Mostrando entradas con la etiqueta Carod-Rovira. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Carod-Rovira. Mostrar todas las entradas

31/7/09

31.07.2009

La Generalitat commemora el 650è aniversari
Enguany es commemora el 650è aniversari del naixement de la Generalitat de Catalunya.
La celebració oficial es farà el 10 de desembre amb un acte solemne que tindrà lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, a Barcelona.
I el 22 de desembre la reunió habitual del Consell de Govern se celebrarà significativament a Cervera (la Segarra), ciutat on arrenca, el 19 de desembre de 1359, el desenvolupament d’aquesta institució de govern de Catalunya, una de les més antigues d’Europa, sota l’autoritat del que es podria considerar primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona.

El 3 de juliol passat, el vicepresident del Govern de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, ja va presidir un acte previ de commemoració a Toluges, a la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló. Carod va destacar el sentit històric de celebrar l’efemèride al territori de la Catalunya Nord, perquè en aquell temps estava administrat per la Generalitat, i mirant cap a la història ‘traiem tota la nostra força pel futur’ –va dir.

Nord i sud
La Catalunya Nord va deixar de dependre de la Generalitat el 1659, arran del Tractat dels Pirineus. Tanmateix, Carod-Rovira va afirmar que el més important era que el nord i el sud volguessin mantenir vius els valors comuns de civilització que representava la catalanitat i la defensa del sistema democràtic i l’amor al país.

El vicepresident també va assenyalar que anava a Toluges per fer arribar l’orgull de la llengua catalana, tot fent una crida perquè es recuperés el seu ús a la Catalunya Nord. En aquest acte també va intervenir l’historiador Joan Peytaví-Deixona, professor de la Universitat de Perpinyà i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, que va evocar la història comuna dels catalans, i va comptar amb l’acompanyament musical del pianista nord-català Jordi Bitlloc.

La Generalitat a l’exili
D’altra banda, el vicepresident va presidir el 8 de juliol l’acte de descoberta de la placa commemorativa de l’antiga seu del Govern de la Generalitat a l’exili a París, durant el període 1948-1954. Van assistir-hi la primera tinent d’alcalde de París, Anne Hidalgo, la viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació, Roser Clavell, i el delegat del Govern de la Generalitat a França, Apel·les Carod.
El vicepresident del Govern va definir aquest acte com un gest de justícia democràtica que demostrava que tots els esforços dels homes i les dones que havien anat a l’exili durant el franquisme havien donat fruits positius, perquè el franquisme havia passat i Catalunya havia recuperat les seves institucions democràtiques.

Història de la institució
La Generalitat es va crear el 1359 com a òrgan permanent de les Corts catalanes. Poc a poc va anar guanyant pes polític fins que al s.XV es va convertir en la principal institució del govern del país. Tenia la missió que la monarquia i les autoritats reials respectessin les constitucions i els altres drets de Catalunya. Alguns dels presidents de la Generalitat van ser nord-catalans, com el rossellonès Joan Desgarrigues (1419-1422).

El 1716, amb la derrota catalana a la Guerra de Successió espanyola, el rei Felip V d’Espanya va abolir la Generalitat i la resta d’institucions catalanes. La Generalitat es va restaurar com a institució de govern de Catalunya el 1931, amb el president Francesc Macià, però va tornar a ser abolida pel dictador Francisco Franco, que va fer afusellar el president Lluís Companys (1940). Finalment, va ser restablerta el 1977, amb la presidència de Josep Tarradellas.
[Referència d'aquest article: clik aquí]

16/7/09

Notícies publicades...

La Generalitat ajorna l'obertura de la delegació a Mèxic per la crisi.
Aquest any es limitaran a reforçar la capacitat de la nord-americana i a obrir la d'Argentina, possiblement després d'estiu



Publicat en La Vantguardia.es
dijous 16 de juliol del 2009
(EUROPA PRESS).- El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, va anunciar avui que la crisi econòmica comportarà ajornar l'obertura de la Delegació a Mèxic, que estava prevista per a aquest any, i va prioritzar per a 2010 obrir una a Rabat (El Marroc) i, si es possible, a Xina.

Ho va avançar en la Comissió d'Acció Exterior i de la UE del Parlament, en la qual va respondre únicament a preguntes del líder del grup popular, Daniel Sirera, i no va intervenir cap altre grup. "Aquest any, les limitacions pressupostàries no ens permeten obrir a Mèxic, pes al fet que era nostra voluntat", va explicar Carod, por el que aquest any es limitaran a reforçar la capacitat de la nord-americana i a obrir la d'Argentina, possiblement després d'estiu.

