.
De Mèxic al "més que un club"
Publicat a MundoDeportivo.com
Dimarts 22 de març del 2011
De Mèxic al "més que un club"
Emilio Marrese va bussejar en la gira de 1937 i va escriure una novel.la de ficció-realitat
Publicat a MundoDeportivo.com
Dimarts 22 de març del 2011
"A Itàlia no hi ha cap club que representi una nació. Només el Cagliari de Gigi Riva ho va fer amb Sardenya amb el 'scudetto' que va guanyar el 1970 però només en un any i no durant més de 100 com el Barça". És una de les conclusions a què ha arribat el periodista italià Emilio Marrese després bussejar en l'època més dramàtica del club blaugrana i plasmar-la en 'Rosa de Foc', una novel.la de ficció-realitat a parts iguals que acaba de publicar Edicions B en castellà i català. A Itàlia ja va per la quarta edició.
Després de cobrir per a La Repubblica tres Mundials, tres Eurocopes, una Copa Àfrica, tres Jocs Olímpics, la Copa Amèrica de vela i campionats de Fórmula Un, el periodista nascut a Nàpols el 1967 va decidir aprofundir en la seva passió pel Barça investigant en la gira blaugrana per Mèxic de 1937 en plena Guerra Civil espanyola. Amb 40 dies sabàtics per davant, Marrese es va traslladar a Barcelona per parlar amb el fill de Domènec Balmanya i el germà menor de Martí Ventolrà. Tots dos es van embarcar rumb a terres asteques per escapar del irrespirable ambient bèl.lic que es vivia a Barcelona mesos després que el president blaugrana Josep Sunyol fora afusellat per les tropes franquistes el 6 d'agost de 1936.
D'aquelles converses i altres indagacions va sorgir una trama en la qual va donar curs a la seva imaginació. "Per exemple, a la casa de Iborra apareix assassinada una noia però no se sap si l'autor de l'homicidi és l'exjugador del Barça o un espia franquista infiltrat entre els anarquistes", assegura Marrese, que demana "excuses als protagonistes reals per haver involucrat en aquestes històries ".
L'autor va triar 'Rosa de Foc' com a títol per ser el sobrenom amb el qual es coneixia a Barcelona en aquell període històric. "Era la capital del comunisme amb marxistes, leninistes, trotskistes, anarquistes. Hi havia de tot i més", evoca Marrese, meravellat per la capacitat de sofriment i superació d'aquells jugadors del Barça: "Molta gent no sap com va ser la gira per Mèxic i realment és bell, commovedor i de gran tendresa mirar enrere i recordar la història amb molt orgull. Les estrelles dels anys 30 venien els seus autògrafs per poder menjar, jugaven sense botes perquè les havien robat i Àngel Mur pare cantava en alguns clubs per guanyar-se uns pesos a Mèxic. Va ser com un infart, un moment crític durant la seva vida ".
Torino, ManU i Liverpool
El periodista incideix en la singularitat del Barça i el compara amb altres clubs que han superat tràngols molt durs. "El passat dóna força i el sofriment és una qüestió d'honor. El mateix passa amb el Torino i la tragèdia aèria de Superga, el Manchester United i l'accident d'avió a Munic, així com el Liverpool i la mort de desenes de seguidors a Heysel i Hillsborough ", argumenta Marrese, que traça a més un paral.lelisme entre la idiosincràsia de Barcelona i l'ADN futbolístic del Barça:" Sense perdre les arrels, Barcelona és una ciutat que va a l'atac amb una obsessió de ser diferent a la resta d'Espanya. El Barça és similar. Tant Primo de Rivera com Franco perseguir els seus símbols però el club va resistir i va tornar a ser gran defensant amb orgull una part de la història i la seva identitat catalanista ". En aquest sentit, "la filosofia de Pep Guardiola busca i aconsegueix un futbol diferent a tots mantenint els gens i la sang catalana amb la seva decidida aposta pel planter"
.
Després de cobrir per a La Repubblica tres Mundials, tres Eurocopes, una Copa Àfrica, tres Jocs Olímpics, la Copa Amèrica de vela i campionats de Fórmula Un, el periodista nascut a Nàpols el 1967 va decidir aprofundir en la seva passió pel Barça investigant en la gira blaugrana per Mèxic de 1937 en plena Guerra Civil espanyola. Amb 40 dies sabàtics per davant, Marrese es va traslladar a Barcelona per parlar amb el fill de Domènec Balmanya i el germà menor de Martí Ventolrà. Tots dos es van embarcar rumb a terres asteques per escapar del irrespirable ambient bèl.lic que es vivia a Barcelona mesos després que el president blaugrana Josep Sunyol fora afusellat per les tropes franquistes el 6 d'agost de 1936.
D'aquelles converses i altres indagacions va sorgir una trama en la qual va donar curs a la seva imaginació. "Per exemple, a la casa de Iborra apareix assassinada una noia però no se sap si l'autor de l'homicidi és l'exjugador del Barça o un espia franquista infiltrat entre els anarquistes", assegura Marrese, que demana "excuses als protagonistes reals per haver involucrat en aquestes històries ".
L'autor va triar 'Rosa de Foc' com a títol per ser el sobrenom amb el qual es coneixia a Barcelona en aquell període històric. "Era la capital del comunisme amb marxistes, leninistes, trotskistes, anarquistes. Hi havia de tot i més", evoca Marrese, meravellat per la capacitat de sofriment i superació d'aquells jugadors del Barça: "Molta gent no sap com va ser la gira per Mèxic i realment és bell, commovedor i de gran tendresa mirar enrere i recordar la història amb molt orgull. Les estrelles dels anys 30 venien els seus autògrafs per poder menjar, jugaven sense botes perquè les havien robat i Àngel Mur pare cantava en alguns clubs per guanyar-se uns pesos a Mèxic. Va ser com un infart, un moment crític durant la seva vida ".
Torino, ManU i Liverpool
El periodista incideix en la singularitat del Barça i el compara amb altres clubs que han superat tràngols molt durs. "El passat dóna força i el sofriment és una qüestió d'honor. El mateix passa amb el Torino i la tragèdia aèria de Superga, el Manchester United i l'accident d'avió a Munic, així com el Liverpool i la mort de desenes de seguidors a Heysel i Hillsborough ", argumenta Marrese, que traça a més un paral.lelisme entre la idiosincràsia de Barcelona i l'ADN futbolístic del Barça:" Sense perdre les arrels, Barcelona és una ciutat que va a l'atac amb una obsessió de ser diferent a la resta d'Espanya. El Barça és similar. Tant Primo de Rivera com Franco perseguir els seus símbols però el club va resistir i va tornar a ser gran defensant amb orgull una part de la història i la seva identitat catalanista ". En aquest sentit, "la filosofia de Pep Guardiola busca i aconsegueix un futbol diferent a tots mantenint els gens i la sang catalana amb la seva decidida aposta pel planter"
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario