27/6/09

Mar Coll ens convida a passar Tres dies amb la família
Amb Eduard Fernández al capdavant, la directora catalana es va portar amb aquesta òpera prima la Biznaga de Plata a la millor direcció a Màlaga
Publicat a El Cultural.es
Dijous 25 de juny de 2009.
EFE
L'infern està a la Terra i es diu família, un càstig helador quan els seus membres són incapaços de comunicar-se. Aquesta és una de les idees de partida de Mar Coll a Tres dies amb la família, una òpera prima que va triomfar al Festival de Màlaga i que s'estrena divendres amb Eduard Fernández al capdavant.
.
Coll (Barcelona, 1981) ha presentat avui a Madrid el film acompanyada de Fernández i la resta dels protagonistes, Naussica Bonnin, Philippine Leroy-Beaulie, Ramon Fontserè i Francesc Orella, i ha presumit de que amb els dos anys i mig de treball que li ha dedicat ha fet, finalment, "
.
La directora, que va decidir quedar a viure a Mèxic després de gaudir allà d'una beca de sis mesos de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) -que produeix la pel lícula al costat de Escándalo Films, TVE i Televisio de Catalunya-, explica que la seva història sobre la família Vich i Carbó és la seva visió personal sobre un entorn que coneix bé però que no és el seu.
"No és la meva família ni és autobiogràfica", subratlla Coll per distanciar d'una trama, escrita a mitges amb Valentina Viso, que comença quan l'avi de Lea mor sobtadament i ella ha de viatjar a Girona, on li espera la seva família, a la que no ha vist des que va marxar a l'estranger.
.
Els tres dies que dura la vetlla, el funeral i l'enterrament del patriarca dels Vich i Carbó són un retaule, més descriptiu que dramàtic, de les "costums" d'una família burgesa en la que regna la dissimulació, la incomunicació i la soledat .
.
A Coll li sembla que la família és "un assumpte molt semblant" a tot arreu i que "a tothom li costa molt a vegades suportar" encara que potser a Catalunya la burgesia sigui "més austera, dissimula més per quedar bé".
.
"Ho portem a la massa de la sang", acotar Fontserè-membre d'Els Joglars-, que quan va llegir el guió no es va assabentar "de res" però al conèixer a Coll i dir ella que volia assajar li va agradar "moltíssim" i creu que no és "ni jove ni inexperta" sinó que està dotada d ' "una mestria impressionant". Eduard Fernández, que porta una fèrula i cabestrell perquè s'ha trencat una mà, coincideix que Coll és una gran directora "perquè té un punt de vista molt clar"; a Leroy-Baulieu li sembla que el guió és d'una qualitat "increïble" i ella "intel ligent i subtil "; a Orella li va captivar la seva "convicció " ja Bonnín seu" seny ".
.
La pel·lícula, que va rebre a Màlaga els premis a la millor direcció, al millor actor (Fernández) ia la millor actriu (Bonnin), s'ha rodat en català i francès, amb subtítols en castellà, perquè això "reflecteix la situació lingöística del lloc on transcorre ", ia més s'ha fet una versió doblada.
.
"És una pena que a Espanya segueixi tenint tanta importància el doblatge i que el circuit de versió original sigui tan reduït. A Mèxic, per exemple, una pel lícula doblada és com un acudit per a ells, cosa que menyspreen", afirma Coll.
.
Sobre l'enquesta difosa ahir que revela que el cinema espanyol no atreu els espectadors als cinemes, la directora ha dit que potser seria bo invertir més en la promoció de les pel lícules per a portar a les sales al que Fernández ha afegit que "el únic que importa és veure bones pel lícules ".