
porque se que sobre tu cielo volveré a volar
con la emoción de una paloma mensajera.
---
Quiero volver a escuchar mis rancheras preferidas
como tantas veces tus mariachis me cantaron,
tomarme unos tacos, limón y tequila
y sentirme como siempre parte de tu vida.
---
Quiero abrazar a mi gente querida
donde cada noche las estrellas se visten de fiesta,
oler las jacarandas de mi calle preferida
y así dejará de sangrar mi herida.

Poesia de Maria Rosa Ferré
Publicada a La Vinya Vermella el 22 de febrer del 2010

.

Successos a Mèxic...

.
Assassinen al nord de Mèxic a un empresari català


Publicat a europapress.es
Dijous 25 de març de 2010

Lleida / Madrid(EUROPA PRESS) -- Un empresari d'origen català va morir assassinat a trets a la ciutat de Chihuahua, al nord de Mèxic, enmig d'una escalada de violència que en les últimes hores s'ha cobrat la vida d'unes 16 persones en aquesta regió.

Segons han informat a Europa Press fonts de l'Ambaixada espanyola a Mèxic, la víctima és Joan Sarroca Punsola, nascut el 1954 a la localitat de Vall de Cardós, a Lleida. L'empresari va ser assassinat a trets per tres desconeguts, sense que de moment es coneguin el mòbil de la mort.

Sarroca, que estava casat amb una mexicana i tenia dos fills, residia des de 1982 a Mèxic i serà enterrat a Chihuahua, segons l'Ambaixada.

Segons el 'Diari de Chihuahua', l'empresari era a més el representant dels Comerciants del Centre per al projecte de Mobilitat Urbana a aquesta ciutat. Les autoritats judicials mexicanes ja han iniciat una investigació.

Fonts pròximes a la família de Sarroca informat a Europa Press que la víctima era informàtic - segons l'Ambaixada ara es dedicava a la gestió d'aparcaments - i tenia un germà a Barcelona, que ja estaria de camí a Mèxic.

Segons aquesta font, l'última vegada que l'empresari va estar a Catalunya va ser per un assumpte familiar fa dos mesos.

Intercanvi escolar...

.

Benvinguts!

Xalapa rep alumnes de l'escola Octavio Paz de Barcelona

.

.

.

Un grup d'alumnes de 5è i 6è de l'esmentat centre docent: Ivan, Mireia, David, Wall, Neall, Raquel, Laia, Lídia, Micaela, Ronald, Mònica i Paula viatgen a la nostra encantadora ciutat. Van acompanyats de la directora Anna Sena i els mestres Elías Vera i Àngels Carracedo.

.

Coneixeran de prop les cultures mexicanes de les que tant han sentit a parlar allà a Barcelona. Els desitgem una feliç estada entre nosaltres, i reproduirem aquest article de la premsa local:

.

.
"L'escola Primària Pràctica Annexa rep la delegació catalana.

.

Publicat al Diario de Xalapa
Diumenge 28 de febrero de 2010

Mariel Ocampo. Xalapa, Veracruz .- Com a part de les activitats corresponents a la Xarxa d'Escoles Associades a la UNESCO, l'Escola Primària "Pràctica Annexa a la Normal Veracruzana" manté des de fa més d'una dècada un intercanvi cultural amb el Col.legi d'Educació Inicial Primària ( CEIP) "Octavio Paz" amb seu a Barcelona, Espanya, institució multicultural que reuneix a alumnes d'una vintena de nacionalitats d'Europa de l'est, nord d'Àfrica, Sud-amèrica i Àsia. Aquest intercanvi propícia visites recíproques entre alumnes pertanyents a aquests planters educatius de Xalapa i Barcelona, respectivament.

.

Del 19 al 28 del mes d'abril de 2009, un grup de 15 alumnes i cinc mestres de la "Pràctica Annexa" van viatjar a Barcelona, com s'ha fet tradicionalment durant els últims dos lustres.

.

En una entrevista amb el director de la "Pràctica Annexa", el mestre Marco Aurelio Martínez Sánchez va comentar que van arribar el dia d'ahir a la nostra ciutat 12 alumnes i tres professors catalans, els quals formaran part d'un nodrit programa creat especialment per a ells, que culminarà amb un gran fandango el 6 de març pròxim.

.

