El 150è aniversari del naixement del president Macià i la capitalitat mediterrània de Barcelona seran els eixos centrals de l’acte
El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya celebraran conjuntament per sisè any consecutiu la Diada Nacional de Catalunya amb un acte institucional al Parc de la Ciutadella. L’acte es desenvoluparà a la Plaça de la Cascada a les 11.30 hores, en un escenari disposat per a l’ocasió. Enguany, per primer cop es posarà a disposició dels ciutadans unes 2.000 cadires perquè puguin seguir l’acte amb més comoditat.
Els eixos centrals d’aquesta edició seran el 150è aniversari del naixement del president Francesc Macià i l’espai mediterrani, amb motiu de la designació de Barcelona com a seu de la Unió per a la Mediterrània.
L’acte institucional al Parc de la Ciutadella l’encapçalaran el president de la Generalitat, José Montilla, i el president del Parlament, Ernest Benach. Prèviament, a les 9.00 hores, el Govern realitzarà la tradicional ofrena floral davant el monument de Rafael Casanova (c. Ali Bey de Barcelona). L’encapçalarà el president de la Generalitat, José Montilla, acompanyat de la resta de membres de l’Executiu.
A les 10.00 hores, el president, acompanyat d’altres membres del Govern, farà una ofrena floral a la tomba de Rafael Casanova, a Sant Boi de Llobregat.
La celebració de la Diada culminarà amb el lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat al col·lectiu de Bombers de la Generalitat per la vocació, dedicació i generositat personal del Cos, i al poble mexicà per la valentia i fraternitat en l’acolliment de l’exili republicà.
L’acte a la Ciutadella
La celebració institucional al Parc de la Ciutadella compta amb la direcció artística de Joan Ollé i amb la conducció de l’actriu Montserrat Carulla. Ollé ha dissenyat un programa amb la lectura de poemes i textos d’autors catalans que hagin evocat en els seus escrits diferents territoris de la Mediterrània. Aquestes lectures s’intercalaran amb cançons amb la mateixa inspiració Mediterrània interpretades per una selecció de cantants i músics de referència.
Així, Rosa Novell recitarà la versió catalana de Carles Riba de “Viatge d’Ítaca”, de K. P. Kavafis; i l’orquestra Àrab de Barcelona i la cantant israeliana Noa interpretaran el “Cant dels Ocells”, de Pau Casals. Noa, acompanyada a la guitarra per Gil Dor, interpretarà també la versió catalana de Joan Ollé de “Beatiful that way”, de Nicola Piovani, entre altres.
A banda d’aquest element mediterrani, l’acte de la Diada retrà homenatge també a diferents creadors dels territoris de parla catalana: Carles Riba i Isaac Albéniz, amb motiu del 50è aniversari de la mort del primer i del centenari de la mort del segon; Salvador Espriu, de qui l’any vinent es commemora el 25è aniversari de la seva mort; Baltasar Porcel, que va morir l’1 de juliol; i Joan Margarit, Premi Nacional de Literatura de la Generalitat 2008 i Premio Nacional de Poesía del Ministerio de Cultura 2008, que participarà en la celebració.
En aquest sentit, Montserrat Carulla donarà veu a “Per a una suite Algueresa”, de Salvador Espriu; Enric Majó llegirà un fragment de “El Llibre, el Cel i la Terra”, de Baltasar Porcel; Joan Ollé donarà veu a un fragment de “Coral romput”, de Vicent Andrés Estellés i Joan Margarit recitarà un poema seu inèdit que porta per títol “Meditació de Vila Joana”. Així mateix, Albert Guinovart i la coreògrafa i ballarina, Rosa Muñoz, interpretaran “Catalunya”, d’Isaac Albéniz; Silvia Pérez Cruz, acompanyada a la guitarra de Raúl Fernández, interpretarà “Corrades d’Exili”, amb paraules de Joan Oliver (Pere Quart) i música de Lluís Llach; Peret i el seu quadre de rumbers interpretaran “El Mig Amic”. I el coreògraf i ballarí Cesc Gelabert i la Cobla de Sant Jordi-Ciutat de Barcelona interpretaran la sardana “Enyor” de Lamote de Grignon.
Com ja és tradicional, es farà el lliurament de la senyera al president de la Generalitat. Enguany, la bandera escollida és la de Vilanova i la Geltrú, vila nadiua del president Macià, en commemoració del 150è aniversari del seu naixement. L’alcalde de la localitat, Joan Ignasi Elena, lliurarà la senyera del seu municipi als dos presidents.
