Ressons dels diaris...

Dos espanyols es disputen els fills amb els avis mexicans

La cunyada d'Alfredo Márquez es va dur a la seva filla mentre la mare agonitzava

Rafael Uriol ha trobat el seu fill en un centre d'acollida a Mèxic

JOAQUIM IBARZ Mèxic 18/11/2009 Actualitzada a les 01:28 h Successos

L'Almeria Alfredo Márquez i el barceloní Rafael Uriol són protagonistes d'una doble història de dolor, amor i impotència. Els dos han patit la mort per malaltia de la seva dona mexicana i els dos volen recuperar els seus fills, segrestats pels familiars mexicans de les seves dones. Alfredo vol rescatar la seva filla Ximena, que ara té tres anys, raptada per la seva tia a Sant Joan Despí mentre la seva mare era a la fase final de la seva lluita contra la leucèmia a l'hospital Clínic de Barcelona. Rafael pretén tornar al seu poble, Riells i Viabrea, amb el seu fill Pau, de quatre anys, segrestat per la seva sogra mexicana després de la mort de la seva esposa Clàudia en una població propera a aquesta capital.

Alfredo i Rafael s'enfronten a un embull d'embolics legals i corrupcions que propicia un sistema jurídic podrit. Aquests dos pares van interposar denúncia davant els Mossos d'Esquadra: Alfredo a Sant Feliu i Rafael a Sant Celoni, per la retenció il legal dels seus fills per les seves sogres mexicans. Alfredo Márquez viu un infern. No ha tornat a veure la seva filla des que a primers de gener va ser segrestada a Barcelona. Cristina Cavazos, germana de la seva dona, es va portar a la nena amb enganys a Mèxic sense autorització d'Alfredo ni de la seva dona, Migdalia, que va morir a Barcelona el 30 de gener. El rapte de la seva filla va accelerar el fatal desenllaç. La víctima no va arribar a assabentar-se que els seus pares havien presentat a Mèxic una demanda per treure la pàtria potestat de la seva filla.

Enginyer tècnic agrícola, Márquez, de 35 anys, comenta a La Vanguardia que des del 6 de març es troba en Torreón (Coahuila, Mèxic) per recuperar Ximena. Ha estat amenaçat pels parents de la seva dona perquè deixi el cas, per el que canvia de domicili amb freqüència. Márquez es desespera al topar amb una burocràcia corrupta que facilita que els expedients es perdin dues vegades, que un jutge incompetent concedeixi la custòdia provisional de Ximena als avis, que es qüestioni la pàtria potestat de la seva filla i que experts cal · lígrafs determinin que la seva signatura no és la seva signatura.

"La família de la meva dona va pretendre despullar de la pàtria potestat de Ximena", assenyala Márquez. Els sogres al.legar que els pares havien abandonat la menor. Sense tenir competències, un jutge de Matamoros, amb el qual la família de la seva dona mantenia una amistat interessada, va concedir la custòdia provisional de Ximena als seus avis. Van donar domicilis falsos per que Márquez no pogués localitzar-los.

Gràcies a l'actuació del cònsol d'Espanya a Torreón, Carlos González, i del cònsol general a Monterrey, Francisco Aguilera, es va forçar al jutge de Matamoros a abandonar el cas. El 18 de juny, el jutjat va tornar a Márquez la custòdia de la seva filla. Quan va anar a recollir-la a casa dels seus oncles la nena no hi era. Per retenir a la nena, l'àvia va interposar un recurs d'empara davant un Tribunal Federal, el que va paralitzar el procediment.

El cas de Rafael Uriol és semblant al de Márquez. Com carter de Sant Celoni, el segrest de Pau xoc per als seus veïns. El calvari de Rafael va començar quan la seva dona mexicana, Claudia Pérez, amb la qual vivia a Riells i Viabrea, va ser diagnosticada d'un càncer durant una visita als seus familiars a Mèxic el novembre del 2007. Com li van dir que era arriscat viatjar, es va quedar amb els seus parents per seguir el tractament. El seu fill Pau, que aleshores tenia tres anys, tampoc va tornar a Catalunya. Rafael cridava cada dia per mantenir el contacte amb dona i fill. Va veure alguna cosa estranya quan des de l'abril del 2008 no li posaven a Pau al telèfon. A l'agost, en preguntar per la seva dona li deien que descansava. Al setembre va viatjar a Mèxic i es va trobar que la casa dels seus sogres estava buida. Una cunyada li va dir que la seva dona havia mort feia uns dies. En preguntar per Pau, es va escapolir. En l-acta de defunciço de la seva dona van posar que era soltera.

La policia federal va poder localitzar Pau, que està en un centre de menors. Uriol el veu dos dies a la setmana. "En la primera trobada gairebé no em va reconèixer, no em deia el pare. Aviat ens vam entendre. Li vaig ensenyar fotos del seu quart, les seves joguines, la seva samarreta del Barça. Hi havia oblidat el català, a poc a poc es ho recordo", explica aquest home .

La jutge va dictaminar que el nen havia de ser lliurat al seu pare. Però, com va passar amb Ximena, la família mexicana va interposar un recurs d'empara que va aturar el lliurament.


+INFORMACIÓ:
LaVanguardia.es, 18/11/2009
[Dos españoles se disputan los hijos con los abuelos mexicanos]
Custodia Paterna. Asociación Española de Padres con la custodia de los hijos.18/11/2009
[Dos españoles se disputan los hijos con los abuelos mexicanos]
LaVanguardia.es 18/11/2009
[Diario de América Latina. Niños secuestrados por sus abuelos]