"El suport del governador de Veracruz, Fidel Herrera, i del secretari d'Educació estatal, Víctor Arredondo, ha estat important per enfortir els llaços de convivència entre els alumnes participants d'aquest intercanvi. El rector de la Universitat Veracruzana, Raúl Arias Lovillo, també ha motivat i col.laborat en aquest vincle cultural que permet un interessant acostament entre estudiants de les dues entitats educatives ", va detallar el mestre.

.

Algunes de les activitats programades per a aquesta setmana van ser pensades específicament per nodrir del coneixement de la nostra regió als petits catalans, com va comentar el professor Martínez Sánchez: "A partir d'aquesta trobada cultural s'espera que els visitants reconeguin a primerenca edat la diversitat cultural, geogràfica, històrica i social de la comunitat mexicana i en especial de la veracruzana, destacada per la seva hospitalitat ".

.

Com a part de l'itinerari es troben per al dilluns al matí un recorregut pel campus de l'Escola Primària "Pràctica Annexa a la Normal Veracruzana", en horari vespertí els nens catalans tindran l'oportunitat de conèixer, de manera divertida i esgarrifosa, les llegendes tradicionals de la regió, de la mà del reconegut cuentero cordovès Iván Zepeda Valdez.

.

Dimarts, els petits visitaran la zona arqueològica El Tajín i faran un recorregut guiat per les àrees temàtiques del parc Takilhsukut. Posteriorment es traslladaran a Quiahuixtlan, on tindran un altre apropament amb les cultures mil.lenàries de la nostra regió.

.

Ja de tornada a la nostra ciutat, dimecres recorreran el centre històric a bord d'un tramvia que els mostrarà dades importants sobre la història de Xalapa. A la tarda coneixeran el Museu d'Antropologia, on els seran mostrats alguns dels tresors arqueològics de Mèxic.

.

Com a part de les activitats pròpies d'aquest parell d'escoles, totes dues pertanyents a la UNESCO, no podia falta un recorregut per la zona de Los Tuxtlas, començant per Nanciyaga, el Salt de Eyipantla, per concloure en Tlacotalpan, patrimoni de la humanitat.

.

A tall de cloenda, el divendres 5 de març hi haurà una convivència amb música en directe al matí ia la tarda es durà a terme un fandango amb la participació de pares de família, mestres i l'agrupació Soneritos, conformada per alumnes del planter amfitrió . Tots dos esdeveniments es realitzaran a l'esplanada d'aquesta institució Annexa a la Benemèrita Escola Normal Veracruzana.

.

Altres activitats a desenvolupar de demà al 5 de març a la mateixa institució seran una exposició de fotografia anomenada Deu anys d'intercanvi cultural Xalapa-Barcelona, mostra gastronòmica i cicle de cinema català.

.

Els alumnes xalapeños que participen en aquest intercanvi són: Linneth Paredes Zitácuaro, Montserrat Còrdova Moctezuma, Teresa Silva Miranda, Mario Martínez Ochoa, Alfredo Chavarría Martínez, Alexa Zamora Lagunes, Xchell Celeste Cruz González, Paola Ramírez Castelán, Alejandra Argüello Caramon, Mildred Téllez Ruiz , Eduardo Marini Petrilli, Alfredo Ramírez Hernández, Tania Morales Teyssier, Daniela Lozada González i Daniela Viñas Portilla."

.

Retall de premsa...

Catalunya s'acosta a Mérida

Exposen el paisatge i el menjar d'aquesta autonomia espanyola

Yucatan.com.mx

Yucatan a la Mano.com
Publicat el dilluns 11 de gener de 2010

Que els yucateco coneguin una mica més de Catalunya és l'objectiu de les II Jornades de Cultura Catalana que a partir de demà portarà al cap al Casal Català.

L'esdeveniment s'inaugurarà a les 9 p.m. amb l'exposició de cartells "La festa d'un poble: Olot (Girona)", que van ser donats per l'ajuntament d'aquesta ciutat. Les imatges capturen moments de les desfilades de gegants i capgrossos que atreuen a turistes de tot el món. Estarà oberta fins el dilluns 18.

Del dissabte 16 -a les 8 pm- al divendres 22 a Habemus Galeria es presentarà la col·lecció "Paisatges de Catalunya" que consta de quadres de xocolata elaborats per Jordi Ferrer i Salgueda, integrant d'una família amb 100 anys de tradició pastissera a la Pastisseria Ferrer, al centre d'Olot i referència obligada per al visitant per les seves delícies.

Jordi ha guanyat diversos premis mundials, el més recent per elaborar una xocolata amb la forma de l'estadi Nou Camp de Barcelona. Les figures que portarà a Mèrida plasmen paisatges de la geografia catalana.

"Obres d'art efímer"

Josep Ligorred Perramon, president de Casal Català Península de Yucatán, convida al públic en general a apreciar aquestes creacions, algunes de les quals s'elaboraran al local de l'associació. "Són veritables obres d'art, art efímer amb el qual (Jordi) li ha donat la volta al món. Les seves obres han arribat fins i tot a Nova York ".

Durant la seva permanència a Mérida el xef impartirà un curs de pastisseria catalana a forners i rebosters de la regió. Els participants aprendran a realitzar, per exemple, "pa de pessic (pan de pellizco)", molt apreciat pel seu sabor, a base d'ametlles i pinyons.

També s'elaboraran panellets, un dolç tradicional de la festa de Tots Sants. "És com el pa de morts que s'elabora a Mèxic en el Dia dels Difunts", explica Josep.

I també es mostrarà la manera d'elaboració dels coques de Sant Joan, semblant a un pastís i decorat amb fruita cristal·litzada.

Josep Ligorred precisa que el curs de pastisseria és l'únic esdeveniment que no estarà obert al públic en general, sinó només a integrants del gremi forner. El taller es oferirà a la Panificadora Montejo.

A més, en el marc de les Jornades de Cultura Catalana es farà la tradicional paella de Germanor, en la qual totes les persones que ho desitgin podran gaudir dels sabors de la gastronomia catalana.

Es servirà durant un dinar que començarà a les 2 de la tarda, es convida a portar la seva pròpia ampolla de vi.

La quota de recuperació és de $ 150 per persona. Se suggereix reservar lloc al telèfon 925-11-55 .- Jorge Iván Canul Ek

En context

Casal Català - Jornades

Josep Ligorred Perramon indica que a l'Estat viuen 60 persones nascudes a Catalunya.

Acceptació

Davant la bona resposta a les primeres jornades, es va decidir efectuar una altra vegada. En la primera es va convidar a participar a mestres i alumnes de les universitats de Tarragona i Barcelona.

Seu Casal Català, número 187 del carrer 14 entre 23 i 25, García Giner. Habemus Galeria, 101-E del carrer 11 entre 20 i 22, Mèxic Nord.

Important reconeixement...

Les Autoritats culturals de Mèxic feliciten a Ramon Xirau per Premi Octavio Paz

Publicat a el Pueblo en línia
Dimarts 26 novembre 2009

Les Autoritats culturals de Mèxic van felicitar el dia 25 a l'escriptor mexicà d'origen català Ramon Xirau per haver obtingut el IX Premi Internacional Octavio Paz de Poesia i Assaig.

En un comunicat, el Consell Nacional per a la Cultura i les Arts (CONACULTA) mexicà va informar avui que el guardó reconeix la trajectòria d'un autor consagrat a l'ofici del pensament i de l'escriptura.

El Premi de Poesia i Assaig Octavio Paz s'atorga des de 1988 a una figura rellevant de les lletres en català, castellà i portuguès. El reconeixement, conferit per la Fundació Amics de Octavio Paz, està dotat amb 100.000 dòlars i és considerat un dels més importants de la llengua espanyola.

El CONACULTA va assenyalar que el jurat va estar integrat pel poeta Pere Gimferrer, guanyador de l'edició anterior, l'escriptor Adolfo Castañón i els poetes Malva Flores, Sergio Mondragón i Enrico Santi.

Ramon Xirau va arribar exiliat a Mèxic el 1939, tres anys després va ingressar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), on va obtenir el mestratge i el doctorat en Filosofia.

Des de 1973 és membre del Colegio Nacional de Mèxic, així com a investigador emèrit de la UNAM i membre de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua. Entre les seves obres figuren "Durada i existències", "Sentit de la presència", "El pèndol i les espiral", "Paraula i silenci" i "Mite i Poesia".


+INFORMACIÓ:
Cataluña desde los trópicos. Las letras catalanas del exilio en México. Ramon Xirau. [Clik aquí]
Ramón Xirau (Catalunya, 1924) [Clik aquí]

Segons la premsa local...

Xalapa

Protestes marquen la desfilada Xalapa, Veracruz .

Publicat al "Diario de Xalapa"

Dissabte 21 de novembre de 2009.

Autor: Raymundo León.

