Ressons culturals

Les llengües mexicanes disposen d’una nova eina cultural.
Surt a la llum un interessant diccionari català - purèpecha.

Catalunya ha obert un nou llaç a les ja per si mateix, bones relacions de catalans i mexicans.
La noticia que portem a la nostra pagina ens parlarà d’un nou treball cultural que agermana aquestes dues terres tan allunyades geogràficament, però tant properes en el cor.

Un català de nom Lluís Artigas Jorba, fill de la petita ciutat d’Esparreguera de la Comarca del Baix Llobregat, -ciutat propera de la muntanya de Montserrat- a tret a la llum un curiós treball. Es tracta d’un diccionari Català-Purèpecha, Purèpecha-Català.

No deixa d’ésser curiós també la coincidència de que aquest català autor d’aquest diccionari, tingui també te els seus lligams particulars amb la ciutat de Xalapa de Enríquez. Donat que va ésser aquí, a la nostra ciutat, on es va casar.

Recordarem, per tal de comprendre aquest treball, que l’Imperi Purèpecha va estar el segon Estat mes gran i poderós d’allò que actualment acull les actuals fronteres mexicanes.

L’Imperi Purèpecha, que el podríem situar geogràficament en allò que actualment son els Estats de Michoacán de Ocampo, Nayarit, part de Guanajuato, Mèxic, part de Guerrero, Sinaloa, Jalisco i Colima, va tenir en allò que avui s’anomena la Mesomèrica, una personalitat jurídica, política i cultural ben pròpia. Encara avui, malgrat les anades i vingudes dels segles, i llurs problemes, es conserva el seu idioma propi, si be en un tram molt més reduït geogràficament.

Aquest diccionari Català-Purèpecha Purèpecha-Català ha estat confeccionat per el seu autor bàsicament en tres blocs ben diferenciats. Un primer que ens presenta la historia d’aquest poble mexica, un segon bloc que acull el diccionari pròpiament dit, i finalment un tercer bloc d’annexes.

L’índex d’aquest treball de 153 pagines es el següent:

Pròleg. La petita història d’una nació.

-Quatre ratlles per saber-ne un bocí d’Ells. A mena de pròleg d’aquest treball.
-Com s’organitzaven en el regne o l’Imperi.
-De què vivien. L’economia.
-Religiositat. Deus i deesses.
-Construccions úniques, d’una nació única.
-Artesans, escultors, ceramistes, treballadors del metall.
-Les etiquetes. De purèpeches a tarascos.
-Els Purèpeches, el segon Estat més gran d’allò que és actualment Mèxic.
-Per les pagines d’una història. Un petit intent d’explicar allò que varen ser.
-Els espanyols avancen vers el regne Purèpecha. El principi de la fi.
-La fi del darrer rei-emperador Purèpecha: Tangaxoan II.
-Erendida, una noia símbol de la resistència contra la injustícia estrangera.
-L’Estat lliure i sobirà de Michoacàn entra a formar part de la Federació d’Estats Mexicans.
-Metodologia i criteris d’aquest modest treball.
-Quadre de reis purèpeches.

.

Diccionari:

-Català-Purèpecha
-Purèpecha-Català

Annexes:

Unes breus nocions de l’ idioma purèpecha. Exemple verb purèpecha.
L’alfabet purèpecha.
Abecedari purèpecha. Llistat de verbs purèpeches.
La Senyera Purèpecha.
Les Festes purèpeches.
Ciutats, poblacions, localitats on es parla l’ idioma purèpecha.
Alguns documents antics escrits en purèpecha.
Textos moderns en purèpecha, amb traducció al català.

Bibliografia.