Dia de la República catalana

Oriol Junqueras (ERC)

demana als catalans 

que donin suport al Govern

en la defensa de Catalunya

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha demanat aquest diumenge a tots els catalans que ajudin a la Generalitat en la seva defensa de Catalunya enfront del Govern de Madrid.

Les declaracions del polític català als mitjans  de comunicacions varen tenir lloc  després d'un míting amb motiu del “Dia de la República catalana” a la ciutat de Barcelona. Oriol Junqueras  ha reclamat "que tots estiguin amb el Govern en la defensa dels recursos que els ciutadans aporten cada any. És una feina que toca i beneficia a tots ".

Junqueras ha insistit en la necessitat d'apropar el discurs dels pressupostos "a la pell" dels ciutadans, perquè entenguin la connexió que tenen els seus problemes quotidians amb el context econòmic de Catalunya.

EMPRESES CATALANES A MÈXIC

Cimalsa surt a l'exterior a vendre la seva experiència com a planificador de xarxes i centres logístics

Cimalsa, empresa pública de la Generalitat de Catalunya dedicada a la planificació, disseny i construcció de plataformes logístiques, ha obert recentment una nova línia de negoci centrada en vendre a l'exterior la seva experiència com a planificador de xarxes i centres logístics. Les primeres aventures internacionals de Cimalsa tenen com a escenari Tunísia i Mèxic, països on aquesta companyia pública ja ha començat a treballar amb dos projectes, segons ha explicat a aquest Diari Isidre Gavín, director general de Cimalsa.




Publicat per Elena Garcia a Diario del Puerto.com

Dijous 25 d'agost del 2011

Fa unes setmanes, una delegació de Cimalsa va viatjar a Tunísia per participar en una conferència sobre logística organitzada pel Govern tunisià, que va traslladar a la companyia pública el seu interès pel model logístic català.

Arran d'aquest viatge, a més de l'interès del Govern tunisià per comptar amb el know how de Cimalsa per desenvolupar la xarxa logística del país, "hem tingut una altra invitació d'un pull d'empreses catalanes i espanyoles per col · laborar amb elles en el disseny, planificació i promoció d'una plataforma logística en aquest país nord-africà ", avança Isidre Gavín.

Es tracta d'un projecte, que podria adjudicar a mig termini, en el qual aquest grup d'empreses, el nom Gavín prefereix no revelar de moment, ha aconseguit passar la primera prova i ha estat seleccionat per continuar en el procés d'adjudicació. En aquest projecte, "CIMALSA participaria com a assessor extern", afegeix el seu director general.

"Això suposa un canvi qualitatiu per a nosaltres-continua Gavín-perquè passa a ser una nova línia de negoci. Serà la primera vegada en la història en la que podríem obtenir ingressos per aquesta activitat ".

En el cas de Mèxic, CIMALSA participa com a soci minoritari en un projecte impulsat per diferents empreses catalanes que té com a objectiu dissenyar la xarxa logística del país.

A més d'aquests dos països, la idea de CIMALSA és buscar negoci en altres mercats, principalment a Sud-amèrica, el sud-est asiàtic i el Magrib. "Espanya no creix, però altres països si, així que podem captar inversió estrangera per al sector logístic i aprofitar el creixement d'altres mercats oferint els nostres coneixements", subratlla el director general de CIMALSA, que assegura que "molta gent ve a veure el que fem i ens demana que col · laborem amb ells ".

El desenvolupament de plataformes estratègiques

Cimalsa tenia previst que, en un termini breu de temps, es constituís el grup de treball que s'encarregarà de desenvolupar l'acord assolit el passat mes de juny entre el ministeri de Foment i la Generalitat per desenvolupar les quatre grans plataformes intermodals catalanes que preveu l' Pla d'Impuls al Transport Ferroviari de Mercaderies, aprovat pel Govern espanyol a finals del passat any.

Aquest grup, integrat per representants de les administracions central i autonòmica, serà l'encarregat de dur a terme els estudis de viabilitat logística i econòmica de cadascuna de les terminals, així com de definir el model de promoció i gestió de les mateixes.

De les quatre plataformes incloses en el pla, dos són projectes de Cimalsa. Es tracta del Centre Intermodal Empordà (Girona), concebut com a centre logístic amb accés ferroviari d'ample europeu i ibèric, i del Centre Intermodal Penedès, situat entre Barcelona i Tarragona i que serà un centre per a activitats logístiques i de valor afegit.

Les altres dues plataformes intermodals es situen al Port de Barcelona i la seva Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) i en la plataforma intermodal del Vallès, en l'entorn de l'estació de mercaderies d'ADIF a la localitat de la Llagosta.

