Publicat a El País edició impresa
Dimarts 18 maig, 2010
El 1975, Joan Manuel Serrat va fer des de Mèxic unes declaracions que li van costar l'ostracisme i l'exili. Allà, en els mesos en què va viure sense passaport de tornada, va ser acollit amb una generositat que l'artista va evocar ahir, emocionat, quan el president de Mèxic, Felipe Calderón, li va entregar a l'Ambaixada del seu país a Espanya la principal distinció mexicana, l'àguila Azteca. En aquell temps fosc, com va dir Calderón, Mèxic va estar pendent d'Espanya, i Serrat va ser una metàfora de la preocupació mexicana per l'esdevenir de la història de l'oposició a Franco des del final de la Guerra Civil.
Per al cantautor català, "aquella experiència dolorosa de l'exili em va permetre trobar a Mèxic la llar perdut". "Oblidar", va afegir, "seria com oblidar a mi mateix". Segons el músic, els amics que va trobar allà (des Luis Buñuel a Juan Rulfo, Paco Ignacio Taibo i Luis Alcoriza) van ser la prolongació d'una cultura i un país que ja el 1976 va començar a reviure l'esperit que havia interromput la Guerra Civil i que Mèxic havia ajudat a mantenir alerta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario