XXIII Cicle de música a la Universitat

Aquest dijous 22 d'octubre, a les 19:30

FESTIVAL INTERNACIONAL

.

.

Corearte Presentaria l'actuació del Cor de la Universitat de Barcelona, i Cors de Mèxic i Veneçuela.

A la selecta Sala Paranimf de la Universitat de Barcelona situada a la primera planta de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, va tenir lloc la presentació de diversos cors participants al Festival Internacional Corearte, en el marc de XXIII Cicle de música universitari.

.

La veterana Coral de la Herradura i el Cor escolar Juventino Roses de Mèxic van compartir escenari amb el acreditat Cor de la Universitat de Barcelona, i l'innovador Grup Coral Venezziola de Veneçuela.

.

La Jornada que van viure els mexicans participants al Festival Corearte va ser maratoniana. Allotjats a la localitat de Santa Susanna, es desplaçarien a la ciutat de Barcelona per actuar a l'escola mexicana establerta a aquesta ciutat, anomenada Octavio Paz.

.

Allà estarien fins aproximadament les quatre de la tarda. La CEIP Octavio Paz de Barcelona, és molt valorada a Catalunya per la seva qualitat pedagògica. Els petits, aprenen la cultura catalana i l'idioma d'aquí, sense deixar en cap moment les riques arrels de Mèxic, i també, una eina difusora dels valors i la cultura de la Federació Mexicana a Catalunya.

Cor Juventino Rosas

Cor Juventino Rosas

Cal recordar que també fan un intercanvi d'estudiants amb una altra escola de Xalapa, i, com poden veure a la nostra agenda, a finals d'aquest mes, construiran un Altar de Morts a l'estil de Mèxic.

.

Per allò que una imatge val per mil paraules, els deixem aquest material aquí publicat. Sens dubte ajudarà a aquells mexicans residents aquí Catalunya que no van poder desplaçar-se per participar d'una manera directa en aquest esdeveniment, a gaudir d'Ell, i ajudaran a estar informats de tot el que passa per aquí, als familiars i amics dels participants en aquests cors, que tan dignament deixen el bon nom de Mèxic a Catalunya.

.

Només lamentar que els mitjans de què disposem, no ens permeti assolir la qualitat que els nostres lectors mereixen.

Cor de Xalapa a la Universitat de Barcelona. Documental de Martha Inés Sánchez Navarro

Cor Juventino Rosas de Xalapa en Corearte 2009. Documental AME. [1ªpart]

Cor Juventino Rosas de Xalapa en Corearte 2009. Documental AME. [2ªpart]

Cor Juventino Rosas de Xalapa en Corearte 2009. Documental AME. [3ªpart]

Cor Juventino Rosas de Xalapa en Corearte 2009. Documental AME. [4ªpart]

PROGRAMA DEL DIA:

Coral de la Herradura
(La Herradura, Huixquilucan, México)
Direcció: Víctor Manuel Hernández Murillo

El caminante de Mayab
Guty Cárdenas; arreglos: Ramón Noble
La bamba (tradicional mexicana)
Arreglos de Ramón Noble
El carro del sol
José Serrano, arreglos: V.M.Hernández Murillo
Rondas infantiles (cantos coloniales mexicanos)
Arreglos: Ramón Noble
Gloria (de la misa “Mosén Sol”)
Arreglos. Víctor Manuel Hernández Murillo

Coral de la Escuela de Iniciación Musical Juventino Rosas
(Xalapa, Veracruz, México)
Direcció: Elizabeth Guzmán

Alma de Veracruz
Manuel Esperón, arreglos: Rafael Peñalver
Tifeu (folklore de Oaxaca- cultura zapoteca)
Arregles : Rafael Peñalver
Canción para que canten todos
Autor y arreglos de Sigfred Cid
El jinete
José Alfredo Jiménez; arreglos Rafael Peñalver
Pupurrí mexicano
Diversos autors; arreglos Ramón Noble


Grupo Coral Venezziola
(Maracaibo, Veneçuela)
Direcció: Daniel Riera

Aleluya
Romuald Twardowski
Agnus dei
Beatriz Corona
Pokpok Alimpako
Francisco Feliciano
Almuercero
Pedro L. Ferrer; arreglos: Conrado Monier;
Solista: José Sulbaran


Coro de la Universidad de Barcelona
(Catalunya)
Direcció: Jordi-Lluís Rigol

Come again
John Dowland
Tinc enveja del matí
Antoni Pérez Moya
El rossinyol (popular catalana)
Arreglos: Antoni Pérez Moya
Madrigal
Cristòfor Taltabull
Molt lluny d’aquí (sardana)
Josep Prenafeta

Publicat en "La Jornada" 21 de juliol de 2009

Congrés d'americanistas Jordi Tresserras parla en la Uia sobre rutes i itineraris culturals a Iberoamèrica.

