Sempre va mostrar passió i lliura per descobrir nous talents, diuen creadors i crítics

Sempre va mostrar passió i lliura per descobrir nous talents, diuen creadors i crítics
Va morir Tere Pecanins, notable galerista i directora artística
Amb les seves germanes Montserrat i Ana María va fundar la galeria que l'octubre celebrarà 45 anys

Es va iniciar en el setè art de la mà de cineastes independents en els anys 60, va relatar
M. MacMasters, E. Montaño, F. Camacho i A. Flors.

Publicat a La Jornada

Dissabte 15 d'agost de 2009

La galerista i directora artística de cinema María Teresa Pecanins (Barcelona, 1930) va morir ahir a les 10:14 hores d'una aturada respiratori. Havia complert 79 anys el passat 21 de juliol. Sofria d'emfisema i portava tres setmanes en teràpia intensiva en un hospital de Polanco.

Junt amb la seva germana Montserrat i la seva bessona Ana María, Tere va fundar la Galeria Pecanins, que l'octubre celebrarà seu 45 aniversari, a la colònia Juárez, després Zona Rosa, que ha destacat per recolzar les idees dels artistes emergents de cada dècada.
Arribades a Mèxic el 1950, les Pecanins també es van dedicar a promoure l'art català a Mèxic i viceversa. Inclusivament, de 1972 a 1976 van obrir un sucursal de la galeria a Barcelona.

Al llibre Pecanins, publicat amb motiu de l'aniversari 35 de la galeria, Tere, que va enviduar molt jove, explica al crític d'art Luis Carlos Emerich els seus principis en l'art: "Jo vaig entrar a treballar a la Galeria Tusó, al carrer de Florència, on vaig perdre els pocs diners que m'havia deixat el meu marit, però allà vaig conèixer Vlady, a Cuevas, a Felguérez, i a molts altres artistes joves."

Hi havia un estudi de decoració al carrer de Gènova i un parell dels seus integrants havien de decorar un hotel a Acapulco: "Montse i a mi ens van encarregar els quadres, els marcs, les cortines i les làmpades. Cada cap de setmana ens n'anàvem a Acapulco a instal·lar les coses. Jo vaig deixar la Galeria Tusó perquè a partir d'això ens van sortir alguns altres treballs..”

Amistat amb pintors

L'arquitecte Noldi Schereck, per la seva part, decorava l'hotel President i els va demanar la seva ajuda en la decoració de parets: Quan comencem a buscar quadres, com gravats antics italians, vam conèixer el senyor Rafael Sánchez Ventura, un catedràtic madrileny ja retirat ens va aconsellar que obríssim una galeria, ja que a la Galeria Tusó jo ja m'havia relacionat amb molts pintors. Érem amics de Pancho Corzas, de Leonel Góngora, de José Muñoz Medina. Després van conèixer Fernando García Ponce i Arnaldo Coen. Brian Nissen ja les coneixia.

La galeria va obrir les seves portes el 1964, al carrer de Florència: Exposàvem art contemporani en la part que donava al carrer i antiguitats a la rebotiga, amb les quals vam mantenir la galeria al principi. Vam tenir gran col·laboració, ja que es va inaugurar amb obres de Corzas, Belkin, Coen, Bragar, García Ponce i Maxwell Gordon.
Als dos anys, tanmateix, els van demanar la casa perquè, danyada per una tremolor, seria caiguda per construir un edifici. Un amic nostre, Joan Ramón Francés, ens va dir d'una casa al carrer d'Hamburg. Sens dubte, la renda era cinc vegades més que la que pagàvem a Florència. A baix era una sabateria de Christian Dior i al costat esquerra una boutique molt exclusiva. Era molt absurd per a nosaltres, perquè la renda eren de 4 mil pesos, que després en va pujar a 6 mil. Encatifem el local, pintem les parets i comencem la gran aventura. Deixem les antiguitats i les decoracions, per dedicar-nos exclusivament a la Galeria Pecanins.

La seu actual de la galeria, a Durango 186, colònia Roma, es va inaugurar el 1984.
Paral·lelament a la seva activitat com a galerista, Tere també es va dedicar a la direcció artística de cinema i en ambientacions de telenovel·les com a Mirada de dona (1998).

Es va iniciar en el setè art per amistat amb els cineastes que en els anys 60 van començar a proposar un cinema mexicà independent de la indústria, primer des de la marginalitat fins a arribar a constituir amb els anys la base més sòlida del nou cinema

Impuls a joves artistes

Amb motiu de la defunció de Tere Pecanins, artistes i crítics van expressar a La Jornada:
José Luis Cuevas, pintor: Tere Pecanins va ser gran amiga meva, es tractava d'una persona veritablement esplèndida que estimava molt l'art. Amb la que jo més m'emportava de les tres germanes era justament amb Tere, per això lament profundament la seva mort. En els seus espais exhibien molt l'obra d'artistes joves mexicans i espanyols.

Héctor de Anda, artista plàstic: Tere i Ana María representen tota una època d'història en les arts. Les Pecanins han impulsat l'art a Mèxic. Van aportar la seva energia, passió i amor per l'art, aquest entusiasme per recolzar i creure en els joves.

Jorge Alberto Manrique, crític d'art: És una notícia que em fa molta pena, perquè Tere Pecanins va ser molt bona amiga meva. El seu treball|feina va ser formidable, com el que també van fer les seves germanes. Abans que res, destaco l'obra de la seva galeria, on es van exposar les propostes dels joves pintors dels anys 40 i dècades posteriors, sempre a la recerca dels nous talents.

Alberto Híjar, crític de arte: Aunque no la vaig conèixer personalment, vaig haver d'admirar la seva capacitat de treball|feina per impulsar artistes poc coneguts, fins a aconseguir el seu reconeixement. Va ser una galerista exemplar, independent dels patrocinis estatals, la qual cosa és molt desitjable perquè un treball|d'aquest tipus tingui continuïtat.

Armant Turó, galerista: Fueron pioneres a la Zona Rosa, molt lluitadores, sempre molt empresàries, molt lliurades a la seva tasca. La Galería Pecanins és mítica: tant de bo es mantingui per molts anys més!.

Les restes de Tere Pecanins són vetllades en una funerària dels carrers de General Prim, colònia Juárez i seran cremados avui a les 17 hores.