Ho diuen els diaris...

QUAN MÈXIC PARLA CATALÀ I BABLE.

Publicat a el porta(L)voz autorrelato de la cultura iberoamericana

Dilluns 22 de maig del 2009.

Autor: Marco Fabrizio Ramírez, Mèxic D.F.,

[MARC FABRIZIO RAMÍREZ Mèxic és historiador per la UNAM, i membre de l'Associació d'Historiadors Mexicans Paraula de Clío.]

Quan es pensa en llibres mexicans impresos en una llengua diferent a l'espanyol, immediatament suposem que es tracten de llibres en alguna de les moltes llengües indígenes que enriqueixen el nostre país, de no ser així, l'anglès o el francès serien les nostres següents respostes. Tal raonament no variaria, a menys que ens diguessin que es tracta de llibres impresos en les dècades dels quaranta i els cinquanta del segle passat, aleshores les possibilitats s'amplien de manera sorprenent.

Avui vull compartir dos llibres que són producte i testimoni d'aquell moment històric.

El primer és: Jocs Florals de la llengua catalana.

És un llibre en el qual es recuperen les memòries dels Jocs Florals celebrats a la ciutat de Mèxic el 1957. El prefaci és un recorregut històric des de l'inici dels jocs fins a la seva actualitat, compleix àmpliament amb la finalitat d'introduir els llecs en el significat i importància dels Jocs, a més té la particularitat d'estar escrit en català, castellà, anglès i francès .

Una dada que em sembla molt significatiu és que per als organitzadors, la pertinença a la comunitat catalana no es dóna en funció del lloc de naixement, s'adquireix en funció a l'idioma que les persones utilitzen. D'aquesta manera, el que parla català és català. Un altre fet aporta el llibre, en aquest sentit i és que en lloc d'esmentar l'origen dels participants es parla de residents. Així les coses, en la llista dels treballs premiats, als escriptors se'ls anomena com a residents de Mèxic, Barcelona, Caracas, Sardenya, Mallorca, Tarrragona, Washington València entre altres ciutats, aconseguint amb tan intel ligent mesura, atorgar-li una dimensió universal al esdeveniment.

Es diu una mica en broma, una mica de debò, que cada català que va emigrar en aquests dies a Mèxic va fundar la seva pròpia revista, comentari que ens dóna una idea de la quantitat de publicacions en català que van sortir de les premses mexicanes. Tanmateix molt comptades tenien com a destinatari al públic nacional, fins i tot no poques, van col locar a Barcelona com a ciutat d'origen en el peu d'impremta, ja que la totalitat del tiratge estava destinat cap a Europa, degut a la natura tan especialitzada de les publicacions, molt pocs exemplars van romandre a Mèxic.

Al llarg del llibre és possible percebre com es fonen l'esperança i la incertesa, la nostàlgia i la satisfacció del deure complert. Sentiments trobats que aconsegueix condensar molt bé Nicolau D 'Olwer al final del prefaci amb la següent sentència: "Algun dia dels Jocs Florals tornaran a Barcelona"

Sobre el tema s'ha escrit molt per veritables coneixedors, jo només em limito a presentar un llibre que em vaig trobar (millor dit em va trobar) fa uns quinze anys en un lloc envoltat de velles revistes a l'orient de la ciutat de Mèxic. Existeix una edició digital del llibre a la biblioteca virtual Cervantes, juntament amb un excel lent estudi dedicat al singular esdeveniment: Férriz, Teresa. L'Edició catalana a Mèxic.

L'altre llibre que acompanya la nota és el que porta per títol: Sol en els pomares (Poemes d'Astúries).

En contrast amb l'abundant edició catalana a Mèxic, dels llibres mexicans a bable o asturià es poden comptar amb els dits d'una mà.

La nostàlgia com a raó inicial de llibre, va produir els versos, que alguns coneixedors han qualificat com les millors composicions en bable del seu temps, l'autor va tenir l'encert d'il·lustrar el llibre amb gravats de Germán Horacio que encara que, d'una senzillesa extrema en els seus traços, proporcionen l'ambient adequat per a cada una de les creacions. El 20 d'agost de 1948 es va acabar d'imprimir l'últim dels 1.500 exemplars que va elaborar l'Editorial Malvis.

Sol en els Pomares va arribar a mi, com molts altres llibres, gràcies a la generositat d'un amic, per desgràcia té algunes marques del descuit i abandonament que va patir per anys.

Es va realitzar una nova edició a Espanya. José Vasconcelos qui es va encarregar d'escriure el pròleg de l'obra, el finalitza amb la següent reflexió: "L'autor allà pels 930, era un jove llibreter culte que conversar amb els rars mexicans que passaven per Gijón, inquire amb l'interès de la simpatia, curiós de tots els assumptes del món. Lluny estava llavors d'imaginar, que un dia tindria a Mèxic pàtria i llar. Però hi ha una cosa que ja sabia, i ara confirma; i és que avui com ahir, on està la nostra llengua està la nostra pàtria. Per sobre totes les nacionalitats, flota la imatge d'una pàtria de la cultura que és propietat comú dels que parlem el Castella i les seves variants ".

Bibliografia. Jocs Florals de la Llengua Catalana. Méxic. Patronat dels Jocs Florals. Mèxic. Editorial Fournier. 1958. 143 pp. Conde, Matías. Sol en els pomares. Mèxic. Editorial Malvis. 1948. 195 pp.