3/5/09

Retalls de premsa...

EXPOSICIÓ DE PINTURA ALBERT RÀFOLS CASAMANDA
Guadalajara, 2 de maig, Instituto Cultural Cabañas
Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923) és un dels artistes catalans contemporanis més significatius i polifacètics. Un clàssic dels nostres dies de qüestionada presència internacional, no només per la seva àmplia trajectòria pictòrica, iniciada de manera professional el 1946, sinó també pel seu treball literari i poètic.
El seu Dietari i la seva Poesia completa són dues obres fonamentals per comprendre la modernitat estètica catalana, de forta presència en les lletres hispanes. Després d'abandonar la carrera d'arquitectura en 1948, Albert Ràfols-Casamada va ser alumne de l'Acadèmia Baixas, on va conèixer la que seria la seva dona, la pintora Maria Girona. Anteriorment havia format part del grup Els Vuit, amb el qual va exposar per primera vegada a Barcelona el 1946.
La seva primera mostra individual es va presentar a la Galeria Pictòrica de Barcelona el 1947. Becat més tard a París, on va residir tres anys, va viatjar pels Països Baixos, Holanda i Anglaterra, en un procés de formació visual que ho va aproximar a les estètiques del informalisme i l'abstracció.
Al marge de la seva activitat pictòrica, des de 1961 Ràfols-Casamada ha desenvolupat una important activitat docent com a professor de les escoles de disseny Elisava i EINA, a Barcelona, dedicades especialment a la projecció gràfica. És membre del patronat de la Fundació Joan Miró i Medalla de les Belles Arts entre altres nombrosos reconeixements.
Ràfols-Casamada va iniciar la seva trajectòria artística amb la figuració, evolucionant cap a l'abstracció, caracteritzada pel joc de color i la creació d'una certa estructura geomètrica, fins a finals dels anys cinquanta i inicis dels seixanta, època en què va introduir una certa austeritat cromàtica amb predomini dels blancs, coincidint amb l'aparició dels seus primers collages. Posteriorment, va tornar a incorporar en ignos cromàtics, de caràcter simbòlic i estètic