Expert català crida a respectar la identitat i la diversitat cultural.

El turisme està canviant i la cultura permet diferenciar i caracteritzar les destinacions, expressa a la Jornada. Fan falta indicadors que garanteixin beneficis a població local i visitants.

Fabiola Palapa Quijas.

Les rutes i itineraris culturals constitueixen un factor clau per a la generació de desenvolupament local i regional, però és necessari respectar la identitat i la diversitat cultural, així com les estratègies per a la reducció de la pobresa, l'equitat de gènere i la sustentabilidad ambiental i cultural, va considerar Jordi Tresserras, professor de turisme cultural de la Universitat de Barcelona.

En la versió 53 del Congrés Internacional d'Americanistas (ICA, per les seves sigles en anglès), Tresserras va participar aquest dilluns amb la ponència Rutes i itineraris culturals a Iberoamèrica: investigació, gestió i desenvolupament turístic, en la Universitat Iberoamericana (Uia), campus Santa Fe.

En entrevista amb La Jornada, l'especialista català va explicar que el turisme està canviant i la cultura permet diferenciar i caracteritzar les destinacions. La identitat i la diversitat cultural s'han transformat en elements determinants per a les destinacions tradicionals com per als emergents.

"De totes formes, cal tenir en compte la fragilitat dels recursos culturals, especialment els intangibles".

“El respeto a la identidad es fundamental porque implica el respeto tanto en el proceso de desarrollo en lo referente a la propia comunidad local, como al proceso turístico que conlleva la relación con visitantes que llegan de otros lugares con valores a veces distintos a los propios del destino.”

Per disminuir la pobresa

El patrimoni arqueològic i arquitectònic, els museus, els festivals, els paisatges culturals, les manifestacions de cultura popular i tradicional, la gastronomia, la música i les danses, que s'inclouen en els itineraris culturals són recursos capaços de generar desenvolupament.

Les rutes i itineraris culturals, va sostenir Tresserras, "no deixen de ser antigues sendes que permeten oferir un fil conductor al visitant que segueix els passos, com succeeix en Camí de Santiago, motivat per la fe, la cultura, el paisatge i la convivència amb la gent de les poblacions per on es passa ".

Respecte dels mecanismes que garanteixen el desenvolupament, Tresserras va destacar que "cal establir indicadors no únicament mediambientals, també socials, econòmics i culturals que garanteixin un creixement sostenible i, alhora, generin beneficis per la població local, mitjançant processos d'inclusió, reducció de la pobresa i redistribució de rendes, que garanteixin l'accés a la cultura a la població local, alhora que els visitants".

"La sustentabilitat també es presenta amb polítiques de preus que permetin que no únicament els visitants puguin accedir a l'oferta turística, ja que cal generar polítiques d'inclusió amb dies de gratuïtat i preus especials adreçats a la comunitat local."

Segons l'acadèmic, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament (AECID) va recolzar el començament del projecte Rutes i Itineraris Culturals del Mercosur i Iberoamèrica, a través del Programa de Cooperació Interuniversitari 2008 impulsat per les universitats de Buenos Aires i de Barcelona.

Creació d'una xarxa

El projecte es va consolidar com a tal en el context del Seminari-taller sobre rutes i itineraris culturals iberoamericans, organitzat per la Càtedra Cultura, Turisme i Desenvolupament de l'Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) i la Xarxa de Patrimoni, Turisme i Desenvolupament Sostenible, Ibertur, a Barcelona el febrer de 2008.

En el seminari van participar especialistes d'Andorra, Argentina, Cap Verd, Espanya, Uruguai, Espanya, Mèxic i República Dominicana.

Jordi Tresserras va detallar que l'Organització d'Estats Iberoamericans per a la Cultura, la Ciència i l'Educació (OEI) i Ibertur, busquen la creació d'una xarxa amb totes les rutes i itineraris culturals iberoamericans.

Productes transaccionals

La xarxa Ibertur, que es va constituir el 2001, agrupa acadèmics, investigadors i gestors de la cultura i el turisme de l'àmbit iberoamericà, qui amb el projecte Turisme cultural a Europa i Amèrica Llatina van identificar a les rutes i itineraris culturals com un dels principals productes transaccionals associats al desenvolupament cultural, educatiu i turístic.

A Mèxic, s'han desenvolupat itineraris culturals, com el Camí Reial de Terra Adentro entre la ciutat de Mèxic i Santa Fe (Nou Mèxic, EUA), que es troba en la llista indicativa del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Altres iniciatives són la Ruta Maya, el Camí Reial Missioner de les Califòrnia; les Rutes associades al Centenari de la Revolució i al Bicentenari de la Independència; així com la Ruta del Esclau de la UNESCO que es posarà en marxa a Veracruz, la Costa Chica de Guerrero, Oaxaca i Coahuila.