Desfilada de la Revolució Mexicana a Xalapa
Divendres 20 de novembre de 2009. Vídeo de "NoticiasAVC"

L'absència de les escoles secundàries, una protesta per l'augment al passatge del servei urbà i una altra més d'estudiants normalistes va caracteritzar la desfilada commemoratiu del nonagésimo novè aniversari de l'inici de la Revolució Mexicana.

La desfilada, en què varen participar 6.366 persones, va estar presidit pel governador Fidel Herrera Beltrán i funcionaris del gabinet estatal, que van ser testimonis de l'algaravia estudiantil, dels "quadres d'època", de l'abundància en música, confetti i serpentines multicolors així com de les acrobàcies dels grups extraescolars participants.

De 10 a 12 hores, els presents sobre el carrer Juan de la Luz Enríquez d'aquesta capital van ser testimonis del pas de 5 .091 joves de batxillerat i 1.275 integrants de grups extraescolars, a més de diversos vehicles d'Autotransport.

La descoberta de l'Institut Veracruzana de l'Esport amb diverses atractives joves al capdavant va donar inici al festeig revolucionari. Els qui van aconseguir infinitat d'aplaudiments van ser els atletes de la tercera edat i els de capacitats diferents, els quals orgullosos mostrar la seva múltiples medalles a l'executiu estatal.

Com sempre, la desfilada va ser una oportunitat perquè les jovenetes de les diferents institucions educatives participants lluïssin les seves minifaldilles i els seus gràcils moviments acompanyats de panderetes i llistons.

Les noies es mostraven encantades en ser admirades i multifotografiadas pels reporters gràfics dels diferents mitjans de comunicació. Aquest va ser el motiu pel qual algunes van perdre el pas de les seves companyes.

Els joves d'advertir bé condicionats pels xiulets. A l'escoltar una xiulad, saludaven o es reunien per fer un cercle primer, després un grup compacte i després aixecar a diversos dels seus companys per fer piràmides humanes que van ser molt aplaudides pels presents.

La desfilada també fuie l'ocasió ideal perquè els familiars dels participants poguessin prendre la "fotografia del record" o els vídeos que després seran vistos en família una i altra vegada. Fins i tot davant d'una juvenil piràmide humana una senyora va cridar emocionada: "el de fins a dalt és el meu fill ...!".

Un moment ple de sonoritat de la desfilada commemoratiu de la Revolució Mexicana va ser quan els integrants de la banda "Panteres" de l'Cobaev 35 es van reunir davant del governador Fidel Herrera i van tocar una moguda melodia davant la qual cosa el mandatari estatal els va premiar amb un somriure i aplaudiments . Hi va haver novetats com la participació dels tele-batxillerats d'Tonayán i de la colònia Guadalupe Victoria a San Andrés Tlalnehuayocan. També es va fer present una universitat particular com l'Hernán Cortés i l'Institut d'Educació Superior.

La desfilada del nonagésimo novè aniversari de l'inici de la Revolució Mexicana va ser nodrit i ple de colors i música. No van faltar els joves vestits a la manera de l'època i tampoc les gimnastes, ni els samberos, ni els joves que van fer piruetes amb els seus companys.

No van faltar també dues protestes. Una, d'estudiants que amb cartells i des de la Plaça Lerdo exigien la reducció del preu del passatge del servei d'autobussos urbà. Els joves van cridar ràpidament l'atenció de tots i van amenaçar amb realitzar diverses accions, que no van especificar, en cas de no haver resposta positiva a les seves peticions. Una altra manifestació va ser la dels estudiants de quatre escoles normals públiques a l'Estat. El seu pas per la llotja i davant del mandatari estatal va ser silenciós, però van detenir la seva marxa per diversos minuts per cridar tots junts i diverses vegades: "les normals unides mai seran vençudes". Després van continuar el seu pas per col.locar-se posteriorment en les escalinates de la Catedral de Xalapa. No van faltar a la desfilada les acrobàcies de genets i cavalls de la Secretaria de Seguretat Pública, que va ser una de les coses més admirades.

Altres elements de la mateixa secretaria desfilar amb diversos gossos entrenats que van fer una demostració d'alguna cosa del que saben fer per al combat efectiu de la delinqüència.

Present va estar també el Heroic Cos de Bombers de Xalapa i el Pentatló Esportiu militaritzat Universitari, AC, que també es van lluir fent piruetes i tota mena d'exercicis.

Va ser una desfilada que va recordar que fa 99 anys, el 1910, es va iniciar la lluita per canviar la situació política, econòmica i social imperant en el país i que anava en contra de la majoria de la població.

.