No obstant això, els terminis per a la constitució d'aquest grup de treball es podrien veure alterats després de l'anunci d'eleccions generals per al proper dia 20 de novembre.

Els estudis sobre cadascuna d'aquestes quatre plataformes logístiques intermodals havien d'estar conclosos abans de finalitzar l'actual exercici.

Una fita històrica

.

El Parlament aprova la Llei de l'occità, aranès a l'Aran
Catalunya esdevé l’únic país de la Unió Europea amb tres idiomes oficials en un mateix territori







Font: Butlletí de la Secretaria de Politica Lingüística
Número 59, dilluns 04 d’octubre del 2010

El 22 de setembre el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de l’occità, aranès a l’Aran. La Llei regula l’ús oficial de la llengua occitana a Catalunya i l’Aran, fet que, en paraules del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, converteix Catalunya “en l’únic país de la Unió Europea amb tres idiomes oficials en un mateix territori”.

La Llei de l’occità, aranès a Catalunya, en compliment d’allò que estableix l’Estatut d’autonomia de Catalunya, garanteix els drets lingüístics generals davant de totes les administracions al territori de l’Aran i de la Generalitat arreu de Catalunya. En l’àmbit institucional, estableix que les administracions i les institucions araneses han d’emprar de manera general l’aranès i que els serveis i els organisme que depenen de la Generalitat a l’Aran han d’utilitzar-lo normalment en les seves relacions administratives i en la difusió d’informació a la ciutadania, sens perjudici del dret dels ciutadans a escollir una altra llengua oficial. Les lleis del Parlament de Catalunya han de ser publicades també en aranès i aquesta versió tindrà caràcter oficial. Proclama també la plena validesa de tota la documentació pública i privada redactada en aranès.

A la resta de Catalunya es reconeix el dret dels occitanoparlants a utilitzar-lo en les relacions escrites amb la Generalitat i a rebre atenció en aquesta llengua en les relacions orals. En l’ensenyament, es regula l’ús de l’aranès com a vehicle d’expressió normal de les activitats docents i administratives dels centres de l’Aran. A Catalunya, s’inclouran en l’ensenyament no universitari continguts sobre la realitat lingüística de l’Aran i la seva relació amb la llengua i la cultura occitanes, mentre que el Govern fomentarà també la incorporació d’estudis filològics de llengua occitana. La futura legislació també regula l’ús de l’aranès en els mitjans de comunicació.

El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, destaca el fet que “l’impacte de la llei ultrapassa de molt el territori de la Val d’Aran: constitueix també una fita clau per a Catalunya, perquè dóna compte de la voluntat de la nació catalana de mantenir i projectar cap al futur la pròpia pluralitat lingüística”.

Més informació:

• Lei der occitan, aranés en aran [PDF, 402,78 KB.]

• El Parlament aprova la Llei de l'occità, aranès a l'Aran, que converteix Catalunya en l'únic país de la UE amb tres idiomes oficials en un mateix territori



.

31.07.2009

La Generalitat commemora el 650è aniversari

Enguany es commemora el 650è aniversari del naixement de la Generalitat de Catalunya.

La celebració oficial es farà el 10 de desembre amb un acte solemne que tindrà lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, a Barcelona.

I el 22 de desembre la reunió habitual del Consell de Govern se celebrarà significativament a Cervera (la Segarra), ciutat on arrenca, el 19 de desembre de 1359, el desenvolupament d’aquesta institució de govern de Catalunya, una de les més antigues d’Europa, sota l’autoritat del que es podria considerar primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona.

El 3 de juliol passat, el vicepresident del Govern de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, ja va presidir un acte previ de commemoració a Toluges, a la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló. Carod va destacar el sentit històric de celebrar l’efemèride al territori de la Catalunya Nord, perquè en aquell temps estava administrat per la Generalitat, i mirant cap a la història ‘traiem tota la nostra força pel futur’ –va dir.

Nord i sud
La Catalunya Nord va deixar de dependre de la Generalitat el 1659, arran del Tractat dels Pirineus. Tanmateix, Carod-Rovira va afirmar que el més important era que el nord i el sud volguessin mantenir vius els valors comuns de civilització que representava la catalanitat i la defensa del sistema democràtic i l’amor al país.

El vicepresident també va assenyalar que anava a Toluges per fer arribar l’orgull de la llengua catalana, tot fent una crida perquè es recuperés el seu ús a la Catalunya Nord. En aquest acte també va intervenir l’historiador Joan Peytaví-Deixona, professor de la Universitat de Perpinyà i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, que va evocar la història comuna dels catalans, i va comptar amb l’acompanyament musical del pianista nord-català Jordi Bitlloc.