El delegat es nomenarà en quinze dies. Carod va justificar també l'obertura de la delegació a Rabat, tenint en compte fonamentalment els 300.000 marroquins que viuen a Catalunya i la presència d'empreses catalanes en aquest país.

Aquesta oficina no tindrà funciones estrictament econòmiques, sinó de caràcter culturals i polític-institucionals. Davant l'acusació d'inauguracions "immorals" i de preguntes de Sirera sobre si són necessàries tantes delegacions, Carod va defensar que s'ara quan més necessària la internacionalización, perquè facilita contactes i iniciatives empresarials.

En relació al personal, el vicepresident va dir que, quan les possibilitats pressupostàries ho permetin, reforçaran la presència de personal de les oficines obertes amb almenys un administratiu i un altre amb funciones més tècniques i de premsa.

Va dir també que els delegats cobren, a més del sou que correspon a un director general, un plus de 1.800 euros de mitjana -que varia segons el país on viuen- i la despesa del qual no han de justificar. Els 1.800 euros corresponen al 25 por cent del sou, quantitat que el Govern va fixar basant-se en el que cobren els representants de l'Executiu central en l'exterior.

Es va mostrar visiblement molest quan Sirera va criticar el criteri del Govern per a triar als delegats i li va preguntar por el fet que el seu germà, Apel.les Carod, ocupo aquest càrrec a París (França). Carod va replicar irónicamente: "Ahir vam donar el vist bé al tram final de la llei de llenguatges de signes que serà molt important per a la part de població sorda de Catalunya que ho utilitza per a comunicar-se. Si vulgues, es pot acollir a aquesta, perquè ha fet ostentación d'una sordera infinita. Ha fet una manipulació demagógica del que he dit".

.

25/10/08

RETALLS DE PREMSA

AVUI dimecres 08 d'0ctubre del 2008:

Montilla viatja a Mèxic per reunir-se amb Calderón.

El president de la Generalitat, José Montilla, i el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, engeguen avui una visita oficial de tres dies a Mèxic en què destaca una trobada amb el president mexicà, Felipe Calderón. La reunió amb el màxim mandatari del país està programada per divendres i Montilla té previst tractar-hi diversos afers en les relacions entre Catalunya i el país llatinoamericà.

De fet, aquesta serà la cita de caràcter polític més important d'un viatge de tres dies marcat per l'assistència dels representants del govern català a l'anomenat Festival Internacional Cervatino 2008, en què aquest any Catalunya és la convidada d'honor. El festival d'arts escèniques i musicals, que se celebra a Guanajuato i és considerat un dels esdeveniments culturals més importants de Mèxic, tindrà com a actuació central l'espectacle 100 x 100 Serrat de Joan Manuel Serrat. En l'agenda d'aquest primer dia de viatge, a banda del concert de Serrat, Montilla i Carod també tenen previst assistir a la inauguració d'una exposició de fotografies d'Agustí Centelles i visitar un grup d'empreses catalanes en expansió.

Montilla i Carod també aprofitaran la visita oficial per visitar Mèxic Districte Federal i Monterrey, l'única ciutat que ha acollit el Fòrum de les Cultures a banda de Barcelona. En aquestes dues ciutats, el president i el vicepresident catalans es reuniran amb agents polítics i econòmics i amb representants de l'empresariat català instal·lat al país llatinoamericà.


elPeriódico.cat dimecres 08 d'octubre del 2008:

CERTAMEN INTERNACIONAL A GUANAJUATO

Montilla i Serrat representen Catalunya en un festival a Mèxic
  1. El president vol potenciar les relacionseconòmiques durant el viatge
  2. Mantindrà unes quantes trobades amb el ministre d'Economia i empresaris del país
Just un any després de la fira de Frankfurt, la cultura catalana torna a ser convidada d'honor en un fòrum internacional de renom. El president de la Generalitat, José Montilla, i el cantautor Joan Manuel Serrat representaran avui Catalunya al Festival Internacional Cervantino (FIC) de Guanajuato, a Mèxic. El president, que hi assisteix acompanyat del número dos del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, aprofitarà també el viatge de tres dies al país nord-americà per impulsar les relacions econòmiques i comercials.
El FIC és un dels festivals d'arts escèniques més importants de l'Amèrica Llatina. Es fa des del 1972, i des del 1997 cada any té de convidats un estat mexicà (aquest any, Campeche) i un país estranger. Els últims van ser el Japó (2005), el Regne Unit (2006) i la Xina (2007). Catalunya és el primer convidat estranger sense Estat propi. L'any que ve hi assistirà la província francòfona canadenca del Quebec.
Catalunya concorre al FIC amb un programa compost per quinze espectacles, set actes acadèmics i una exposició, i un pressupost de 800.000 euros, la tercera part del cost del festival, pel qual entre avui i el 26 d'octubre desfilaran 2.300 artistes de 26 països.