L’any passat, l’ajuntament que va hissar la senyera va ser el de Ripoll, en commemoració del mil·lenari de l’Abat Oliba, mentre que el 2007 va ser Lleida i el 2006 Miravet, municipi que va acollir el 12 de novembre de 2004 la trobada de les principals forces polítiques catalanes per a impulsar el nou Estatut. L’any anterior, el 2005, el municipi encarregat de lliurar la senyera va ser Sant Boi de Llobregat, coincidint amb el trentè aniversari de la primera Diada popular després de la Dictadura, que es va celebrar en aquesta localitat. El 2004 es va hissar la bandera d’Organyà, que celebrava els vuit-cents anys de les seves Homilies.
També s’homenatjarà totes aquelles persones que van ser víctimes de la guerra civil i als quals la Llei de la Memòria Històrica aprovada enguany ha volgut restituir la seva dignitat.
L’acte començarà amb una versió de “La dansa de l’Àliga” de la Patum de Berga, i es clourà amb la interpretació del l’Himne Nacional de Catalunya “Els Segadors” que serà interpretat pel Cor de la Cambra del Palau de la Música i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.
Com en d’altres edicions, la Generalitat compta amb la col·laboració desinteressada dels artistes que han acceptat la invitació a participar-hi, així com la de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Així mateix, l’artista Albert Ràfols-Casamada ha cedit els drets de la seva obra “Jardí de nit”, un acrílic sobre tela creat l’any 2003, com a imatge institucional de la Diada Nacional de Catalunya.
La Ciutadella, escenari central de la Diada. [Imatges de la Diada de 2007]
Celebracions arreu de Catalunya i a l’exterior
La participació del Govern en la Diada serà molt intensa arreu de Catalunya, i les delegacions territorials se sumaran a la celebració amb diversos actes de caire cívic. Fora del país, les activitats organitzades tant per les delegacions del Govern com per les Comunitats Catalanes de l’Exterior faran que l’Onze de Setembre es visqui a molts indrets del món. La celebració de la Diada arreu de Catalunya respon a la voluntat del Govern de la Generalitat de descentralitzar la commemoració d’una data tan assenyalada i amb tanta significació per als catalans.
A Tarragona, com ja és habitual, la Delegació celebra un acte conjunt amb un ajuntament de la demarcació, que enguany és el de Montblanc. L’acte té lloc dijous 10 de setembre, a les 19 hores, a l’Antic Hospital de Santa Magdalena de Montblanc. Aquest és el sisè any consecutiu que la Generalitat organitza un acte central al Camp de Tarragona per commemorar l’Onze de Setembre. El primer any va ser a Tarragona, el segon al Vendrell, el tercer a Cambrils, el quart a Valls i l’any passat a Falset.
El dia 11 de setembre, a les 10 hores, el delegat Sabaté participarà en l’ofrena floral amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya que tindrà lloc al monument de Rafael de Casanova de Tarragona. A les 11.30 hores, el delegat participarà en l’ofrena floral en memòria de l’expresident xilè Salvador Allende, davant del seu bust, situat als Jardins del Camp de Mart de Tarragona.
A Girona, l’acte commemoratiu tindrà lloc el 10 de setembre a les 20 hores, al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Aquest any estarà presidit pel conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, acompanyat del delegat del Govern, Jordi Martinoy, i comptarà amb l’assistència de la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila. La celebració es clourà amb l’actuació de l’Escola de Música del Gironès, que aquest any celebra el vintè aniversari.
El mateix dia 11 de setembre, el delegat Martinoy i diversos directors territorials dels departaments a Girona participaran en l’ofrena floral a la tomba del President Irla, a Sant Feliu de Guíxols. L’acte es durà a terme a les 10 del matí i servirà per recordar la figura de qui va ser president de la Generalitat des de 1940 fins el 1954. A l’acte hi assistirà l’alcalde de la població, Pere Albó. Posteriorment, a les 12 del migdia, la la Generalitat farà a Sant Hilari Sacalm, conjuntament amb l’alcalde del municipi, Joan Garriga, una ofrena al monument dedicat al general Josep Moragues.
A Lleida, la consellera de Justícia, Montserrat Tura, presidirà l’acte institucional que se celebrarà a l’edifici del Roser el 10 de setembre a les 19.00 hores. Durant la celebració es farà una ofrena floral en memòria als lleidatans i lleidatanes defensors
de les llibertats de Catalunya.
A les Terres de l’Ebre, també el dijous 10 de setembre, la Diada es celebrarà amb un acte institucional que tindrà com a protagonista la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb motiu de la implantació definitiva d’aquest centre a les comarques ebrenques: el proper mes d’octubre s’inicia la construcció del nou Campus de l’Ebre a Remolins (Tortosa). L’acte tindrà lloc als Reials Col·legis de Tortosa.
Finalment, el Govern, mitjançant la seva delegació, organitzarà a Madrid el tradicional acte commemoratiu de la Diada Nacional de Catalunya. El president José Montilla oferirà una recepció dilluns, 14 de setembre, a la Residencia de Estudiantes, a la qual han estat convidades personalitats del món polític, econòmic i cultural de la capital. L’acompanyarà el delegat del Govern a Madrid, José Cuervo.
Fora de Catalunya, la Diada es celebrarà amb actes a Alemanya, França, l’Alguer, Escòcia i els Estats Units, entre d’altres.
Missatge institucional del president de la Generalitat
El president Montilla dirigirà a la ciutadania, dijous 10 de setembre, un missatge institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, que serà emès a partir de les vuit del vespre.
Lliurament de les Medalles d’Or de la Generalitat de Catalunya
El mateix divendres 11 de setembre, el president Montilla atorgarà la Medalla d'Or de la Generalitat al Cos de Bombers de la Generalitat i al poble de Mèxic, com a mostra del reconeixement i l’agraïment de les institucions catalanes per les seves extraordinàries aportacions al país. L’acte comptarà també amb la presència del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i del conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura.
La Medalla d’Or de la Generalitat és la màxima distinció que atorga el Govern, i expressa el reconeixement del Govern de la Generalitat envers aquelles persones que han prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. Des que es va crear, el 1978, s’ha atorgat a 50 personalitats i a cinc entitats. Els darrers premiats han estat Antoni Gutiérrez Díaz el 2006, els expresidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall el 2207, i el metge Moisès Broggi i l’actriu Montserrat Carulla, l’any passat.
Durant l’acte, que se celebrarà a les 18 hores al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, l’historiador mexicà José María Muria farà una glossa del poble mexicà i l’alpinista Òscar Cadiach llegirà la del cos de Bombers. A continuació, un representant de cada col·lectiu premiat dirigirà unes paraules al públic i el president Montilla clourà l’acte.
Recepció oficial al Parlament de Catalunya
Dijous a les 19 hores, el president de la Generalitat, José Montilla, així com altres membres del Govern, assistiran a l’acte institucional organitzat pel Parlament de Catalunya amb motiu del 150 aniversari del naixement del president Macià. Hi intervindran els expresidents Pasqual Maragall i Jordi Pujol; el president Montilla i el president del Parlament, Ernest Benach. L’acte tindrà lloc a l’auditori del Parlament.
Jornada de portes obertes al palau de la Generalitat i al Parlament
Amb motiu de la celebració de la festa nacional de Catalunya, hi haurà jornada de portes obertes al Palau de la Generalitat i al Parlament. La seu parlamentària restarà oberta de les 10 del matí fins a les 19 hores del vespre, mentre que la seu del Govern ho farà de les 10 del matí fins a les 16 hores de la tarda.
Crida a la participació ciutadana
Tant el Govern com el Parlament han fet una crida unànime a la participació de la ciutadania en la celebració d’aquest Onze de Setembre. Des d’ambdues institucions s’ha volgut recordar que els actes de la Diada són un bon moment per expressar la unitat política i social del poble català al voltant dels reptes futurs.
En aquest sentit, i com és habitual, el president ha fet arribar una carta als alcaldes i alcaldesses del país per mitjà de la qual els demana fer dels actes institucionals de la Diada de l’Onze de Setembre uns actes de civisme i participació.
Font: Sala de Premsa de la Generalitat de Catalunya
Per defensar les seves institucions, les seves tradicions, i els seus valors culturals i nacionals. Un poble que oblida la seva història, no té futur.
Enguany també celebrem el cent cinquantè aniversari del naixement del President Macià, a qui aquest mateix vespre hem dedicat un homenatge al Parlament.