La Generalitat a l’exili
D’altra banda, el vicepresident va presidir el 8 de juliol l’acte de descoberta de la placa commemorativa de l’antiga seu del Govern de la Generalitat a l’exili a París, durant el període 1948-1954. Van assistir-hi la primera tinent d’alcalde de París, Anne Hidalgo, la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell, i el delegat del Govern de la Generalitat a França, Apel·les Carod.

El vicepresident del Govern va definir aquest acte com un gest de justícia democràtica que demostrava que tots els esforços dels homes i les dones que havien anat a l’exili durant el franquisme havien donat fruits positius, perquè el franquisme havia passat i Catalunya havia recuperat les seves institucions democràtiques.

Història de la institució
La Generalitat es va crear el 1359 com a òrgan permanent de les Corts catalanes. Poc a poc va anar guanyant pes polític fins que al s.XV es va convertir en la principal institució del govern del país. Tenia la missió que la monarquia i les autoritats reials respectessin les constitucions i els altres drets de Catalunya. Alguns dels presidents de la Generalitat van ser nord-catalans, com el rossellonès Joan Desgarrigues (1419-1422).

El 1716, amb la derrota catalana a la Guerra de Successió espanyola, el rei Felip V d’Espanya va abolir la Generalitat i la resta d’institucions catalanes. La Generalitat es va restaurar com a institució de govern de Catalunya el 1931, amb el president Francesc Macià, però va tornar a ser abolida pel dictador Francisco Franco, que va fer afusellar el president Lluís Companys (1940). Finalment, va ser restablerta el 1977, amb la presidència de Josep Tarradellas.

[Referència d'aquest article: clik aquí]

Notícies publicades...

La Generalitat ajorna l'obertura de la delegació a Mèxic per la crisi.

Aquest any es limitaran a reforçar la capacitat de la nord-americana i a obrir la d'Argentina, possiblement després d'estiu

Publicat en La Vantguardia.es

dijous 16 de juliol del 2009

(EUROPA PRESS).- El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, va anunciar avui que la crisi econòmica comportarà ajornar l'obertura de la Delegació a Mèxic, que estava prevista per a aquest any, i va prioritzar per a 2010 obrir una a Rabat (El Marroc) i, si es possible, a Xina.

Ho va avançar en la Comissió d'Acció Exterior i de la UE del Parlament, en la qual va respondre únicament a preguntes del líder del grup popular, Daniel Sirera, i no va intervenir cap altre grup. "Aquest any, les limitacions pressupostàries no ens permeten obrir a Mèxic, pes al fet que era nostra voluntat", va explicar Carod, por el que aquest any es limitaran a reforçar la capacitat de la nord-americana i a obrir la d'Argentina, possiblement després d'estiu.

El delegat es nomenarà en quinze dies. Carod va justificar també l'obertura de la delegació a Rabat, tenint en compte fonamentalment els 300.000 marroquins que viuen a Catalunya i la presència d'empreses catalanes en aquest país.

Aquesta oficina no tindrà funciones estrictament econòmiques, sinó de caràcter culturals i polític-institucionals. Davant l'acusació d'inauguracions "immorals" i de preguntes de Sirera sobre si són necessàries tantes delegacions, Carod va defensar que s'ara quan més necessària la internacionalización, perquè facilita contactes i iniciatives empresarials.

En relació al personal, el vicepresident va dir que, quan les possibilitats pressupostàries ho permetin, reforçaran la presència de personal de les oficines obertes amb almenys un administratiu i un altre amb funciones més tècniques i de premsa.

Va dir també que els delegats cobren, a més del sou que correspon a un director general, un plus de 1.800 euros de mitjana -que varia segons el país on viuen- i la despesa del qual no han de justificar. Els 1.800 euros corresponen al 25 por cent del sou, quantitat que el Govern va fixar basant-se en el que cobren els representants de l'Executiu central en l'exterior.

Es va mostrar visiblement molest quan Sirera va criticar el criteri del Govern per a triar als delegats i li va preguntar por el fet que el seu germà, Apel.les Carod, ocupo aquest càrrec a París (França). Carod va replicar irónicamente: "Ahir vam donar el vist bé al tram final de la llei de llenguatges de signes que serà molt important per a la part de població sorda de Catalunya que ho utilitza per a comunicar-se. Si vulgues, es pot acollir a aquesta, perquè ha fet ostentación d'una sordera infinita. Ha fet una manipulació demagógica del que he dit".

.