COHABITACIÓ LINGÜÍSTICA. A diferència de la fira del llibre de Frankfurt, aquí no hi haurà picabaralla lingüística: l'Institut Ramon Llull ha permès la coexistència del català i el castellà al programa. Una bona mostra n'és l'artista elegit per a l'espectacle inaugural del FIC. Joan Manuel Serrat obrirà avui a la nit el festival amb 100x100 Serrat. El cantaor Miguel Poveda, Els Pets, la Dansa de la Mort de Verges (gest de complicitat a un país amb una extraordinària cultura de la mort), el Tirant lo Blanc de Calixto Bieito, Jordi Savall i Ana Belén, que llegirà en castellà una adaptació de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda (gest a l'exili republicà a Mèxic), són alguns dels artistes del programa català.
Montilla inaugurarà avui una antològica de l'obra d'Agustí Centelles, figura principal del fotoperiodisme espanyol dels anys 30, en un altre gest sobre l'acollida a Mèxic de l'exili espanyol. Després, el president centrarà la seva visita en els contactes econòmics i institucionals.

AGENDA PLENA. Avui visitarà les empreses Textiles León, Murtra León i Groberleón, amb capital català i seu a León (Mèxic). Demà, a Monterrey, es reunirà amb el president de la cimentera mexicana Cemex, amb qui tractarà sobre noves inversions a Catalunya, i dinarà amb el governador de l'estat de Nuevo León i un grup d'empresaris mexicans i espanyols. Amb el governador firmarà un conveni de cooperació que donarà cobertura i ampliarà les relacions municipals i universitàries amb Nuevo León.
A la capital, Mèxic DF, Montilla es reunirà amb el ministre d'Economia, Gerardo Ruiz, tindrà una altra trobada amb empresaris, organitzada pel Club Català de Negocis a Mèxic, i visitarà l'Orfeó Català, que amb 102 anys d'antiguitat és un dels centres catalans a l'estranger més il.lustres.


AVUI dijous 09 d'octubre del 2008:

Serrat i Montilla obren el Festival de Guanajuato

Catalunya és el primer país sense Estat que figura com a convidat d'honor del Festival Internacional Cervantí de Guanajuato (Mèxic), que ahir va obrir la 36a edició amb la actuació de Joan Manuel Serrat. En el festival hi intervindran fins al dia 26 2.000 artistes procedents de 24 països, a més de la programació catalana, que inclou Ana Belén llegint Rodoreda, l'espectacle Tirant lo Blanc de Calixto Bieito, Miguel Poveda i Els Pets. En total, 25 companyies catalanes participen en la cita.

El president de la Generalitat, José Montilla, va inaugurar la participació catalana a la fira i va destacar que "mai abans la cultura catalana havia tingut tantes oportunitats de projecció en tan poc temps", referint-se al fet que Catalunya fos convidada d'honor a la Fira de Guadalajara el 2004 i a la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007. Montilla va remarcar també que la cultura catalana està en "un moment especialment positiu", i per aquest motiu va demanar no abaixar la guàrdia i va instar artistes, músics, escriptors i productors a mantenir "l'excel·lència, que constantment s'ha de superar".

Durant la seva intervenció, el president català va recordar alguns dels personatges que han consolidat la cultura catalana: "Sobre aquesta petjada, les noves generacions han construït una literatura en llengua catalana i una cultura que són patrimoni universal".

A la inauguració també hi van assistir el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló.


elPeriódico.cat dijous 09 d'0ctubre del 2008:

El president busca oportunitats a Mèxic per al capital català.

Demà es reunirà amb Calderón i amb el seu ministre d'Economia.

Després de la inauguració, ahir, del programa català al Festival Internacional Cervantí de Guanajuato, el president de la Generalitat, José Montilla, centrarà la seva estada a Mèxic en la recerca d'o- portunitats de negoci per a les empreses catalanes.

Montilla va destacar a Guanajuato la importància vital que les companyies catalanes incrementin la seva internacionalització i innovació per afrontar amb seguretat la crisi. A Mèxic hi operen més de 200 societats catalanes, encapçalades per La Caixa i Gas Natural. Catalunya és la comunitat espanyola amb més inversions en aquest país nord-americà.

El president va expressar el seu optimisme respecte al pla del Govern per injectar liquiditat en el circuit financer espanyol. Sobretot, va dir, perquè les entitats espanyoles estan en més bones condicions, gràcies al rigor del Banc d'Espanya. I entre aquestes, va afegir, les més ben col.locades són les que tenen implantació a l'estranger. "Cap entitat financera catalana està en perill i menys encara els dipòsits dels estalviadors", va sentenciar.

L'AGENDA. El president va visitar ahir tres empreses de capital català a la ciutat de León (Textiles León, Murtra León i Groberleón). Avui s'entrevistarà a Monterrey amb el president de la cimentera mexicana Cemex, i dinarà amb un grup d'empresaris locals, a qui invitarà a buscar socis catalans i també a invertir a Catalunya. Demà, a Mèxic DF, serà rebut pel president, Felipe Calderón. També es reunirà amb el ministre d'Economia i un grup d'empresaris catalans amb negocis al país.

Al festival escènic de Guanajuato, un dels més importants de tota l'Amèrica Llatina i en el qual Catalunya és la convidada d'honor, Montilla va defensar una cultura catalana "oberta i no a la defensiva", i va inaugurar l'antològica d'Agustí Centelles, el principal referent del fotoperiodisme espanyol dels anys 30 i testimoni lúcid i dramàtic de la guerra civil a Catalunya. En el tancament d'aquesta edició, Joan Manuel Serrat es preparava per protagonitzar l'espectacle inaugural, 100x100 Serrat.


elPeriódico.cat divendres 10 d'octubre del 2008:

Serrat vol de Montilla i Zapatero 'paraules d'amor' en finançament.
  1. L'artista convida a Mèxic els dos dirigents a entonar la seva cançó i a pactar
  2. El president català respon que farà falta una mica més que música romàntica
El ressò de l'àrid i espinós debat sobre el finançament de Catalunya va arribar dimecres a la nit ni més ni menys que fins a la ciutat mexicana de Guanajuato, bressol de les primeres revoltes que van conduir a la independència de Mèxic.

A l'esplanada de l'Alhóndiga de Granaditas, on els insurgents van infligir el 1810 la primera derrota als espanyols, el cantant Joan Manuel Serrat va convidar públicament els presidents José Montilla --que seguia el concert a primera fila-- i José Luis Rodríguez Zapatero a cantar a duo el seu cèlebre Paraules d'amor abans d'asseure's a negociar sobre el finançament autonòmic. Acabat el recital, ja al camerino, Montilla va respondre a Serrat que ell no té cap problema a començar a assajar la tonada romàntica, però creu que farà falta més que això per segellar un acord satisfactori.

El cantant barceloní va inaugurar amb el seu espectacle 100x100 Serrat el Festival Internacional Cervantí de Guanajuato, un dels certàmens escènics més importants de l'Amèrica Llatina. Abans de començar el recital, Serrat va explicar a l'auditori que els catalans parlen en català perquè és la seva llengua pròpia, no perquè siguin gent estranya o capritxosa. La majoria de les milers de persones que omplien l'Alhóndiga per retre's a Serrat --molta gent va fer gairebé 12 hores de cua a la porta del recinte per assegurar-se un seient, perquè l'entrada era gratuïta-- no devien entendre la irònica dedicatòria del segon dels tres bisos que va concedir l'artista. Però la van celebrar igual.

DEDICATÒRIA A MONTILLA. Ja feia molts minuts que el públic reclamava en va Paraules d'amor, entre altres clàssics del nano. Però l'artista semblava no fer cas de les veus que reclamaven aquest títol o aquell altre. Fins que al segon bis, i mentre el pianista Ricard Miralles repuntava les notes de Paraules d'amor, Serrat va dir: "Vull dedicar aquesta cançó al president de la Generalitat de Catalunya..." Va fer aquí una brevíssima pausa carregada d'intenció, i llavors va rematar: "...perquè la canti a duo amb el president del Govern espanyol quan discuteixin sobre els pressupostos".

Montilla, assegut al costat del governador de l'estat de Guanajuato, Juan Manuel Oliva, i del vicepresident català, Josep-Lluís Carod-Rovira, va encaixar la ironia amb un somriure impassible. Una vegada acabat el concert, al camerino de l'artista, el president va respondre, també amb ironia, al suggeriment rebut: "No tinc inconvenient a posar-me a assajar, però em temo que per resoldre la qüestió del finançament farà falta alguna cosa més que això".

MELANCOLIA INDEPENDENTISTA. No va ser l'única agudesa catalana a la vetllada de Guanajuato. Després del concert, en un còctel ofert al museu de l'Alhóndiga, dedicat a les gestes de la insurgència mexicana contra Espanya, el director de l'Institut Ramon Llull, l'independentista Josep Bargalló, contemplant els murals, va sospirar: "Aquí disfrutarà el vicepresident Carod".



elPeriódico.cat
dissabte 11 d'octubre del 2008:

El 'Tirant' de Bieito escandalitza Guanajuato.

  1. Part del públic va ovacionar l'obra però altres assistents van sortir de la sala
Quatre xilis vermells substitueixen les quatre barres a les pancartes que, amb el text Catalunya a Mèxic, pengen per Guanajuato. El país convidat d'honor del 36è Festival Internacional Cervantí irromp amb força en una de les reunions artístiques més llargues i nodrides de l'orbe. Després d'un concert íntim 100 x 100 Serrat que l'escenari va fer grandiós, el Tirant lo Blanc de Calixto Bieito cavalca des d'ahir per la terra quixotesca d'ultramar, esquitxa consciències en aquesta societat tranquil.la del centre de Mèxic i aixeca el públic en l'ovació, o cap a la sortida.

Diversos grups de noies arribades de més al nord i alguna autoritat conservadora van abandonar l'Auditori davant dels nus i la sang, en la primera de les tres representacions de la companyia del Teatre Romea. Al carrer, la policia és la part visible del blindatge del festival davant les amenaces del narcotràfic en zones pròximes. Però Guanajuato s'omple de gent de tot arreu, àvida de disfrutar de 80 concerts, 10 representacions teatrals, 12 de dansa, 40 exposicions, cine i altres activitats artístiques en 27 recintes d'una incomparable ciutat colonial. També s'omple de molta joventut àvida de diversió.
Al llarg de tres setmanes, 225 artistes de 24 grups catalans destacaran entre els dos milers d'artistes de 26 països que reuneix aquesta edició del veterà festival, sorgit a partir de les representacions al carrer dels entremesos de Cervantes. Després de Serrat i el Tirant, la curiositat es dirigeix tant cap a Ana Belén i la seva lectura en castellà d'una part de La plaça del Diamant, com als Pets, Miqui Puig, la Troba Kung-Fú, o el cantaor Miguel Poveda. El Quartet Casals va tocar ahir al temple de la mina La Valenciana, la més important d'aquesta ciutat minera.

Al costat de l'ampli ventall d'espectacles que representen Catalunya, el programa --elaborat per l'Institut Ramon Llull, que aporta gairebé 800.000 euros a la festa cervantina-- inclou també un record a la República i als exiliats que van ser acollits a Mèxic: l'exposició de fotos d'Agustí Centelles que ja va veure Barcelona i un homenatge a escriptors com Agustí Bartra --en el centenari del seu naixement-- i Pere Calders, amb una acurada edició de la seva obra Aquí descansa Nevares. I tothom espera La dansa de la mort de Verges.



AVUI dilluns 13 d'octubre del 2008:

Els resultats de Guanajuato

El director de l'Institut Ramon Llull (IRL), Josep Bargalló, va anunciar ahir que la fundació de l'institut entrarà a formar part d'Iberescena a través del govern d'Andorra a partir de l'1 de gener de l'any que ve. Iberescena és un programa cultural dedicat a les arts escèniques de la Secretaria General Iberoamericana, que serveix per finançar projectes teatrals que giren per tot Iberoamèrica, i per establir contacte entre diferents grups dels estats membres.

El programa Iberescena, segons ha dit Bargalló, és el "gran projecte d'interacció teatral dels pobles d'Iberoamèrica". L'entrada de la Fundació Ramon Llull a Iberescena es fa a través del govern d'Andorra perquè és un país membre de la Secretaria General Iberoamericana. La petició d'entrada l'ha feta el cap del govern andorrà, Albert Pintat. Segons ha explicat Bargalló, Pintat ha demanat que la gestió d'aquesta petició la faci la Fundació Ramon Llull.