El President Macià, el primer president de Catalunya elegit democràticament, sempre ha estat i és encara un referent de noblesa i patriotisme per al nostre poble. Un poble que no honora els seus líders morals i cívics no té anima.
La voluntat d'autogovern de Catalunya ha estat, al llarg de la història, un dels trets singulars de la nostra nació. Un poble que no és fidel a les seves institucions, no té horitzó.
L'Onze de setembre és també un bon moment per expressar de manera més festiva o més reivindicativa, però sempre amb esperit cívic i pacífic, els nostres sentiments, els nostres anhels i la nostra ambició nacional.
Recordo que, ara fa un any, parlàvem que Catalunya vivia uns moments delicats, que caldria saber afrontar amb realisme, de forma serena i seriosa alhora. Anant de cara als problemes, afrontant la crisi econòmica, sense amagar-la ni magnificar-la: fent un diagnòstic realista de la situació i comprometent-nos a remar tots en la mateixa direcció.
Vaig parlar de sacrificis que, efectivament, hem hagut de fer i haurem de seguir fent encara, tots plegats, durant un temps.
També estem manifestant la nostra capacitat de solidaritat interior: cap a les famílies, entre veïns, poble a poble, arreu de Catalunya. La solidaritat és un altre dels valors que sempre ha caracteritzat la nostra gent.
No vol dir, això, que no hi hagi el risc que el clima social se'n ressenti. Però la societat catalana està demostrant la seva fortalesa de manera admirable. No estem al final del túnel, però intuïm la claror de la llum. Cal perseverar.
Vaig defensar en aquell moment i en multitud de fòrums, la justícia, necessitat i urgència, de la reivindicació plantejada per les institucions catalanes de canviar, també, un model injust que ens permetés d'obtenir més recursos.
Recursos necessaris per atendre, sobretot, les nostres necessitats socials, en educació, en salut, en seguretat, en infraestructures, en polítiques socials.
Vaig dir llavors que només acceptaria un acord si era just i bo per Catalunya, que calia negociar incansablement, sense dramatismes innecessaris. Però essent exigents en allò que considerem irrenunciable i alhora flexibles quan calgués i fos possible arribar a l'acord.
Després de molts mesos, el juliol passat vam tancar aquest acord. Un molt bon acord per Catalunya, que compleix i honora l'Estatut.
I, sento dir-ho, els temps que venen seran més difícils si persisteixen o ens dominen actituds negatives, injustificadament pessimistes. Individualment i col.lectivament hem de ser capaços d'expressar una voluntat decidida de superació.
Catalunya és un país mil.lenari que, al llarg dels segles, ha hagut de fer front a situacions difícils. En començar aquest missatge feia referència a la necessitat dels pobles de recordar la seva història i honorar el seu passat...
El futur del país també depèn del que cadascú faci en la seva vida quotidiana. Construir Catalunya, dotar-la d'horitzó i de futur, és una tasca col.lectiva, però també individual. No hi ha nació sense ciutadans compromesos en els afers públics.
Estic segur que la societat catalana, avui, vol que resolguem els problemes que tenim plantejats, i no pas que n'inventem de nous. Catalunya no vol ni pot ser el país del pessimisme.
Crec que interpreto el sentiment majoritari del nostre poble si afirmo que, el que se'ns demana, és que posem tota la nostra intel.ligència, la nostra força política i la capacitat de treball a superar el principal problema que avui tenim, que és la crisi.
I que ho fem amb responsabilitat en les actuacions, austeritat en les despeses, rigor i eficiència en la gestió. I ambició en els projectes de futur. Sabent distingir el que és realment urgent, rellevant i necessari, del que pot esperar un moment millor. L'horitzó nacional de Catalunya, avui, té una primera exigència: sortir de la crisi econòmica.
Indubtablement vindran altres reptes i altres situacions difícils. Estem i estarem preparats per fer-hi front quan calgui i sigui necessari. El compliment íntegre de l'Estatut toparà amb resistències i incomprensions. Però res impedirà que convertim en fets, la nostra voluntat d'autogovern.
Cada dia, tinc noves raons per refermar la meva confiança en la capacitat de la societat catalana per fer front a l'adversitat. Per això afirmo el meu convenciment que amb el compromís de tots, i amb la fermesa de les nostres institucions, Catalunya sabrà anar endavant.
Moltes gràcies, feliç Diada i... Visca Catalunya!
No hay comentarios:
Publicar un comentario