La Generalitat commemora el 650è aniversari
Enguany es commemora el 650è aniversari del naixement de la Generalitat de Catalunya.
La celebració oficial es farà el 10 de desembre amb un acte solemne que tindrà lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, a Barcelona.
I el 22 de desembre la reunió habitual del Consell de Govern se celebrarà significativament a Cervera (la Segarra), ciutat on arrenca, el 19 de desembre de 1359, el desenvolupament d’aquesta institució de govern de Catalunya, una de les més antigues d’Europa, sota l’autoritat del que es podria considerar primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona.
El 3 de juliol passat, el vicepresident del Govern de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, ja va presidir un acte previ de commemoració a Toluges, a la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló. Carod va destacar el sentit històric de celebrar l’efemèride al territori de la Catalunya Nord, perquè en aquell temps estava administrat per la Generalitat, i mirant cap a la història ‘traiem tota la nostra força pel futur’ –va dir.
Nord i sud
La Catalunya Nord va deixar de dependre de la Generalitat el 1659, arran del Tractat dels Pirineus. Tanmateix, Carod-Rovira va afirmar que el més important era que el nord i el sud volguessin mantenir vius els valors comuns de civilització que representava la catalanitat i la defensa del sistema democràtic i l’amor al país.
El vicepresident també va assenyalar que anava a Toluges per fer arribar l’orgull de la llengua catalana, tot fent una crida perquè es recuperés el seu ús a la Catalunya Nord. En aquest acte també va intervenir l’historiador Joan Peytaví-Deixona, professor de la Universitat de Perpinyà i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, que va evocar la història comuna dels catalans, i va comptar amb l’acompanyament musical del pianista nord-català Jordi Bitlloc.
La Generalitat a l’exili
D’altra banda, el vicepresident va presidir el 8 de juliol l’acte de descoberta de la placa commemorativa de l’antiga seu del Govern de la Generalitat a l’exili a París, durant el període 1948-1954. Van assistir-hi la primera tinent d’alcalde de París, Anne Hidalgo, la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell, i el delegat del Govern de la Generalitat a França, Apel·les Carod.
El vicepresident del Govern va definir aquest acte com un gest de justícia democràtica que demostrava que tots els esforços dels homes i les dones que havien anat a l’exili durant el franquisme havien donat fruits positius, perquè el franquisme havia passat i Catalunya havia recuperat les seves institucions democràtiques.
Història de la institució
La Generalitat es va crear el 1359 com a òrgan permanent de les Corts catalanes. Poc a poc va anar guanyant pes polític fins que al s.XV es va convertir en la principal institució del govern del país. Tenia la missió que la monarquia i les autoritats reials respectessin les constitucions i els altres drets de Catalunya. Alguns dels presidents de la Generalitat van ser nord-catalans, com el rossellonès Joan Desgarrigues (1419-1422).
El 1716, amb la derrota catalana a la Guerra de Successió espanyola, el rei Felip V d’Espanya va abolir la Generalitat i la resta d’institucions catalanes. La Generalitat es va restaurar com a institució de govern de Catalunya el 1931, amb el president Francesc Macià, però va tornar a ser abolida pel dictador Francisco Franco, que va fer afusellar el president Lluís Companys (1940). Finalment, va ser restablerta el 1977, amb la presidència de Josep Tarradellas.
[Referència d'aquest article: clik aquí]
No hay comentarios:
Publicar un comentario