El director de l'IRL va dir que l'entrada a Iberescena suposarà que iniciatives teatrals produïdes pels tres membres de la Fundació Ramon Llull, Andorra, Catalunya i les Illes Balears, es podran finançar a través del projecte Iberescena, i podran anar de gira per tot Iberoamèrica, en català, amb subtítols o en una versió en castellà si és una coproducció. En aquest sentit, Bargalló va dir que tant Catalunya com Andorra i les Illes Balears entren a la xarxa "de ple dret", i que es presentaran projectes "fets i produïts per tots tres".

Bargalló es va mostrar molt content de la participació de Catalunya al Festival Internacional Cervantino de Guanajuato, tant per l'acceptació del públic com per les crítiques que reben els artistes catalans als mitjans de comunicació mexicans. També va dir que s'han rebut propostes per participar en altres festivals, com el de Las Artes de Costa Rica. No obstant això, ha assegurat que s'ha de mirar de fer "una participació per any" perquè "ni logísticament ni econòmicament" és viable fer-ne més d'una.


elPeriódico.cat dimarts 14 d'octubre del 2008

Quatre xilis de sang al carreró del Beso.

Els malandrins s'han enredat a cops de sabre amb un senyor a la plaça de San Roque. Una dama demana auxili des del balcó i la baralla s'estén pels carrerons quan arriba la guàrdia reial. Els fanals recargolats al voltant del Crist il.luminen un embolic de capes que es perd entre les espurnes de l'acer, els cops, els esbufecs i els renecs. Don Quixot prepara la seva darga a l'ombra del temple barroc de San Diego, cavalca ja per Allende al costat de Sancho. Cervantes medita a la placeta de San Francisco. El seu cavaller preferit, Tirant lo Blanc, ve cavalcant per la porta d'entrada del Real de Minas. Quatre xilis vermells semblen quatre barres de sang als pendons que adornen les balconades.

Només la presència de policies amb casc i fusells d'assalt fa tornar a l'actual realitat de Mèxic. Algun turista s'abraça a l'estàtua de Jorge Negrete per cantar amb José Alfredo Jiménez que aquí "la vida no vale nada". Però aquesta ciutat inversemblant és un lluminós recés de pau, de societat molt conservadora però intens ambient universitari i cultural. Cada octubre es converteix en escenari d'un idil.li de cultures que desborda palaus, temples, teatres i s'estén per carrerons, placetes, arcs i túnels, enmig d'hordes de joventut ansiosa de diversió, de parelles que busquen el carreró del Beso.

Cataluña en México, diu el text de les pancartes amb els quatre xilis vermells. El Festival Internacional Cervantino, la gran trobada de dotzenes d'artistes de mig món, té Catalunya de convidada d'honor. La bellíssima Guanajuato, més quixotesca que la Manxa i més mexicana que Mèxic, surt de la letargia per obrir- se, mig desganada, a milers de visitants. Només la porta vermella d'un humil restaurant del centre llueix un cartellet quadribarrat amb el lema: Benvinguts catalans.

Guanajuato vol dir en purhépecha lloc muntanyós de granotes. Però el seu primer nom va ser Mooti, lloc de metalls, i és allà on es van clavar els conquistadors. La ciutat es va aixecar entre la plata i l'or, al fons d'una vall. Es va haver d'alçar una vegada i una altra després de les riuades, per reconstruir-se tossuda sobre si mateixa. Els temples i palaus, les places i jardins que extasien el visitant, coronen diverses capes d'història. Com els fantasmes dels monjos, bona part del trànsit flueix, ocult, per l'antiga llera del riu i els túnels miners. La gran estació de trens portada de França alberga el mercat, perquè el tren no va arribar a entrar mai a Guanajuato.

A la ciutat dels racons, les escales i els pous, les enchiladas són mineres, un plat complet que permet seguir pels carrerons, comparses d'estudiants, grups de mariachis, de mú- sics del nord, a més de tots els espectacles de carrer que ofereix el Cervantí. Tot just el dia abans de la inauguració del festival, els que caminaven en manifestació fins a la plaça de la Paz eren els braceros estafats fa anys després d'emigrar legalment als Estats Units, els mestres, els camperols i els seus fillets descalços. Diego Rivera també va néixer aquí, però no hi va poder fer mai cap exposició, per comuni
.