Retalls dels diaris...

Serrat rep l'Ordre del Águila Azteca

Publicat a El País edició impresa
Dimarts 18 maig, 2010

El 1975, Joan Manuel Serrat va fer des de Mèxic unes declaracions que li van costar l'ostracisme i l'exili. Allà, en els mesos en què va viure sense passaport de tornada, va ser acollit amb una generositat que l'artista va evocar ahir, emocionat, quan el president de Mèxic, Felipe Calderón, li va entregar a l'Ambaixada del seu país a Espanya la principal distinció mexicana, l'àguila Azteca. En aquell temps fosc, com va dir Calderón, Mèxic va estar pendent d'Espanya, i Serrat va ser una metàfora de la preocupació mexicana per l'esdevenir de la història de l'oposició a Franco des del final de la Guerra Civil.

Per al cantautor català, "aquella experiència dolorosa de l'exili em va permetre trobar a Mèxic la llar perdut". "Oblidar", va afegir, "seria com oblidar a mi mateix". Segons el músic, els amics que va trobar allà (des Luis Buñuel a Juan Rulfo, Paco Ignacio Taibo i Luis Alcoriza) van ser la prolongació d'una cultura i un país que ja el 1976 va començar a reviure l'esperit que havia interromput la Guerra Civil i que Mèxic havia ajudat a mantenir alerta.

Ha estat notícia...

El filòsof va dictar la tercera conferència del cicle por el 50 aniversari luctuoso de l'autor
Ramón Xirau va subratllar la universalidad de l'escriptor i humanista Alfonso Reyes
El seu assaig Deslinde es rellevant en el panorama de la crítica literària hispanoamericana, va dir.

Publicat en La Jornada
divendres 24 de juliol del 2009.
Arturo García Hernández
El filòsof Ramón Xirau va tenir al seu càrrec la tercera conferència del cicle organitzat por El Colegio Nacional per a commemorar els 50 anys de la mort d'Alfonso Reyes.

El també poeta -nascut a Barcelona en 1924 i radicat a Mèxic des de 1939- va ser designat per a abordar l'obra ensayística de Reyes.

Més que una conferència, l'acte va ser una xerrada informal en la qual Xirau va llegir alguns poemes i va repassar aspectes generals de la vida i obra de l'humanista regiomontano, autor de llibres com Visión de Anáhuac i Ifigenia cruel.

La intervenció de Xirau va ser complementada amb la projecció d'un video amb una antiga conferència, també sobre Reyes de l'historiador José Luis Martínez (1918-2007).

En la sessió final de preguntes i respostes, Ramón Xirau va assenyalar la universalidad d'Alfonso Reyes, va admetre que l'assaig Deslinde es important en el panorama de la crítica literària hispanoamericana i, a pregunta expressa, va recordar que les famílies d'ambdós mantenien una estreta relació, la qual cosa li va permetre a l'escriptor català conèixer a un Reyes més íntim.

La quarta i última conferència del cicle Memòria íntima, es durà a cabo avui, en Luis González Obregón 23, Centre Històric (19 hores) amb el tema Alfonso Reiyes i a la Casa d'Espanya. Serà dictada por l'historiador Javier Garciadiego, director del Col·legi de Mèxic (Colmex).

La Casa d'Espanya a Mèxic es l'antecedent i bressol del Colmex. Va ser fundada a instàncies d'Alfonso Reyes per a rebre de manera temporal a un grup de 12 intel·lectuals republicans espanyols mentre concloïa la Guerra Civil.

Al triomfar el franquisme, no només no van tornar els primers, sinó que van arribar por desenes més intel·lectuals, els quals van donar un impuls fonamental a la cultura mexicana del segle XX.

De tot això parlarà l'historiador Garciadiego.


Més informació:
Biografía de Ramon Xirau a la Wikipedia (fes clik aquí)
Biografía de Ramon Xirau a "Biografía y Vidas" (fes clik aquí)
.