L'escriptor mexicà José Emilio Pacheco va obtenir el XVIII premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana.
"M'alegra que al cap es reconegui a Xirau com un dels grans poetes JOAQUIM IBARZ.
Ciutat de Mèxic
Dilluns 25 de maig del 2009
Cultura José Emilio Pacheco és una figura central de la literatura mexicana. Poeta, assagista, traductor, novel·lista, periodista i contista, la concessió del XVIII premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana reivindicar la seva figura i la seva obra, extensa i important. Anava a ser l'estrella del certamen Torrent Poesia, on se li esperava aquest dimecres, però la crisi de la grip li ha impedit viatjar.
Qui va ser primer, el poeta o el narrador?
No és fàcil intentar tot al mateix temps. De manera inevitable unes persones coneixen els versos, altres s'interessen per la prosa. Hi ha tant que llegir: a ningú no puc exigir que em siga en tots els llibres. A diferència de gairebé tots, vaig escriure contes des de molt aviat i no vaig tractar de fer versos fins als setze o disset anys.
Quin pes té la narrativa en la seva obra?
Molt gran. Part del meu treball periodístic podria considerar també narratiu. L'any passat vaig intentar no un poema sinó un conte en vers. Al segle XX el vers va ser vehicle gairebé exclusiu de la poesia lírica i va renunciar a dominis com el relat i el drama, que sempre havien estat seus. El vers frena per la seva naturalesa mateixa la nostra tendència natural a la verbs. És veloç i concís. Però mai no imposaria com a obligació de ningú el que potser només funcioni per a mi mateix.
Què reflexió fa de la seva obra en complir 70 anys?
Prefereixo deixar la reflexió als altres. A aquesta edat ja no hi ha esperança i no obstant això voldria creure que encara puc aprendre i escriure millor que abans.
Què significa ser poeta, amb tant de bombardeig d'imatges i informació?
La possibilitat del silenci, un diàleg íntim entre dues persones que no es coneixeran mai.
Què representa la poesia en aquest món tan globalitzat?
Una forma de resistència contra tot.
La poesia pot dialogar avui amb les noves tecnologies?
Dialoga molt bé. És increïble la quantitat de poemes que hi ha a Internet. És una cosa que pertany per naturalesa als joves.
Octavio Paz va eclipsar a la resta dels poetes mexicans? Quina relació va tenir amb ell?
Pau no va eclipsar a ningú. El problema és que som vint països, cadascun amb una poesia pròpia. En aquest moment podria enumerats per almenys deu poetes importants per cada divisió geogràfica. Fora d'Hispanoamèrica ningú pot pensar en 200 poetes de primer ordre que escriuen al mateix temps. No queda sinó triar un, o quan molt dos, per país. En el cas de Mèxic va ser i és Octavio Paz. Amb Octavio vaig tenir una relació que va durar 40 anys. En algun moment va ser inevitablement més que difícil. Per fortuna, va acabar bé i amb una gran proximitat. En l'últim any de la seva vida parlàvem per telèfon totes les nits.
Per què no va publicar en nou anys i ara es disposa a publicar tres llibres?
Guarda silenci en part pel gran canvi que no esperava i per al qual no m'he posat: les conferències, les entrevistes, les reunions internacionals de poesia. Tot és molt agradable i interessant, però es porta el temps i l'energia per escriure. D'altra banda, mai havia treballat tant. Com la pluja, el llibre en vers, consta en realitat de sis llibres d'extensions normals i molt diferents entre si. No podria dir ara si hi haurà més.
Ara publica un poema en prosa, 'L'edat de les tenebres'. Per què en prosa poètica?
Consta de 50 poemes en prosa que intenten explorar totes les possibilitats d'aquest gènere tan fluid: la lírica, la narrativa i fins a la que podria considerar propera a la assagística.
Què té referències de la poesia catalana?
No es tracta de referències sinó d'un genuí interès, producte en part de que tota la meva vida he tingut relació amb catalans: Ramon Xirau, Vicente Rojo, amb qui vaig fer, en el pla més aviat d'un ajudant, una gran quantitat de llibres, revistes i suplements; Neus Espresate, que ha editat a Ediciones Era tots els meus llibres; Agustí Bartra, Martí Soler i diversos altres als quals ingrata deixo d'esmentar. No parlo català ni aspiro a parlar-, però sí que intento llegir amb cert coneixement de causa. Fa molts anys, gràcies a Miquel Riera, em vaig comprar a Barcelona els meus diccionaris i els meus gramàtiques. Per desgràcia, els meus intents de traduir han estat un fracàs. L'única cosa interessant és la meva aproximació a Salvador Espriu.
Com valora l'obra de Ramon Xirau?
Ha estat el meu mestre i el meu amic. Li dec moltes coses, per exemple el d'haver fet no una sinó tres ressenyes del meu primer llibre, l'haver permès editar amb ell la revista 'Diàlegs' en la seva etapa inicial i haver enviat a les universitats d'Anglaterra i Canadà. M'alegra que al cap se li reconegui com un dels grans poetes catalans. La seva obra assagística i filosòfica és fonamental. Com a crític de poesia és un dels que van establir el que podríem anomenar el cànon mexicà. No puc parlar d'ell sinó amb el major afecte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario