Els assistents a les 'Jornades de la Societat Espanyola de Paleontologia' han pogut conèixer l'entorn en què es va descobrir el hominoides 'Pau' el 2002
Publicat a La Vanguardia.com
Dissabte 08 d'octubre del 2011
Esperem impacients!
Com a fruit del nostre ja habitual intercanvi cul-tural, aquesta setmana tindrem l’honor de rebre la visita dels nostres companys mexicans de l’Escola Annexa de Xalapa, Veracruz. Quinze alum-nes i cinc mestres formen la delegació. Els nos-tres convidats seran allotjats per alumnes i mes-tres de la nostra escola i conviuran durant deu dies amb les seves famílies. Quina experiència!
El divendres 1 d’abril a les 19h tenen prevista la seva arribada a l’escola. Les famí-lies amfitriones han preparat una recepció per rebre’ls amb els braços oberts. Us hi esperem a tots!
Com sempre, la seva visita ens omple de joia i al llarg de la setmana tindrem la sort de poder compar-tir amb ells mil i una experiències que a tots, segur, ens enriquiran un xic més. Visites cultu-rals, classes conjuntes, intercanvi de coneixe-ments, converses... moments únics que serviran perquè al final d’aquesta estada constatem que hem engrossit la nostra llista d’amistats i que en el moment de la partida, una part del nostre cor viatjarà també amb ells cap a Mèxic.
Esperem gaudeixin de la nostra hospitalitat!
BIENVENIDOS QUERIDOS AMIGOS!!!
Publicat a SDPnoticias.com
Dimecres 23 de març del 2011
"La majoria dels temes que interpretarem són peces pròpies, que al llarg de la meva carrera he escrit, ja tinc 64 anys d'edat i als 16 ja començava a fer música amb una influència d'una banda mexicana, ja que en aquesta dècada només es escoltava en anglès. Per a 1970 vaig gravar el meu primer disc i estic molt content de ser aquí ", va assegurar el també compositor.
Va manifestar que la seva música surt del context, ja que hi ha una barreja de diverses influències, pel fet que a Catalunya, especialment a Barcelona, és la porta que s'obre a altres països i per tant passen diverses cultures.
Va destacar que tocar al costat de músics mexicans com el bateria "Marc" i el baixista "Jaume", és una cosa meravellosa, perquè són virtuosos i fantàstics a l'escenari.
Nascut el 1947 a la localitat catalana de la Pobla de Massaluca es va iniciar en la música a l'edat de 14 anys estudiant solfeig i prenent la guitarra elèctrica com a instrument de capçalera.
NTX / LGZ / AQF / NMN
.
.
Publicat a MundoMujer [Cos de Redacció]
Dissabte 04 de desembre del 2010
Publicat a Buena Salud [Cos de Redacció]
Dissabte 04 de desembre del 2010
Mèxic sempre m'ha portat sorpreses. L'última redescubir a Antoni Bellver, un dels grans estilistes de moda amb seu a Barcelona, i que ha fet història a aquest i l'altre costat de l'Atlàntic. Aquí se li vol i se li recorda per haver donat grans col.leccions de pentinats de moda a la professió. I allà, amb el seu soci Joss Claude segueix donant guerra i posant alegria al panorama de la perruqueria d'aquest país. Amb seu a Mèxic D.F. Joss Claude & Bellver tenen diverses sales d'alt nivell, tres escoles de formació, i tant ell com Marien, la seva dona, maquilladora essencial que sap posar l'accent i el to exacte de color a qualsevol look. Tots dos fan un matrimoni real i professional incombustible, amb una feliç trajectòria per davant i per darrere. La parella d'estilistes ha sacsejat la capital mexicana amb idees i dosis ingents de treball ben dirigit. Potser per això, mouen tot el sector de la perruqueria mexicana amb unes ganes tremendes d'absorbir noves tècniques, idees i tendències en cap.
Antoni Bellver és un dels grans noms i homes de la perruqueria catalana. Se'm ocorren alguns noms com Marcel Montlleó, Lluis i Enric LLongueras o Cebado, Raffel Pagès, New Look o Albert Cerdán. Tots ells són destacats perruqueries i totes, signatures amb solera i una gran reputació, reactualitzada temporada a temporada a través de les seves col.leccions de tendències de moda. Els perruquers són artistes del cabell i del color, treballen amb una matèria viva, homes i dones que interpreten com a models errants les seves creacions realitzades de forma totalment personalitzada i a la mida de l'estil i la personalitat de cadascú. Independentment de si el seu cabell natural és llis, arrissat o està ple de cabells blancs.
Trajectòria: Des de 1970, any en què obre el seu primer saló a Barcelona, Antoni Bellver ha estat en constant moviment i actualització. Els seus talls de cabells són famosos, ha creat escola. És soci fundador de "Intercoifure" a Espanya i Meteorologia, ha estat Director Artístic de la Revista Tocado a Espanya, Director Artístic de Collection i també de Revlon a Mèxic. A més ha escrit tres llibres professionals sobre estilisme, editat diversos cd's i vídeos de les seves col.leccions, i ha realitzat infinitat d'editorials per a les més importants revistes de moda: Vogue, Elle, Marie Claire, Hola, etc.
Actualment segueix en actiu i té una important presència a Mèxic. El seu somni americà s'ha complert. En temps de crisi està encantat i viu al cim de la perruqueria del DF amb 3 salons de perruqueria d'alt nivell i ara també el quart que ha obert a Monterrey.
Antoni Bellver
Joss Claude & Bellver
Tel: (55) 5536 4493 - Mèxic D.F.
Tel: (81) 8315 1380 - Monterrey
Més informació: jcbell@prodigy.net.mx
.
.
Publicat a Milenio.com [Mèxic]
Dissabte 27 de noviembre del 2010
Al teu pròleg a “Veus. Antologia de narrativa catalana contemporània”, parles amb molt d'afecte de la llengua catalana. Si també aquesta compilació pot ser un tribut a l'idioma, per què no fer una edició bilingüe?
Crec que no se'ns va ocórrer, per ser-te sincera. Però tampoc té sentit fer una bilingüe, ja que aquests escriptors tenen un mercat ben definit i hi ha moltes edicions de les seves obres. A més, hi ha una edició catalana allà.
Quina funció realitzes amb més freqüència, la d'escriptora o la de promotora de la lectura?
Jo tinc una part de creadora. Faig tantes coses, que de vegades no ho sembla. Tinc un vessant entre acadèmica i escriptora, doncs faig assaig, pròleg, organitzar festivals literaris. Tinc el Col.lectiu fu, en el qual desenvolupem tres coses, principalment: llibres de pensament, reclutaments de voluntaris per a promoció de la lectura i creació de biblioteques on no havia, i un bloc, el tema és la violència. Aquest no ho escric, només ho edito, i tenim col.laboracions d'escriptors i periodistes de tot el món,
http://nuestraaparenterendicion.blogspot.com.
Com a escriptora tinc oportunitat de demanar molts favors, que sí que concedeixen. Gràcies a l'exposició pública podeu utilitzar el teu nom per fer coses. Quan vaig començar a publicar i van començar les entrevistes, les fotos, em vaig adonar que és possible aprofitar per a alguna cosa que valgui la pena.
¿Com va ser el procés de triar als escriptors de Veus?
Jo vaig tornar a Barcelona en una situació rara. Jo vaig viure a Mèxic molts anys i quan vaig tornar a Barcelona em vaig adonar que no coneixia Espanya, però sí els codis i l'idioma. Els textos que vaig recopilar no pots llegir-los si no ets català, i va ser una cosa nova i desconegut per a mi. Vaig començar a llegir amb molta curiositat. I és que a Catalunya hi ha molta tradició lectora i les llibreries petites tenen bons llibres, que promouen de manera constant. Així que vaig visitar aquests llocs i vaig buscar noms frescos, inèdits. Vaig llegir com 110 autors, dels que vaig triar als 41 que integren el llibre, vaig estar llegint durant any i mig, i va ser una experiència fascinant.
Quina és la diferència entre la narrativa catalana i la llatinoamericana?
Una cosa que és molt catalana (i no és que sigui molt experta en el tema. La veritat és que, primer, sé de literatura mexicana, després llatinoamericana i l'últim de l'espanyola) que he trobat és que manegen un surrealisme en la quotidianitat , pel petit, a la barra de pa. És molt evident amb artistes com Dalí. Però en la literatura és una constant. No és com Cortázar, que fa que algú vomiti conills, sinó de una forma més subtil.
Catalunya és una societat molt petita, que s'ha barrejat entre ella durant molts anys, així que som molt iguals. És un lloc on et sents segur.
En editar aquest llibre i el bloc de La nostra aparent rendició, no et vas sentir rara, en anar de la màgia diminuta de la literatura a la crua violència?
Jo sóc bicultural. Entre Mèxic i Catalunya hi ha moltes diferències, no existeix la violència com aquí. Si maten a algú a Barcelona, és notícia durant tres dies. Per desgràcia, a Mèxic és més quotidià ja. Però de totes maneres puc moure'm d'un costat a un altre, entre les dues cultures, encara que el que passa a Mèxic m'afecta molt més que l'espanyol, per a ser sincera.
Veus. Antologia de narrativa catalana contemporània. Autora: Lolita Bosch. Presenta: Ariel González, Eugènia Broggi. Editorial: Anagrama. Diumenge 28 de novembre, 17:30-18:20 hores. Saló Mariano Azuela, planta alta, Expo Guadalajara
.
.
El Parlament aprova la Llei de l'occità, aranès a l'Aran
Catalunya esdevé l’únic país de la Unió Europea amb tres idiomes oficials en un mateix territori
Font: Butlletí de la Secretaria de Politica Lingüística
Número 59, dilluns 04 d’octubre del 2010
Productes catalans amb compromís
.
.
Publicat a elPeriódico.cat
Dimecres, 2 de juny del 2010
J.M.Terricabras
Això ens ve de molt lluny: som un país de fires i mercats, de trobades de feina i de negoci, que no exclouen pas la gresca ni el bon menjar. De fet, moltes fires, molts mercats coincideixen sovint amb les festes majors. Algunes poblacions tenen recintes firals permanents. Fins i tot hi ha algun més solemne palau de fires. És el cas de Girona que, divendres, dissabte i diumenge, acollirà en el seu palau una fira molt singular: s'anomena De Tot Cat i vol promoure els productes i serveis que incorporen la llengua catalana. L'objectiu principal de la fira és conscienciar institucions, empreses i consumidors del valor que representa la implantació de la llengua catalana en l'àmbit quotidià. Per això seran a la festa la majoria de productes que es poden consumir en català i totes aquelles empreses i institucions que s'hi han volgut adherir.
Una de les gràcies d'aquesta fira és que no solament ensenyarà –i vendrà– productes, sinó que també formalitzarà el compromís que prenen tots els participants –i molts ajuntaments i institucions– envers els productes en català. No es tracta d'anar-se omplint la boca amb declaracions i bones paraules, sinó que –segons el text del Compromís de Girona– es vol fer «un pas endavant en la plena normalització de la nostra llengua, que durant tants i tants anys ha estat prohibida, perseguida i maltractada».
La normalització del nostre país no depèn solament de lleis i normes, sinó, en gran part, de nosaltres mateixos. Perquè, només que els adherits a la fira –i els visitants– prenguessin el compromís d'usar productes etiquetats també en català –no cal que sigui exclusivament–, les empreses que encara marginen la nostra llengua dels seus productes s'ho haurien de replantejar.
De fet, la fira vol contribuir a fer que els catalans visquin amb normalitat a casa seva, que també puguin comprar aigua, llet i vi en la seva llengua, tal com ho fa senzillament la resta dels humans. No és demanar molt. És demanar un consum natural i coherent. La fira del compromís de Girona és, certament, la fira de la coherència.
Mèxic, 22 abr (EFE) .- En un país preocupat pels alts índexs d'obesitat, que situen a Mèxic en el primer lloc mundial d'aquest mal, l'obra de teatre "Gorda", amb l'actriu catalana Mireia Gubianas, és a punt d'arribar als seus cent representacions al "Manolo Fábregas" de la capital.
"Gorda", adaptació de la peça del dramaturg nord-americà Neil Labute "Fat Pig", té com a protagonista a Helena, una dona que en comptes de plorar la seva grossor decideix riure amb ella.
Helena és interpretada per l'actriu espanyola Mireia Gubianas (Sabadell, 1975), que per tercera vegada encarna el paper de la "Gorda", després de l'èxit que va aconseguir a Espanya i Argentina.
El proper dijous, aquesta peça teatral complirà les cent presentacions a Mèxic.
"L'èxit de l'obra l'hi atribueixo sens dubte el gran elenc que m'acompanya, però sobretot a que aborda exquisidament un tema de caràcter molt actual, que per a ningú és aliè i que es viu en qualsevol societat", va dir avui a Efe en entrevista Mireia Gubianas.
La història parla de Tomi, un professional exitós que s'enamora d'Helena-una dona molt alegre, segura, amb moltíssimes virtuts però un gran "defecte", estar gras-, que se sent incapaç de defensar el seu amor per por al que diu la societat.
En la posada participen més Héctor Suárez Gomis (Tomi), Juan Carlos Barreto (Dani) i Lourdes Reyes (Joana).
"L'obra manté per dues hores un ritme trepidant que genera un voyeurisme al públic, que li dóna la sensació d'estar veient una situació per la mira d'una porta, és a dir, d'estar molt molt a prop d'ella, d'un Tomi, un dani, una Joana i una Helena ", va afirmar Gubianas.
Els dijous després de cada funció, els actors mantenen un diàleg amb el públic que és moderat per un periodista.
Això, segons Gubianas, "és perquè la gent ens comparteixi el que sent, i no es vaig quedar només amb un debat intern, ens interessa saber què despertem en ells".
La posada en escena està dirigida per l'argentí Daniel Veronese i produïda per Morris Gilbert, Federico González Compás, Pau Kompel i Sebastián Blutrach.
"Gorda" va tenir molt d'èxit a Barcelona ia l'Argentina i va aconseguir reunir 250.000 persones en 600 presentacions, segons l'actriu catalana.
L'obra romandrà a Mèxic un parell de mesos més i és possible que sigui muntada en algun altre país de Llatinoamèrica. EFE hl / gt / JD / eat / IBR
Publicat a Noticias.com
Dimecres 19 de maig de 2010
L'escenògraf i artista català Pep Durán s'exposa per primera vegada a Ciutat de Mèxic part de la seva obra a l'exposició "No Escenari", que conté objectes, fotografia, escrits i vestuari que heu utilitzat en els últims dos anys per elaborar les seves produccions escèniques.
"Aquí podran veure un a un els elements que componen tot el que veuen a l'escenari, ia més podran a partir d'ells fer els seus propis guions", va dir avui Pep Duran en entrevista amb Efe.
"Sense Escenari", oberta des d'ahir al Centre Cultural d'Espanya a Mèxic i fins al proper 30 de juny, està composta per esbossos d'escenografies, dibuixos, fragments de maniquís, vestuari, sabates, apunts, fotografies, maletes i telons, entre altres objectes.
Tots aquests són elements que Duran va utilitzar per a les obres de teatre en les que va elaborar l'escenografia i estan exposades de manera cronològica per explicar el procés creatiu i el moment en què els actors estan en escena.
"La idea d'això és que la gent elabori visualment el seu propi procés de creació d'una posada en escena i creu la seva pròpia història i final", va dir l'artista.
La peça central de l'exposició, segons Pep Duran, és "La Suite de Marburg", un fotocollage integrat per 23 fotografies que mostren actors, el seu vestuari, el procés d'elaboració de l'escenografia i el director donant instruccions.
"En petits fragments es representa tota la feina que suposa una posada en escena", va dir Duran [...]
Publicat a El País edició impresa
Dimarts 18 maig, 2010
El 1975, Joan Manuel Serrat va fer des de Mèxic unes declaracions que li van costar l'ostracisme i l'exili. Allà, en els mesos en què va viure sense passaport de tornada, va ser acollit amb una generositat que l'artista va evocar ahir, emocionat, quan el president de Mèxic, Felipe Calderón, li va entregar a l'Ambaixada del seu país a Espanya la principal distinció mexicana, l'àguila Azteca. En aquell temps fosc, com va dir Calderón, Mèxic va estar pendent d'Espanya, i Serrat va ser una metàfora de la preocupació mexicana per l'esdevenir de la història de l'oposició a Franco des del final de la Guerra Civil.
Per al cantautor català, "aquella experiència dolorosa de l'exili em va permetre trobar a Mèxic la llar perdut". "Oblidar", va afegir, "seria com oblidar a mi mateix". Segons el músic, els amics que va trobar allà (des Luis Buñuel a Juan Rulfo, Paco Ignacio Taibo i Luis Alcoriza) van ser la prolongació d'una cultura i un país que ja el 1976 va començar a reviure l'esperit que havia interromput la Guerra Civil i que Mèxic havia ajudat a mantenir alerta.
MÉXICO, MI MEXICO
De ti olvidarme no quiero
cuantas ilusiones por volverte a ver,
en sueños siempre estoy cerca de ti
te soy fiel desde el dia en que te conocí.
---
Lloro en silencio tu ausencia
pero tengo muy tranquila mi conciencia,
porque se que sobre tu cielo volveré a volar
con la emoción de una paloma mensajera.
---
Quiero volver a escuchar mis rancheras preferidas
como tantas veces tus mariachis me cantaron,
tomarme unos tacos, limón y tequila
y sentirme como siempre parte de tu vida.
---
Quiero abrazar a mi gente querida
donde cada noche las estrellas se visten de fiesta,
oler las jacarandas de mi calle preferida
y así dejará de sangrar mi herida.